13/07/2023
#TuNoEtsDeLaComa, o sí, i saps on és aquesta església dedicada al màrtirs Santa Julita i el seu fill
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Sant Quirze i Santa Julita de la Coma és l’església parroquial de la Coma, al municipi de la Pedra i la Coma.
No s’ha de confondre amb l’església romànica de Sant Quirze de la Coma, de la casa de pagès la Coma, al municipi de Llobera. La podeu veure a la foto del Pel del 02/05/2023.
😉
😉
Sant Quirze i Santa Julita de la Coma
La Coma, un poble del municipi de La Coma i la Pedra (mapa)
Sant Quirze i Santa Julita de la Coma és l’església parroquial del nucli de la Coma, al municipi de la Coma i la Pedra. A migdia i adossada a l’església, fou bastida la rectoria.
De la primera església romànica de la Coma, tan sols es conserva la porta de ferramenta. El lloc està poc documentat i l’església actual sembla una construcció del segle XVIII i modificada al segle XIX.
La fabricació de la porta de ferramenta, fou possible, ja que a l’època medieval i concretament a les valls pirinenques, la manufactura del ferro oferí a les fargues locals la creació de nombrosos ornaments i reforços per a portes romàniques.
Segurament el ferro de la porta de la primera església romànica de la Coma, procedia de la farga veïna de la Gafa, que fins al segle XVIII, encara obtenia el mineral de ferro de la serra del Port del Comte.
- Viquipèdia – Sant Quirze i Santa Julita de la Coma
- enciclopèdia.cat – Sant Quirze i Santa Julita de la Coma
😉
Quirze i Julita de Tars
La seva festivitat és el 16 de juny.
Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l’any 304 a Tars.
No se’n conserva cap testimoni històric i la seva història consisteix en llegendes i tradicions pietoses. Més que probablement, es tracta de personatges llegendaris.
Són venerats com a sants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens.
Algunes d’aquestes llegendes es van originar en la confusió amb un altre nen màrtir anomenat Ciriac d’Antioquia.
A França era conegut com a Saint Cyr, donant nom a molts llocs. D’aquí passà a Catalunya, on abunden els topònims amb la forma Quirze.
Al segle VI les actes del martiri de Quirze i Julita van ser considerades apòcrifes pels pseudo-gelasians.
Llegenda
| La tradició els fa cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que fugiren a Tars quan la persecució decretada per l’emperador Dioclecià. Quirze tenia llavors tres anys. Van ser detinguts pel governador Domicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència de son fill. En veure-ho, el nen va esgarrapar la cara del governador i aquest el va agafar i el va estimbar escales avall, matant-lo. La mare va demostrar la seva joia perquè el nen hagués assolit la corona del martiri. Una altra versió diu que el nen, tot i la seva edat, va declarar eloqüentment la seva fe i la seva negativa a abjurar-ne. El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos punxeguts pels costats i va ser decapitada. Els seus cossos van ser abandonats i els cristians, d’amagat, els van recollir i enterrar. |
Sant Quirze i Carlemany
| Una llegenda originada a Nevers diu que Carlemany va somniar que en una cacera l’atacava un os salvatge i que n’era salvat per l’aparició d’un nen que li deia que, a canvi, havia de donar-li les seves robes per cobrir-se. El bisbe de Nevers va interpretar el somni dient a l’emperador que el nen era Sant Quirze i que li demanava que reparés el sostre de la seva església a Nevers. |
😉