28/07/2023
#TuNoEtsDeTorà, o sí, i saps on és aquesta església dedicada a Santa Maria
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Santa Maria de Claret
Claret, municipi de Torà (mapa)
Al cantó de migjorn de l’antic municipi de Llanera del Solsonès, en un planell a l’esquerra de la riera de Llanera, no gaire lluny de la serra de Pinós, hi ha emplaçat el poble de Claret, que consta d’unes poques masies al voltant de l’antiga església parroquial de Santa Maria.
Història
La primera notícia documentada que tenim d’aquesta església data de l’any 1139, quan Bernat de Claret deixa a Santa Maria de Solsona la meitat del castell de Claret, la meitat dels seus homes que l’habitaven, la meitat de la dominicatura que hi tenien els antics senyors del lloc, la meitat del termes del castell, tant els conreats com els erms, i l’església de Claret.
Santa Maria de Claret surt esmentada a la butlla del papa Eugeni III, que expedí el dia 5 dels idus de març de l’any 1150, en la qual fa referència a seixanta-vuit esglésies, les quals confirma com a possessió de Santa Maria de Solsona.
En l’escriptura del 10 de novembre de 1163, dia de la segona consagració de l’església de Solsona, surt documentada Santa Maria de Claret.
L’església de “Clareto” surt novament esmentada a la butlla que el papa Alexandre III dirigí al prepòsit de Solsona, Bernat, i als seus canonges l’any 1180. Vuit anys després el papa Climent III atorgà una butlla al mateix prepòsit de Solsona, on confirmà una sèrie de possessions, entre les quals s’incloïa aquesta església.
Al cartulari segon de Santa Maria de Solsona, foli 99, hi ha una relació d’esglésies classificades per bisbats, començant pel d’Urgell i acabant pel de Lleida, pertanyents a Santa Maria de Solsona. Entre les esglésies citades hi ha la de Claret. Aquest llistat correspon cronològicament al final del segle XIII.
Església
És un edifici d’una sola nau rectangular, coberta amb volta lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular.
Els murs laterals han estat buidats per fer-hi quatre capelles, dues a cada banda. A més, el mur de migjorn davant la porta d’entrada, té, també excavat, un nínxol. Entre aquest i una de les capelles hi ha una làpida funerària d’un infant, escrita en llatí i datada el 1292.
Al mur de tramuntana hi ha oberta una porta d’arc de mig punt adovellat. En un carreu d’aquest mateix mur es pot veure gravada una creu llatina, amb els extrems dels braços lleugerament eixamplats, que recolza en una base de tres peus.
Té un campanar de cadireta, molt refet els segles XVII-XVIII, amb una cornisa i frontó, al mig del qual hi ha una finestra acabada en arc de mig punt monolític treballat a la cara inferior d’un carreu.
L’església té construccions adossades al frontis i al mur de migjorn, les quals són afegides al cos original, que cal datar dins el segle XII.
Conjunt d’elements escultòrics
A més de l’edifici, Santa Maria de Claret té la seva importància a causa d’un conjunt d’elements escultòrics diversos, els quals es troben situats en diversos indrets del voltant.
Un mur que fa de tancat i que es troba situat davant l’absis de l’església és coronat per tres ossaris de pedra.
Carreu exterior
Al mur de migjorn de la casa que hi ha situada a la placeta de davant l’església hi ha, sota una petita finestra, un gran carreu, que ha estat decorat amb una creu llatina, la qual s’erigeix sobre una peanya de forma piramidal, dividida horitzontalment per la seva meitat per un gran solc.
Aquesta creu fa passar el seu pal vertical per damunt de l’horitzontal; la creu és acompanyada per dues altres creus llatines més petites, situades l’una a sobre i l’altra a sota del pal transversal, a mà dreta de l’espectador.
A mà esquerra hi ha dos motius vegetals, d’unes palmetes molt simplificades, a base d’una curta tija de la qual emergeixen un parell de branques a cada banda.
😉