06/04/2023 1d2
#TuNoEtsDeLlobera, o sí, i saps que és un Pi de llavor
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Fotografies de Santa Maria de Montraveta
😉
Pi gros de Montraveta
Al poble de Peracamps, del municipi de Llobera (mapa)
El pi de llavor eren els arbres, sobre tot de pi pinassa, que es deixaven als marges quan es feia boïga perquè servís de llavor per quan hi tornés a créixer el bosc. En aquells temps, quan no hi havia els adobs que hi ha ara, els camps de conreu es cultivaven durant uns anys fins que s’esgotaven els nutrients, llavors es deixaven de cultivar i eren els pins de llavor seleccionats que feien que el nou bosc fos de pi pinassa.
Els pins de llavor eren molt freqüents al Solsonès, però malauradament, en la mesura que es fan grans i no hi ha bosc al seu voltant, son uns parallamps naturals que els acaba causant la seva mort, com és el cas del pi de Sant Just que un llamp el va matar entre l’any 1958 i 1960. El pi gros de Montraveta té cicatrius de llamps que li han caigut.
El pi gros de Montraveta es troba a la part nord-oest del municipi, al nord de Peracamps i a uns 400 metres de la masia Montraveta, en una marge de una de les feixes que hi ha als plans que s’estenen entre les capçaleres de la rasa de Montraveta i el barranc de Comadòria, que aboquen les seves aigües a la riera de Miravé, nom que rep la riera de Sanaüja en aquest tram.
Wikiloc – El pi gros de Montraveta
😉
Boscos de Pinassa (Solsonès)
Programa BOSCOS de TV3 de la mà d’en Martí Boada.
24/03/2012
El programa BOSCOS visita el Solsonès per conèixer de prop un tipus de pi: la pinassa. En parlarà l’Antoni Boix, un farmacèutic que en gestiona centenars d’hectàrees.
A l’empresa Tradema mostraran com transformen aquests troncs de pinassa en taulons per fer mobles de cuina i menjador.
😉
Pi pinassa
(Pinus nigra)
La pinassa (Pinus nigra) és una espècie de pi submediterrània, distribuïda en serralades del voltant de la conca mediterrània. No s’ha de confondre amb el pi negre (Pinus mugo) que és un pi d’alta muntanya (viu a l’estatge subalpí).
És un arbre de fins a 30 metres d’alçada. Té el tronc recte i la capçada cònica, amb tendència a forma de para-sol en arbres vells.
És un pi de clima submediterrani, que ha quedat aïllat en massissos muntanyosos envoltats de zones més càlides, motiu pel qual la seva àrea de distribució és molt fraccionada.
Als Països Catalans, fa boscos a partir dels 500 m (excepcionalment 250 m) fins als 1.200 a Catalunya i dels 600 als 1500 al País Valencià. No es troba a les Balears.
Se’l troba als vessants pirinencs occidentals (de la Ribagorça al Berguedà), a l’altiplà central (Solsonès, Segarra, Anoia), a les serres de Prades, Montsant, Cardó, Ports de Beseit, Ports de Morella i Penyagolosa i, més al sud, a la Serra de Mariola.
És la quarta espècie més abundant a Catalunya (amb 140.627 ha) i és la més abundant al Solsonès, que concentra més del 35% de tots els boscos de pinassa catalans, amb més de 49.500 ha.
😉
Flora a les fotos del Pep
😉