Castells, Esglésies, Torà (municipi)

16/04/2023 1d3

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeTorà, o sí, i saps les llegendes que s’expliquen d’aquest castell

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Fotografies de Llanera de Solsonès

😉

Llanera o Llanera de Solsonès
Un dels pobles del municipi de Torà (mapa)

Llanera o Llanera de Solsonès va ser un municipi de la comarca del Solsonès fins que l’any 1968 s’incorporà al terme municipal de Torà.

A la dreta de la riera de Llanera, s’alça l’església de Sant Martí de Llanera, en estat ruïnós, i les restes del castell de Llanera, que amb el de Vallferosa eren defenses o punts de guàrdia de la contrada.

El castell és esmentat ja el 1010 al testament del bisbe de Vic Arnulf. La jurisdicció del terme passà a la nissaga dels Vilaró, que tingué un paper important a l’Església de Solsona, però la jurisdicció criminal fou dels vescomtes de Cardona, dins la batllia de Cardona.

L’església fou consagrada el 1060 pel bisbe d’Urgell.

😉

El mal usatge del dret de cuixa al castell de Llanera

S’explica que el Senyor del castell de Llanera va ser un dels darrers nobles que va fer ús dels mals usatges d’exercir el dret de cuixa als seus vassalls, com a símbol de d’autoritat sobre ells. Aquest dret i privilegi del senyor de poder violar qualsevol dona del seu domini, i en particular durant la seva nit de noces, era tota una humiliació per a les dones i els homes serfs que hi vivien.

Un jove pagès, i bon caçador, d’una casa de prop del Castell, va celebrar les seves noces a l’església de Sant Martí de Llanera. Abans d’acabar la cerimònia s’hi va presentar el senyor per recordar-li que després la seva dona l’havia d’anar a veure al castell. Rebel·lant-se contra tanta humiliació, va anar a buscar el seu arc i va esperar que el senyor passes per sobre de la muralla que comunicava l’església amb el castell per tirar-li una fletxa que va li encertat al coll, provocant-li una ferida mortal.

Aquest va ser el darrer senyor del castell de Llanera que va fer ús del dret de cuixa, els seus successors el van abolir. Al jove pagès li van prendre les terres i tots els seus bens.

La història que em van explicar no feia menció del destí de la parella acabada de casar. Vull pensar, i és el meu desig, que van poder fugir cap a ciutat on van gaudir d’una vida feliç, amb salut, prosperitat i nombrosa descendència. Si l’alternativa hagués estat tancar-lo al pou de la biga o fer-li posar els peus als forats a la pedra de la codina, qui m’ho va explicar ho hauria dit.

😉

El pou de la biga pels condemnats del castell de Llanera

S’explica que a l’interior del castell de Llanera hi ha un pou amb una biga travessera on hi posaven els condemnats, amb menjar de sobres per als dies que hi havien d’estat tancats. Tots els que van haver de complir aquesta pena van morir quan queien al fons del pou vençuts per la son.

El motiu que tenia el Senyor del castell de Llanera per aplicar aquest càstig, era perquè ell no podia condemnar a ningú a mort, aquesta pena només la podia aplicar el vescomte de Cardona, del que depenia jurídicament. Per aquest motiu, i per estalviar-se tramis que considerava innecessaris, aplicava condemnes d’arrest d’uns dies sobre la biga del pou del castell als que els hi desitjava un final tràgic.

Pel que s’explica, es tractava d’un forat en forma de pou de considerable fondària que encara està a l’interior del castell, sense aigua i amb tallants al fons, però amb una sortida que portava a fora de la fortificació. De manera que si algú hagués sobreviscut a la caiguda, i amb prou mobilitat per a poder caminar, s’hauria pogut escapar. Sembla que no es va poder salvar mai cap dels condemnats.

El darrer propietari que va poder tenir accés al pou, abans que la runa el tapés, va buscar sense èxit aquesta sortida que des de l’interior del pou ha de portar fora del castell. Actualment no es pot accedir al pou per estar tot l’interior del castell ple de runa. L’any 1944 una forta nevada va provocar l’esfondrament de la teulada.

😉

Sang dels condemnats per a pintar l’església de Sant Martí de Llanera

M’han explicat que les dues marques per posar-hi els peus que podeu trobar a la codina que està a un centener de metres del Castell de Llanera, amb unes regateres que van fins a un forat fet a la mateixa roca com si fos un cóm o un dipòsit, servien per a posar-hi el peus d’un condemnat a mort.

Es veu que en aquell temps, quan passaven aquestes històries, portaven els condemnats a aquestes codines i, convenientment lligats, els hi feien posar un peu a cada un des forats, de manera que quedessin eixancarrats, per tallar-los-hi els testicles i que s’anessin dessagnant.

La sang regalimava per la codina fins al dipòsit, on la recollien per a fer la pintura vermella amb la que pintaven l’interior de les esglésies.

Una cosa és el que s’explica i l’altra és el perquè realment servien aquest forats a la roca en forma de peu.

Aquests forats, d’origen medieval, són per a muntar-hi una premsa de biga per a extreure el most que queda a la brisa, després d’haver trepitjat el raïm. Eren premses desmuntables per poder-les canviar de vinya, i  es podien bastir en codines o en pedres traslladables.

Es un tema molt ben documentat pels germans Ramon i Jaume Corominas i Camp a través d’articles, i d’un llibre sobre premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès.

😉

Deixa un comentari