13/02/2023
#TuNoEtsDOlius, o sí, i saps on és aquesta salada imatge de la marededeu de Montserrat
Si no la coneixes, i la vols saber, clica aquí.
😉
Des de fa uns anys a la bauma de la Font Salada hi ha un petit bust de la imatge de la marededeu de Montserrat.
😉
Bauma de la Font Salada
Barranc de Ribalta (Bauma de la Font Salada)
Es diu que quan a Higini Peix i Cirera li van explicar la història de la balma (bauma, si ets de Solsona) de la Font Salada, la va voler anar a veure amb els seus propis ulls per comprovar que la font salada encara hi era. Quan va tastar l’aigua, va assentir amb el cap i va dir: “segur que és certa, i no inventada, la història de la bauma de la Font Salada”.
| La història de Bauma de la Font Salada Fa molts anys, quan el comerç de la sal i del safrà estava totalment controlat pel comte de Cardona, a Solsona hi tenia un batlle encarregat de defensar els seus interessos, que incloïen fer complir la llei de que tothom havia de comprar la seva sal i vendre-li a ell tot els safrà que els hi feia cultivar. El batlle, passant comptes, va observar que els pagesos que vivien a les cases de la costa que puja fins al pla de la Torregassa, tenien una despesa en sal molt baixa. Amb cautela i discreció ho va fer investigar per detectar si hi havia algun venedor de sal que els estava robant. El resultat de la investigació va ser que pujant pel barranc de Ribalta, en un lloc força amagat, hi havia una petita font d’aigua salada que els pagesos dels voltants feien servir pel seu us domèstic i, d’aquesta manera, no haver de comprar tanta sal de Cardona. Poc satisfet per l’explicació, va voler anar a veure amb els seus propis ulls la font. Van pujar pel barranc de Ribalta, per un camí que porta al pla de la Torregassa, fins que a mitja alçada de la costa el van fer desviar per un corriol entre bardisses, difícil de veure si no s’és coneixedor del lloc, que els va dur fins la font d’aigua salada. El batlle va quedar sorprès per la troballa, i ambiciós com era, va pensar que si aquella aigua era salada volia dir que passava per un lloc on hi havia sal, per tant, segur que darrera d’aquella terra argilosa hi podria haver una muntanya de sal tant o més gran que la de Cardona. Va ordenar als que el van acompanyar que no diguessin res a ningú. Va fer venir un grup d’homes de fora perquè vigilessin l’indret de manera que ningú no hi pogués agafar aigua i, amb molta discreció, van començar a cavar i foradar la paret on hi havia la font per buscar la muntanya de sal per on hi havia de passar l’aigua. Un dels pagesos, al que li van impedir el pas, va espiar que estaven fent i se’n va anar a Cardona per explicar que qui havia de vetllar pels seus interessos estava buscant una mina de sal sense permís ni autorització. El comte de Cardona hi va anar en persona a veure que estava fent el batlle de Solsona. Havien tret un munt de terra, hi havia un gran forat sota una gran codina de pedra, i a la part central hi continuava sortint, tot fent un petit toll, l’aigua salada. Va fer empresonar el batlle de Solsona, i n’hi va posar un de nou de tota confiança. Va prohibir que ningú, mai més, tornes a cavar en aquell indret, ordenant als pagesos del voltant que en fossin els vigilants i que l’avisessin si veien algú traient terra d’aquella nova balma que acabava de néixer. Com a contrapartida, els hi va donar el dret d’explotació de tota la sal que d’aquella font podia sortir. Aquesta és la història explicada, sigui certa o inventada, de la bauma de la Font Salada. PEIX I CIRERA, HIGINI: El vell costumari de Solsona. Llegendes i rondalles. Pàgina 314. Barcelona. 1930. Editorial Farcell Lacetà. ISBN 3141592653. |
😉