07/03/2023
#TuNoEtsDeLlobera, o sí, i saps on és aquest estudi
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Estudi de Torredenegó
LV-3002 Kilòmetre 3 – Torredenegó, municipi de Llobera (mapa)
Edifici d’una escola que es troba al quilòmetre 3 de la carretera que va de l’Hostal del Boix a Su, al costat del trencant del Camí de Sant Jaume i a un centenar de metres de la casa Rovira-sança.
L’escola està dins del terme del poble de Torredengó, al municipi de Llobera, però a pocs metres del municipi de Riner. El límit entre els dos municipis en aquest punt el marca el canvi d’aigües.
És una construcció típica dels anys seixanta del segle passat, però va funcionar pocs anys i el pis de la mestra, situat al primer pis, no es va arribar a acabar. El despoblament de pagès va fer que els nens d’aquelles contrades es repartissin entre l’escola de l’Hostal Nou (Llobera), la del Miracle (Riner) i Solsona.
Gràcies a l’Arxiu Montserrat Riu, podem llegir aquest interessant article, sobre l’Escola de Torredenegó, de Marta Ricart, titulat «Una escola en pausa o en stop?» i publicat al número 74, del desembre de 2012, a la revista JOU i del que destaquem la següent informació sobre la seva construcció:
| … El que de moment resulta mot interessant és veure com d’una sola escola poden sorgir un munt de preguntes que porten a reflexionar i comprendre més coses que van més enllà d’un sol edifici. Si mirem enrere, als documents que hi ha a l’arxiu, ja ens podem fer una idea del que ha estat l’escola. Els documents de l’arxiu però són cartes, papers, plànols que de mica en mica porten a reconstruir un relat sobre l’escola. L’escola va ser construïda gràcies als veïns i veïnes que entre l’any 1963 i 1964 hi van posar diners i mà d’obra. En aquell moment va costar 250.000 pessetes, la meitat de les quals van per pagades pels veïns i veïnes de Llobera. Aleshores sorgeixen més preguntes: Quants anys va estar en funcionament? Com és que una escola que va costar tant d’esforç i uns diners als veïns i veïnes es va deixar? Què sentiu els veïns i veïnes que hi viviu a prop i aquells que us hi vau implicar? … |
Hi va treballar de mestra la Mercè Augé i Pellicer (Solsona, 1933), «amb més de 35 alumnes, i alguns eren força grans perquè es volien treure el Certificat d’Estudis»:
| Paraules de Solsona Mercè Augé i Pellicer La Mercè va néixer a Solsona el maig de 1933 en el si d’una família benestant. La seva mare era la filla d’un famós veterinari solsoní, el senyor Pellicer, que ja havia estudiat a les Monges de Solsona. … Aquesta segona estada a Barcelona va ser definitiva per a ella perquè, de la mà d’una amiga de la residència, va poder conèixer el món de l’Escoltisme, que li va oferir noves espectatives, fins llavors desconegudes per a ella. L’amiga la va introduir en el moviment Escolta com a Guia Sant Jordi. Quan va tornar a Solsona, el pare Gomis i el pare Miquel M. Roure li van demanar que els ajudés a promoure l’escoltisme a Solsona. Ho va fer i durant molts anys s’hi va dedicar. … Acabat El Corte y Confección, va tornar a Solsona i va fer d’ajudant pagada de la mestra Rovira, que llavors tenia la plaça de les Escoles Nacionals. La mestra Rovira, quan li va dir que ella ho deixava, li va explicar que es convocaven oposicions i que s’hi podia presentar. La Mercè es va posar a estudiar i es va preparar sola. A l’examen li van preguntar tots els reis de la Reconquesta. Va aprovar les oposicions i va aconseguir la plaça en propietat del Pantà de Sant Ponç. I va començar a baixar cap al Pantà amb el cotxe de línia, que la deixava a la carretera, i ella havia de fer la resta del camí a peu —uns vint minuts de baixada i una mica més, en tornar, de pujada. El trajecte li resultava molt agradable perquè veia saltar els esquirols. Algunes vegades, a la tarda, per culpa de la feina, perdia l’autobús i, per tornar cap a casa, feia autoestop. Tot i que l’escola estava bé, el primer dia li va resultar terrible. No havia fet mai cap classe i, de cop, es va trobar davant de trenta-cinc alumnes. En va aprendre de cop. Bàsicament, va treballar per nivells de dos cursos cada un. Els nens tenien el que llavors en deien una enciclopèdia, que volia dir un llibre per a totes les assignatures. A les tardes, quan era al Pantà, també va preparar el catecisme als nens de La Ribera. A Solsona, va poder fer algunes substitucions als Escolapis. No li va agradar gens veure que tenien la comuna amb tapa a dins de la classe i es va queixar a l’inspector, però no li va fer cap cas perquè ja estaven fent l’escola nova. La segona destinació que va tenir va ser Torredenagó, al municipi de Llobera, prop del Miracle. També hi havia molts alumnes, més de trenta-cinc, i alguns eren força grans perquè es volien treure el Certificat d’Estudis. Com que no hi havia cotxe de línia per anar-hi, la Mercè es va comprar el seu primer Seat 600. Aquell cotxe va fer d’autobús, com molts de l’època, portant alumnes amunt i avall. Els alumnes de Torredenagó, per Nadal, li van fer molts regals: pollastres, un gall d’indi, conills, ous… No sabia què fer amb aquells animalons i, mentre no va decidir que s’havien de matar, els va tenir a casa tot sentint com s’exclamaven. Aquells gemecs van ajudar-la a decidir-se. Mentre va tenir aquesta destinació, va haver de repartir la famosa «llet dels americans». A comarques, el repartiment d’aquesta llet, es considerava molt absurd. Però per llei s’havia de fer. Després, va anar cap a Castellar de la Ribera i amb el 600 va seguir portant alumnes de Solsona. L’escola era pràcticament com es conserva ara, un Sant Crist al mig i a banda i banda, un retrat de Franco i un altre de José Antonio (no la Mare de Déu de Murillo que hi ha ara). Tothom feia el mateix acudit dient que eren els lladres al costat de Jesús, en el moment de la mort. … |
- Paraules de Solsona – Mercè Augé i Pellicer (bloc)
- Paraules de Solsona – Mercè Augé i Pellicer (pdf)
- LV-3002 – Carretera de l’Hostal del Boix a Su (pdf)
😉
Torredenegó
Municipi de Llobera (mapa)
Torredenegó és una de les tres entitats de població del municipi de Llobera (Solsonès).
No té cap nucli de poblament agrupat. Només hi ha l’església parroquial de Santa Maria de Torredenegó, la rectoria i una casa.
😉