01/04/2023 2d3 (Actualitzat el 23/05/2025)
#TuNoEtsDOlius, o sí, i saps quina relació té aquesta capella amb el ball dels óssos de Solsona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Julià, patró dels caçadors
Els óssos de Solsona venen de la llegenda de sant Julià i l’ós
Aquesta és la capella de Sant Julià de Viladebages. La llegenda de Sant Julià caçant un ós s’escenificava en els Jocs del Corpus, que eren uns “auto sacramentals” que expressaven el fervor religiós del poble. El llibre de comptes municipals de Solsona de l’any 1441 registra despeses ocasionades per l’escena dels óssos: “per a l’ós de sant Julià i lo companyó es pagaren 6 sous i 6 diners”. Passa el temps i l’any 1727, en inaugurar-se l’actual capella del Claustre s’afegeixen en la compassaria de la processó dos óssos que recorden la llegenda de sant Julià i l’ós, que s’havia guardat en la memòria dels solsonins. Aquest és l’origen dels quatre óssos que ballen a la plaça Major per Corpus i per la Festa Major.
D’aquesta manera ho explica Montserrat Riu Mas en el seu article “Contalles d’una caminada pel llogaret de Brics (Olius) (III)” publicat a la revista EL JOU, número 67 octubre 2010:
| (…) Així mateix, de St. Julià, mossèn Enric Bartrina, al dors d’aquests goigs, entre altres coses diu: “La vida d’aquest Sant es perd en la llunyania dels temps. Sabem que era un asceta de vida austera, dedicat a la pregària i a la soledat del desert. Allò que el fa més popular és la llegenda que presenta a sant Julià com a caçador (…) i que explica com un cérvol el visitava en la seva cova del desert i narra les peripècies de la seva cacera de l’ós. Això va fer que els caçadors l’escollissin per patró i que fos un dels sants més populars del calendari cristià (…) A Solsona, la cacera de sant Julià s’escenificava en els Jocs del Corpus que eren uns “auto sacramentals” que expressaven el fervor religiós del poble. Sortint en processó, a la plaça de l’església, es representaven escenes de la vida dels sants, com sant Jordi i el drac, la capa de sant Martí i el pobre, David i el gegant Goliat i sant Julià i l’ós. El llibre de comptes municipals de l’any 1441 registra despeses ocasionades per l’escena dels óssos: “per a l’ós de sant Julià i lo companyó es pagaren 6 sous i 6 diners”. Passa el temps i l’any 1727, en inaugurar-se l’actual capella del Claustre s’afegeixen en la compassaria de la processó dos óssos que recorden la llegenda de sant Julià i l’ós, que s’havia guardat en la memòria dels solsonins (…)”. (…) |
Podeu llegir tot l’article, de lectura recomanada, on hi trobarem més informació sobre la capella de Sant Julià i la casa de Viladebages:
😉
Sant Julià de Viladebages
Brics, una de les quatre entitats de població del municipi d’Olius
Sant Julià de Viladebages és una església romànica del municipi d’Olius. Es troba a prop de la masia de Viladebages, en el paratge de Brics, i està dedicada a sant Julià.
És una església dels segles XI-XIII, d’una sola nau i un absis quadrat. La nau està coberta amb volta apuntada, orientada al nord-est. Les mides són de 5 x 8,80 m.
La construcció ha estat modificada. La nau i absis estan coberts amb volta apuntada no d’origen, i amb motllura de pedres trapezoïdals amb bisell als murs laterals de l’absis.
El parament és de grans pedres treballades a cop de maceta en filades; les que volten la finestra i les dels angles són treballades a punta. Les pedres angulars de l’absis tenen l’angle arrodonit; les de la nau són d’aresta viva.
Té un podi de 40 cm d’alçada màxima agafant quasi tot el mur oest-nord-oest de la nau. La porta és al frontis amb grans dovelles. Hi ha una finestra al mig de l’absis, d’una esqueixada i arc de mig punt monolític.
Viquipèdia – Sant Julià de Viladebages
😉
Viladebages
Brics, una de les quatre entitats de població del municipi d’Olius
Masia de planta rectangular i teulada a dos vessants en mal estat de conservació.
Està situada al cap del serrat del marge dret del Riu Negre, a llevant de la masia del Pla de Godall, des d’on s’hi accedeix per pista de terra. Sota la masia es troba l’església de Sant Julià de Viladebages.
Es tenen notícies de la masia de Viladebages, des del segle XI. L’any 1072, era la propietària Ledgarda, que ho cedí a Santa Maria de Solsona. Vers la segona meitat de la setzena centúria la situació econòmica del mas anava decaient i l’amo es venia terres. Al segle XVI, vers l’any 1586, la mestressa era Anna Mas, vídua de l’honorable Magistrat Algutzí del Regne, ciutadà de Barcelona. Aquesta senyora feu procurador seu per la seva casa a Antoni Joan Rebollosa.
😉