20/07/2023
#TuNoEtsDOdèn, o sí, i saps quina és aquesta església
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Martí de Cambrils
Poble de Cambrils, al municipi d’Odèn (mapa)
L’església parroquial de Sant Martí es troba al nucli més important del municipi d’Odèn, a la part nord-oest del terme, al peu del Castell de Cambrils.
Cambrils és emplaçat al sud-oest de la tossa de Cambrils, a l’extrem oriental de la serra d’Odèn. Prop d’aquest indret, sota el coll de Cambrils, hi ha la font Salada, lloc de naixement de la ribera Salada, que passa pel nomenat “salí de Cambrils” o “molí de sal”, on era recollit aquest producte, utilitzat sobretot per a donar-lo al bestiar.
L’església de Sant Martí ha estat recentment restaurada (2000-2002), així com la plaça de l’església (2003).
Història
La primera notícia relativa a aquesta església apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del començament de l’XI, continguda en l’apòcri- fa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on apareix el nom “Kabrils”.
L’any 1051 l’església de Cambrils fou consagrada pel bisbe de la Seu d’Urgell Guillem Guifré (1041-1075).
A la còpia del segle XI, conservada a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell (l’original ha desaparegut), consta que a l’acte assistí el comte Sunifred.
De l’any 1135 és el testament de P., guardat a l’Arxiu Diocesà de Solsona, en el qual aquest personatge deixà a Santa Maria de Solsona, entre altres donacions, el seu alou de Cambrils “in medietatem ipsa choma de Pug Ceboler”, i a Sant Martí el seu dret sobre un molí.
Església
Tot l’edifici ha estat mol refet. La construcció romànica és de planta rectangular coberta amb volta lleugerament apuntada, capçada a llevant per un absis que supera el semicercle, construït amb pedra molt tosca i assentat, a la part de tramuntana, sobre un podi d’uns 0,60 cm.
L’interior, arrebossat i pintat, conserva un arc de mig punt pre-absidal en degradació, que obre l’absis a la nau, amb els brancals escapçats a uns 2 m del sòl.
L’absis és resseguit per una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell.
La porta d’entrada, amb arcs en degradació, és d’arc de mig punt amb grans dovelles. Conserva ferros de disseny senzill: una tira de ferro acabada amb dues volutes simples a ambdós costats.
L’església té diversos cossos adossats: l’esmentada capella a tramuntana, al costat oposat, la rectoria a l’angle format pel frontis, i al mur de tramuntana hi ha un campanar de torre rectangular que s’alça per damunt de la nau, on s’observa una finestra d’arc adovellat de mig punt a cadascun dels murs.
A l’interior de l’església es guarda una pica de pedra amb peu, decorada amb relleus geomètrics.
😉
Sant Martí de Tours, l’altre patró de Catalunya?
La fama i tradició protectora de Sant Martí arribà a Catalunya va arribar a Catalunya a finals del segle VIII, amb Carlemany, i perdurà fins el segle XIV quan la cavalleria catalana el va anar desplaçant per Sant Jordi.
Va ser patró dels militars catalans i de la cavalleria, abans que Sant Jordi. Actualment és patró dels cavallers, dels mendicants, del bestiari i els objectors de consciència.
| Breu biografia S’explica que aquest Sant, que no era pas català, va néixer a la regió de Pannònia (entre Polònia i actual Hongria) a l’any 316. Diu l’hagiografia que era fill d’un militar romà i per això li va posar el nom de Martinus en honor al déu romà de la guerra, Mart. Els seus pares van traslladar-se a la ciutat de Pàvia (actual Itàlia) i allà amb quinze anys va entrar a formar part de l’exèrcit romà. Va entrar diferents cops en combat i a l’any 356 va demanar poder abandonar l’exèrcit perquè no volia vessar més sang de cap persona. Es va unir als deixebles d’Hilari de Poitiers (França). Allà va tornar al seu poble natal i va estar un temps vivint en un monestir prop de Gènova. Al seu retorn a Poitiers amb Hilari, aquest el va nomenar diaca i presbiter. Va iniciar una vida religiosa i va impulsar el primer monestir conegut d’Europa a Ligugé. A l’any 371 va ser nomenat Bisbe de Tous i la seva vida pastoral es va caracteritzar per l’evangelització i el combat contra els costums pagans. Malgrat això va voler intercedir per poder salvar el maniqueisme de Priscilià qui va ser finalment executat per l’emperador Magno Climent Màxim. Va viatjar molt per diferents regions i va fundar una comunitat denominada Maius Monasteium d’on van sorgir uns 80 deixebles que van acabar essent bisbes. Va morir a Candes el 8 de novembre de l’any 397. El dia 11 de novembre va ser portat a Tours. Arrel d’aquí es va conèixer com Sant Martí de Tours, passant a ser el primer Sant de la incipient Església que no havia estat martiritzat. Sulpici Sever, qui va conèixer els Sant en la seva darrera etapa de la vida es va dedicar a recollir la seva extensa biografia. En va destacar sobretot la humilitat, la senzillesa i l’amor per als altres. Al seu sepulcre es va construir una capella i amb el temps una Basílica. Aquesta va ser destruïda en dues ocasions i l’any 1925 es va inaugurar la nova. La influència de Sant Martí a Catalunya de la mà dels francs Amb el temps Sant Martí va tenir una gran accepció entre els militars i en el món de la cavalleria. Els francs el van acollir com a patró i Sant protector i s’emparaven a ell sempre abans de cada batalla. En temps de Carlemany, molts soldats francs van ajudar a fer fora als sarraïns de l’actual Catalunya, sobretot al segle VIII. Les conquestes dels francs i l’advocació a aquest Sant, feia que s’anessin construint ermites als turons més emblemàtics i s’expliqués la vida i llegenda del Sant. Els francs eren molt coneixedors que construir temples i ermites era una bona campanya i propaganda a l’època. Per aquest motiu hi ha nombroses ermites i temples dedicades a aquest Sant tant a Catalunya com a França. Es calcula que a l’actualitat, aquest patró de França, té més de 3.500 centres de culte. També hi havia molts gremis professionals i artesanals que tenien a San Martí com a patró. La fama i tradició protectora de Sant Martí arribà a Catalunya fins el segle XIV quan la cavalleria catalana el va anar desplaçant per Sant Jordi. Amb el temps atès la llegenda que l’envolta va anar passant a ser patró del bestiari de ferradura i dels gansos, ferrers, moliners, gent mendicant i pobre, també dels objectius de consciència i persones que fomenten la cultura de la pau. La tradició i les llegendes van arrelar amb força a Catalunya i tota la cultura popular i el costumari en va assumir i fer seu l’herència del Sant, inclòs assignant fenòmens meteorològics. |
😉