25/06/2023 1d2
#TuNoEtsDePinós, o sí, i saps de quin arbre és aquesta flor on hi ha un sírfid
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Si cliques a la fotografia, i busques, hi trobaràs un sírfid.
😉
Sírfids (syrphidae)
De distribució cosmopolita
Els sírfids (Syrphidae) són una família de díptersbraquícers de l’infraordre dels asquizis amb 6.107 espècies repartides en 209 gèneres. La seva distribució és cosmopolita excloent els deserts i els pols i les parts més extremes de la tundra.
Els sírfids es caracteritzen per tenir l’abdomen amb ratlles grogues o taronges i negres, imitant l’aspecte d’insectes perillosos pel seu fibló com les abelles, les vespes i dels borinots, per bé que són totalment inofensius, fenomen conegut com a mimetisme batesià.
S’alimenten bàsicament de pol·len i de nèctar de les flors, però també de pugons, per la qual cosa són molt beneficiosos, no tan sols pel seu paper de pol·linitzadors, sinó també com a mitjà de control natural de les poblacions de pugons.
😉
Magraner
Freqüent en els marges de les feixes del Solsonés
Poble de Matamargó, al municipi de Pinós (mapa)
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana. Procedent de la zona entre l’actual Iran i l’Índia, el magraner és freqüent a Catalunya.
És una de les fruites dolces típiques de la tardor. La magrana s’empra sovint en la preparació de postres; és molt vistosa: proporciona un toc elegant a l’amanida de fruites. Combina també perfectament amb gelats, iogurts i formatges.
El suc de la magrana és la granadina, molt popular a l’Àfrica del Nord i als països de l’Orient Mitjà.
El magraner també es fa servir en jardineria, com a arbust natural o en forma de bonsai.
😉
Flora a les fotos del Pep
😉