03/06/2023 1d3
#TuNoEtsDOdèn, o sí, i saps quina és aquesta església
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Sant Julià de Canalda
Poble de Canalda, al municipi d’Odèn (mapa)
Sant Julià forma part del tranquil poble muntanyenc del municipi d’Odèn anomenat Canalda, emplaçat entre la serra de Querol i la de Canalda, contrafort meridional de la serra del Port de Comte, prop de la riera de Canalda. A ponent té l’escarpat vessant del puig Sobirà, denominat la roca de Canalda.
Història
El 17 de febrer de l’any 900 l’església de Sant Julià fou consagrada pel bisbe d’Urgell Nantigís (899-914), que la constituí canònicament en parròquia.
El nom de “Kanavita” torna a aparèixer en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell.
Berenguer Brocat de Biosca, al seu testament de l’11 de desembre de l’any 1093, deixà a la seva mare, i després, al seu germà Ricard, la parròquia de Canalda, amb l’obligació que en tinguessin cura durant tota la vida.
En un capbreu de l’Arxiu Diocesà de Solsona, datat la vigília de Nadal de l’any 1200, i aprovat per Galceran, senyor de Santa Fe, apareixen enregistrats els censos que, entre altres, havia de donar l’església de Sant Julià de Canalda a la parròquia de Clerà, que en època medieval havia assolit una gran importància.
Església
El temple, per a alguns de dubtosa procedència romànica, actualment és molt modificat, de manera que del seu origen medieval només es conserven migrats fragments, que una exploració profunda probablement podria ampliar.
Al mur de migjorn, prop de l’absis, s’obre la porta no romànica d’arc adovellat de mig punt, la qual conserva ferros de dibuix senzill (tires amb dues volutes a cada extrem).
Quant a les finestres, se’n conserven dues d’una esqueixada i sortints rectangulars. El frontis conserva una finestra romànica de doble esqueixada i d’arc adovellat de mig punt, força malmesa. Damunt seu s’observa una pedra amb una creu llatina gravada.
El mur lateral de ponent de l’absis de migdia té, formant part del parament, un bloc de pedra rectangular amb dos dibuixos gravats: l’un amb una flor de sis pètals encerclada i amb la silueta en relleu, i l’altre amb un hexàgon amb arestes cóncaves i amb la silueta també en relleu.
😉