08/06/2023
#TuNoEtsDeCastellarDeLaRibera, o sí, i saps quina és aquesta església
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Santuari de la Mare de Déu de sa Vila
Ceuró, poble del municipi de Castellar de la Ribera (mapa)
El Santuari de la Mare de Déu de sa Vila, també coneguda com Mare de Déu de Savila, Es troba a la part nord-oest del municipi de Castellar de la Ribera, al marge dret de la Ribera Salada, als camps del sud de la serra de Comardons. S’alça a uns 150 metres de la masia de la Vila de Perdiguers, que queda al nord.
De l’antic temple, aixecat en un turonet, enfront de la vila de Perdiguers, no queda cap rastre.
Les primeres notícies històriques que hem trobat són del segle XIII.
El 13 de maig de 1 250 Bernat de Zouró en el seu testament deixa cinc sous a Santa Maria de Zavilla.
Segles més tard, el 1775, Josep Vila i Lavall, propietari de la vila de Perdiguers, obtingué del bisbe de Solsona Lasala permís per a traslladar el temple de lloc.
El trasllat tingué lloc el 13 de novembre de 1781, però encara de manera provisional, puix que el temple, bastit amb carreus de l’antiga església, no fou acabat fins l’any 1788.
L’actual edifici està situat a 800 metres del primitiu, sobre la font de la Mare de Déu, vora el camí.
Es tracta d’una església d’una sola nau rectangular, sense absis. Destaca el campanar d’espadanya, amb dues finestres cobertes amb voltes de mig punt i arcs adovellats.
Al costat hi ha el cementiri construït l’any 1866, segons indica la data que hi ha a la llinda de la porta.
- Viquipèdia – Mare de Déu de Savila
- Enciclopèdia – Santa Maria Savila
- Santa Maria sa Vila – Placa informativa (foto)
- Santa Maria sa Vila – Data 1781 sobre la llinda del santuari (foto)
- Santa Maria sa Vila – Data 1866 sobre la llinda del cementiri (foto)
😉
😉
Imatge de la Mare de Déu de sa Vila
Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (web)
Imatge d’una marededeu amb l’Infant i àngels ceroferaris procedents de la capella de Santa Maria de Sa Vila, parròquia de Ceuró, Castellar de la Ribera (el Solsonès).
Petit conjunt escultòric de vori que representa el tema de la Mare de Déu gloriosa amb l’Infant i dos àngels. Dimensions:
- 18,8 x 6 x 2,5 cm (marededeu)
- 14,8 x 2,5 x 1,5 cm (figura de l’esquerra)
- 14,8 x 3 x 1,5 cm (figura de la dreta)
La imatge de la Verge porta una flor a la mà esquerra i amb la dreta aguanta l’Infant, que sosté una petita caixeta. Els dos àngels sostenen amb les seves mans les bases d’unes espalmatòries.
L’estil del grup és proper a les figures de vori conservades de la zona de la Provença i del Llenguadoc, del segon terç del segle XIV, per bé que pot tractar-se també d’una obra catalana d’aquesta època.
Al bloc de CONÈIXER CATALUNYA dona la següent informació sobre el santuari:
| Una de les tradicions més arrelades de Ceuró és la devoció a la imatge de la Mare de Déu de Ça Vila, o de La Vila. Aquesta, que es guarda al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, es venera al santuari el dia de l’Ascensió. La imatge, de petites dimensions, és d’ivori treballat en estil gòtic francès, i va acompanyada de dos àngels. La tradició explica que fou trobada per un pastoret de la Vila de Perdiguers, entre garrigars i romanins, a la devesa de la font. Aquest, que intentava portar-la a ensenyar als seus amos, descobrí que la imatge desapareixia, tornant vora la font. Aleshores, veient el que succeïa, el rector de Ceuró va decidir alçar una capella allà mateix. I tanmateix, l’amo de la Vila de Perdiguers oferí públicament qualsevol indret de la seva hisenda per bastir-la i per això, en el moment de construir el nou temple, l’any 1781, es féu allà. De fet, és entre els segles XVII i XVIII quan ambdues construccions experimenten un gran creixement i a més, hi ha puixança devocional, ja que hi arribaren a predicar canonges i professors de la catedral i Universitat de Solsona, monjos augustinians i de sant Francesc. Aquests fets propiciaren la construcció del nou temple i d’aquesta manera s’arribà a convertir en un centre de pelegrinatge on encabir la devoció de tota la comarca. Durant la Guerra del Francès però, el santuari fou espoliat, la volta s’esfondrà i l’espai acabà convertint-se en caserna, hospital i magatzem. El retaule que hi havia, també fou malmès i J.Vinyes i Joan Ros, el van refer. En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel generals Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, es tornà a destruir. |
Curiositat
Una tradició llegendària fa la imatge procedent de la ciutat de Sevilla.
Segurament aquesta “tradició” pot tenir relciço en que l’any 1 250 es fes referència escrita a Santa Maria de Zavilla.
- Imatge de la Mare de Déu de sa Vila (fotografia)
- Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (web)
- Conèixer Catalunya – SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE SAVILA (web)
- Conèixer Catalunya – SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE SAVILA (pdf)
- enciclopèdia.cat – Savila
😉