02/07/2023
#TuNoEtsDePinós, o sí, i saps on és aquesta església
del terme esmentat com a “Valle Magna” l’any 1021
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Pere de Vallmanya
Poble de Vallmanya, al municipi de Pinós (mapa)
Es troba a la part més alta del poble, al nord, culminant el conjunt de cases. Al seu costat hi ha una notable porta d’entrada al cementiri i a llevant, a l’altre costat del barranc, es veu la capella romànica de Sant Miquel.
Església d’una sola nau amb capelles laterals, coberta a doble vessant i amb la porta a migdia de l’edifici; la porta és l’únic element decorat de tot l’exterior de l’edifici, amb un senzill frontó triangular que reposa sobre pilars estriats i capitells jònics.
L’església, de grans proporcions, té un enlairat campanar de planta quadrada al mur de ponent; aquest campanar és també obra del segle XVIII però fou construït sobre la base d’una torre medieval, possiblement la torre del castell de Vallmanya. Està format per un cos rectangular dins la nau de l’església, aprofitat com a base del modern campanar; al costat de migdia conserva encara una finestra de mig punt dovellada i, a la cara de ponent, una estreta espitllera. L’aparell és de carreus irregulars i reble, propis del segle XI.
Pròpiament de l’edifici primitiu, només resten alguns panys de mur, a causa de les nombroses reformes i reorientacions dutes a terme al temple.
Història
És situada al terme de l’antic castell de Vallmanya, al comtat de Berga. Fou església parroquial del terme, segurament des de temps antics, funció que conserva en l’actualitat. El lloc de Vallmanya amb les seves esglésies és documentat l’any 951 al precepte que el rei Lluís el d’Ultramar adreçà al monestir de Santa Cecília de Montserrat, en el qual confirmà la donació que algú havia fet al monestir, del castell i les esglésies de Vallmanya (“Valemaria”), que es trobava més enllà de Castelltallat (“Monten Don”, nom antic de Castelltallat). Aquest domini sembla que mai no fou efectiu, encara que al segle XVI el monestir de Santa Maria de Montserrat fou senyor del terme, però no sembla que ho fos com a hereu del monestir de Santa Cecília que li havia estat unit. Almenys no es conserva cap referència que després del precepte esmentat el monestir de Santa Cecília exercís cap domini sobre el castell o sobre l’església.
El terme de “Valle Magna”, “Vallimagna” o “Vallemania” apareix esmentat l’any 1021 en una donació feta a Sant Vicenç de Cardona per la vescomtessa Engúncia i el seu fill Bremon. També el 18 d’octubre de 1071 Em llegà una vinya a aquesta església.
Igualment apareix esmentat els anys 1086 i 1088, quan Guillem, nebot del vescomte cardoní Ramon Miró, feu donació d’uns béns que tenia en aquest indret a Santa Maria de Solsona.
L’advocació de l’església surt al testament d’una dona anomenada Alba, redactat l’any 1012, la qual disposava de béns al castell de Vallmanya; aquesta dona manà als seus marmessors que donessin sis monedes de plata als clergues d’una església de Sant Pere, que havia de ser la de Vallmanya.
L’any 1193 Ramon de Vallmanya, feudatari del vescomte Guillem de Cardona, permeté utilitzar la carrerada del terme als ramats de Santes Creus.
Orussa, mare de Pere Portell, donat a Solsona, vetllava pels béns que garantien la manutenció del seu fill a la canònica, i el 13 de febrer de 1097 concedí a aquesta la facultat de posar masovers a gust d’ella, en terres de Vallmanya, si el seu fill Ramon no conreava les terres i no lliurava els rèdits a la canònica.
Actualment l’església encara continua exercint les funcions parroquials, que segurament tenia antigament.
😉