04/07/2023
#TuNoEtsDeLaComa, o sí, i saps quina és aquesta església
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
😉
Sant Serni de la Pedra
La Pedra, un poble del municipi de La Coma i la Pedra (mapa)
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic.
El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial; per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós.
Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de tots els sacerdots que havien regentat l’església i dels bisbes que els havien nomenat. La Pedra fou regentada per Golgiscle al servei del bisbe Galderic, durant el regnat de Guifré el Pelós.
Després, Emegild, sota el mandat del bisbe Nantigís (900-914). Ansefred, en temps dels bisbes Nantigís i Radulf (914-940) i Prudenci, Giscafred i Gudila sota el servei del mateix Radulf.
L’església fou consagrada novament el 29 de novembre de 962 pel bisbe Gisad. El motiu d’aquesta nova reconciliació fou el vessament de sang i l’homicidi que hi perpetraren els mateixos veïns. El temple havia estat consagrat pel bisbe Guisad I (857-872).
Més tard el bisbe sant Ermengol la cedí en el seu testament (1035) a Santa Maria d’Urgell.
Encara trobem una altra consagració, probablement fruit d’una nova reconstrucció, l’any 1057, pel bisbe Guillem Guifré, a precs dels clergues i veïns, fundadors i dotadors de l’església.
El 23 de maig de 1196, Pere, abat de Sant Serni de Tavèrnoles, cedí en emfiteusi a Guillema Guixera i el seu fill Guillem, de la parròquia de Sant Serni de Pedra, dues peces de terra que el priorat de Sant Llorenç posseïa en aquesta parròquia.
Finalment, consta que el 23 d’octubre de 1423 uns comissionats de Sant Llorenç de Morunys es presentaren a Cardona per demanar a la comtessa Joana que impedís que el rector de la Pedra, Bonanat Sarri, actués en qualitat de comissionat del bisbe d’Urgell per perseguir els rebels dins el terme del priorat, ja que el territori del monestir era exempt per la seva dependència de Tavèrnoles i la seva subjecció a l’abat i al papa, però no al bisbe.
Pel que actualment resta d’aquest temple és ben difícil fer-se una idea de quina devia ésser-ne l’estructura original, ateses les importants modificacions, reformes i afegitons que ha sofert, els quals fan pensar que deu restar ben poca cosa de l’edifici primitiu.
Ara hi trobem una església romànica molt modificada d’una sola nau, coberta amb volta de canó amb un transsepte marcat i orientada a llevant. Conserva part dels murs originals així com la porta adovellada d’arc de mig punt.
La construcció fou sobrealçada i es va afegir una cambra rectangular que fa de sagristia, coberta amb una teulada a dos vessants més baixa que la de l’església, també coberta a doble vessant.
Entre el campanar i l’absis alt, encara es veu una paret amb aparell romànic i amb una finestra d’arc de mig punt monolític.
El campanar és una torre massissa quadrada, adossada al mur del costat de l’evangeli i molt deformada i amb una finestra de doble esqueixada.
😉