26/07/2023 1d2
#TuNoEtsDeFígolsiAlinyà, o sí, i saps quina és aquesta església
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Santa Pelaia de Perles
Poble de Perles, al municipi de Fígols i Alinyà (mapa)
Aquesta capella és situada en un lloc enlairat, proper a Coll de Boix i a les envistes de la Tossa de Cambrils, a la banda meridional del terme, a frec dels límits amb el Solsonès.
Malgrat no aparèixer a la documentació medieval, es considera que podria haver-se construït al voltant del segle XII.
Es tracta d’un edifici humil i rústec que ha estat construït sense cap envaniment dins un àmbit rural de muntanya.
La separació entre la part romànica, que engloba part de la nau i l’absis, amb l’ampliació que es portà a terme més tard, és marcada per un arc diafragma que separa perfectament els dos trams de la nau, el darrer dels quals és enlluït amb un arrebossat.
És probable, ateses les característiques del lloc, que aquest darrer fragment de la nau fos utilitzat en un moment donat com a refugi de caminants i pastors, per tal com s’estableix una evident segregació dins del mateix cos d’edifici, que sembla distingir un lloc sagrat d’un altre de profà. Un cas semblant a aquest, que s’afegiria a aquesta possibilitat, es pot trobar a la capella de Sant Miquel de les Masies de Nargó, on la nau també mostra un compartiment ben diferenciat dins el context de l’edifici.
| Lipsanoteca de Santa Pelaia de Perles A l’antiga rectoria de l’església de Santa Pelaia de Perles es conserva una lipsanoteca de fusta que fou trobada dins el suport d’altar durant les obres de restauració de l’edifici. La peça, que fa 6,1 cm d’alçària i 8,2 i 3,4 cm de diàmetre extern i intern respectivament, és formada per un pot cilíndric de fusta, amb la cavitat interior rebuidada, també cilíndrica i treballada a torn, i una tapa circular. A l’interior encara es conserven les relíquies formades per petits fragments d’ossos dins una bossa de roba que substitueix el saquet original. Destinada a contenir relíquies, que freqüentment eren amagades dins les ares d’altar en el moment de la consagració (GUDIOL I CUNILL, 1901, pàg. 262, i 1902 pàg. 271), la lipsanoteca de Santa Pelaia es pot relacionar amb altres lipsanoteques, d’estructura cilíndrica i treballades en fusta, gran part de les quals es conserven al Museu Episcopal de Vic (lipsanoteques amb núms. d’inventari 2182, 3460, 7028 i 9713) i al Museu d’Art de Girona (lipsanoteques del Terri i de Cruïlles, núms. 71, 130 i 1905 de l’inventari). Tot i que la simplicitat de la peça fa difícil el seu estudi estilístic i la corresponent datació, és a partir dels paral lels establerts amb el conjunt de peces esmentades que podem considerar aquesta peça de tipologia medieval, probablement realitzada cap a la darreria del segle XIII o l’inici de la centúria següent. Cal assenyalar que juntament amb les relíquies no s’hi trobà cap document escrit sobre la seva col locació a l’altar ni tampoc sobre les relíquies que hi devia contenir. (GYCP) |
😉
😉