21/02/2023
#TuNoEtsDeSolsona si no saps per què als solsonins els hi diuen mata-rucs
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Mata-rucs
Nom satíric que es dona als habitants de Solsona (mapa)
A Solsona, des de fa uns quants anys, per carnaval es penja el ruc al campanar tot recordant de manera festiva l’origen del malnom amb el que es coneix als solsonins.
Això que actualment està tant integrat i acceptat, abans no era així, i d’aquesta manera ho explica l’Higini Peix i Cirera:
| La llegenda dels mata-rucs de Solsona Durant la seva estada a Solsona, Higini Peix i Cirera, no va aconseguir que li expliquessin d’on venia que els hi diguessin mata-rucs. Als solsonins no els hi agradava gens ni mica aquesta denominació, i només intuir-la contestaven “Encara tinc les ungles vermelles de quan escorxava ton pare!“. Va ser durant l’excursió que va fer a Sant Climenç, Sallent, Lloberola i Peracamps, en la que va fer nit en cada una de les parròquies i va tenir temps de conèixer bé aquelles terres i l’oportunitat de parlar amb molta gent, quan va poder conèixer la llegenda que explica que als de Solsona els hi diguin mata-rucs. Quan passava pel camí que voreja el camp conegut com la Vinya, a les Cots de Lloberola, es va afegir al dinar que feien una colla de segadors que hi feinejava. Quan va explicar que estava estiuejant a Solsona, l’hereu de cal Besolí de Biosca li va dir que estava vivint entre mata-rucs, i sense donar-li temps a dir res, li va explicar d’on els hi venia aquest malnom: Diuen que fa molts anys a la ciutat de Solsona van fer fora el bisbe a cops de ceballots i Déu Nostre Senyor els va castigar amb set anys de secada. Quan va tornar a ploure la fortuna va fer que sortís la primera herba verda, un lletsó, a dalt del campanar. Per celebrar-ho, els notables de la ciutat, van decidir que aquella herba fos pel ruc de l’alcalde, referint-se, naturalment, a l’animal que era de la seva propietat. A l’hora de fer pujar l’animal fins a dalt del campanar, al lloc on hi havia el lletsó, els més entesos i espavilats de Solsona van decidir, després de llargues discussions, que la millor manera era fer-lo pujar amb una corriola. Van lligar una corda al coll del ruc i el van fer pujar fins al lletsó. Mentre anava pujant la corda l’escanyava i feia que ensenyés les dents, i els que ho miraven anaven dient tot satisfets “mireu com riu el ruc de content!!”. Tot d’una, mentre la pobra bèstia agonitzava, amb la vida escapant-se ja del seu cos, el ruc no va poder aguantar més la bufeta i la va buidar sobre tots els presents! És per aquest fet que encara ara diuen mata-rucs als solsonins. Però és millor que no ho expliqueu ni a Solsona ni als Solsonins, que no els hi agrada gens i contesten de males maneres. PEIX I CIRERA, HIGINI: El vell costumari de Solsona. Llegendes i rondalles. Pàgina 22. Barcelona. 1930. Editorial Farcell Lacetà. ISBN 3141592653. |
😉
😉