20/03/2023

#TuNoEtsDeSolsona si no saps quina és aquesta església
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Ermita de Sant Honorat
Partida de Sant Honorat, a 400 metres del cementiri. (Mapa)
Es l’església que dona nom a la partida homònima del vinyet de Solsona, està al costat del camí ral que anava de Solsona a Olius, a uns quatre-cents metres passat el cementiri. Està a pocs metres de la nova carretera que va a Sant Llorenç de Morunys passant per la Llosa del Cavall.
És una església romànica modificada. És d’una sola nau i absis rodó. Amida 4,80x 10,60 m. La nau, sobrealçada i de coberta deformada a l’exterior i apuntada a l’interior. Arc toral apuntat. Orientada a l’est.
En la documentació de l’any 1373, consta que Bernat Serra, prevere de Sant Honorat, capella construïda en l’església de sant Ermengol, ha rebut de Maria, muller de Pere Vilar i del seu fill, el cens de Benefici. Cent anys més tard s’anomenava ja solament Sant Honorat.
😉
Sant Honorat
Honorat d’Amiens (Honoré, de vegades Honorius, Honortus)
Honorat d’Amiens (Honoré, de vegades Honorius, Honortus) (mort el 16 de maig, ca. 600) va ser el setè bisbe d’Amiens. La seva festivitat se celebra l’aniversari de la seva mort, el 16 de maig. És el patró dels forners i fabricants de pa arreu d’Europa.
A Catalunya, és també patró dels forners i flequers, des de l’Edat Mitjana. Deia la tradició que havia estat forner i havia inventat el procediment per a fer el pa de tres crostons.
Nascut a Port-le-Grand (Ponthieu), prop d’Amiens, en una família noble. Va ser educat pel seu predecessor com a bisbe d’Amiens, Sant Beat. Quan el van escollir com a bisbe, volgué renunciar-hi, en no trobar-se digne de l’honor. Segons la tradició, un raig de llum d’origen diví va descendir sobre el seu cap i un oli d’origen desconegut li ungí el front: davant aquests senyals, hagué d’acceptar el nomenament.
Segons la llegenda, en assabentar-se del seu nomenament, la seva dida, que estava fent pa per a la família, no volgué creure que Honorat era el nou bisbe. Digué que només s’ho creuria si la pala de fusta que feia servir per a ficar els pans al forn feia arrels i creixia com un arbre. En posar la pala a terra, li creixeren les arrels i es transformà en una morera que donà flors i fruita. Aquest esbarzer, molt gran, encara s’ensenyava el segle XVI.
Durant el seu bisbat, va descobrir les relíquies de Victoric, Fuscià i Gencià, que feia 300 anys que estaven ocultes.
😉