05/08/2023
#TuNoEtsDOdèn, o sí, i saps on guardaven l’engerra de mel el llop i la guineu
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Si no sabeu on guardaven l’engerra de mel ell llop i la guineu, és que no coneixeu:
EL conte del Llop i la Guineu que feien boïga a cal Caramet
La guardaven a Sant Just de la Valladan, que és a tocar de cal Caramet.
| El Llop i la Guineu que feien boïga a cal Caramet El llop i la guineu, que feien boïga a cal Caramet, tenien una engerra de mel, i van quedar que se la menjarien quan acabessin de fer la boïga. Per evitar temptacions van decidir guardar l’engerra a l’iclésia de Sant Just. Un dia mentre treballaven, a la guineu li van venir moltes ganes de menjar mel i va decidir enredar al llop dient-li que el dia següent no podia anar a treballar perquè l’havien convidat a un baptisteri. El llop molt comprensiu no va posar cap pega perquè hi anés. El dia següent la guineu va anar a Sant Just i va menjar una mica de mel pensant que no es notaria. Quan va tornar el llop li va preguntar quin nom li havien posat al nen, i la guineu li va dir que el nen es deia “Comencelis”. Passats uns dies el deler per menjar mel va fer que la guineu tornés a dir-li al llop que l’havien tornat a convidar a un baptisteri. Va tornar a menjar mel, quan va tornar el llop li va a preguntar quin nom havien posat al nen i li va dir que el nen es deia “Migelis”. I de nou, passats un dies, la guineu va tornar a enganyar al llop dient-li que l’havien convidat a un baptisteri, i aquesta vegada el nom del nen va ser “Acabelis”. Quan van acabar de fer la boïga a cal Caramet se’n van anar tots dos a menjar-se la mel a Sant Just. Llavors el llop va descobrir que l’engerra estava buida i va acusar a la guineu que havia sigut ella qui se l’havia menjat. La guineu li va dir que abans d’acusar-la fessin una prova que consistia en tombar-se al rosser (lloc assolellat) amb la panxa enlaire de manera que el sol faria que sortís mel pel melic del que se l’havia menjat. El llop ho va acceptar, confiat que ell no havia sigut, segur que no li sortiria mel del melic. Tombat al rosser, amb la calor del sol i cansat com estava de tant treballar, el llop es va adormir. La guineu va aprofitar aquest moment per anar on era l’engerra. Amb la pota va agafar una mica de mel que encara quedava per la paret de l’engerra i la posar al melic del llop. Al despertar-se el llop no entenia com podia tenir mel al melic i va acusar de nou a la guineu que ho havia fet ella. La guineu li va dir que qui segur que sabia qui ho havia fet eren aquelles muntanyes tant altes que tenien al davant i que tot ho veien. Llavors la guineu va preguntar a les muntanyes, cridant vent fort: “Qui ha sigut qui s’ha menjat la mel, jo o ell?” I les muntanyes, per l’eco que hi havia en aquell lloc, van contestar “ell, ell, …” D’aquesta manera va ser com la guineu va enredar al llop que es va quedar sense mel i amb la culpa d’haver-se-la menjat. Catric-catrac el cuento s’ha acabat. PEIX I CIRERA, HIGINI: El vell costumari de Solsona. Llegendes i rondalles. Barcelona. 1930. Editorial Farcell Lacetà. ISBN 3141592653. |
😉
😉
Vella Sant Just i Sant Pastor de la Valldan
A la serra de Sant Just de la Valldan, al municipi d’Odèn (mapa)
Sant Just de la Valldan al dat de la serra de Sant Just, des d’on es pot atalaiar el magnífic espectacle que ofereix la natura: a migjorn de l’església la serra de les Corts; al sud-oest tota la vall, on hi ha emplaçat el poble d’Oliana, dominada al fons per la muntanya d’Aubens; a tramuntana, la vall de la Valldan; i al nord-est, l’escarpada roca de la Valldan.
Església
L’església de Sant Just és un edifici d’una sola nau de planta rectangular, cobert amb volta de canó i capçat a la banda sud-oriental per un absis que supera el semicercle en planta
A l’interior, arrebossat i pintat, es pot comprovar com l’absis ha sofert una reforma posterior, en la qual hom intentà convertir-lo en rectangular tallant els muntants de l’arc que inicia l’absis; avui només es veu la curvatura prop de la seva finestra central.
La porta, oberta posteriorment, és al frontis i damunt seu hi ha una finestra rectangular de doble esqueixada. La porta original, tapiada, és d’arc adovellat de mig punt i és situada al mur del costat de migjorn.
Conserva, al frontis, de construcció posterior, un campanar de cadireta amb dues finestres d’arc rebaixat, adovellat, molt malmeses, principalment la de més a tramuntana.
L’església té adossada una sagristia al costat septentrional. El frontis té un tancat amb bancs.
Per l’aparell hom pot situar la construcció d’aquesta església dintre les formes rurals del segle XII, les quals conserven reminiscències de les formes del segle XI.
A l’interior d’aquesta església és guardat un sarcòfag de pedra, el qual, bé que manca de la tapa, es guarda en bon estat de conservació. Fa uns 95 cm de llarg × 44,7 cm d’ample.
Història
Aquesta església era dins l’antic terme del castell d’An o de Valldan. Tingué, des d’un principi, funcions parroquials. Pertangué a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell com a propietat particular.
En constituir-se el bisbat de Solsona, romangué al d’Urgell, contràriament que la resta d’esglésies del Solsonès, comarca a la qual és unida només pel fet de pertànyer al municipi d’Odèn, ja que geogràficament és vinculada a Oliana i a l’Alt Urgell.
El lloc d’An és documentat per primera vegada l’any 1001, quan Recosind, anomenat Arnau, donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell un alou situat a l’apèndix d’Oliana, o de Joncet o a la vila d’An.
Les primeres notícies de l’església es troben a la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda a l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on es fa constar la parròquia de Valldan (“Valle Hando”).
😉
😉
NOTA A CONSIDERAR
A la Valldan hi ha dues que es diuen exactament igual: Església de Sant Just i Sant Pastor de la Valldan; i són a una distància relativament a curta l’una de l’altra sobre el paper.
La “VELLA” és dalt de la serra de Sant Just, i s’hi ha d’arribar a peu. La “NOVA” és al nucli del poble de la Valldan, s’hi arriba amb cotxe per bona carretera, les dues tenen oficialment el mateix nom.
Per diferenciar-les, la gent del país, a la nova li diuen Sant Just i Pastor, i a la vella simplement Sant Just. Amb aquests noms les trobem al mapa de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
😉
Nova Sant Just i Sant Pastor de la Valldan
Al nucli del poble de la Valldan, al municipi d’Odèn (mapa)
Sant Just i Pastor de la Valldan és l’església parroquial del nucli de la Valldan, del municipi d’Odèn. A la Valldan s’hi va, des d’Oliana.
Situada al nucli de la Valldan, és un edifici d’una sola nau de planta rectangular amb un campanar de cadireta, o de paret, amb dues finestres al frontis.
Hi ha escrit l’any 1730 al clau de l’arc de la portada d’entrada.
En la creació del bisbat de Solsona, després d’una llarga disputa amb el bisbe d’Urgell, aquesta parròquia quedaria dins els límits del bisbat d’Urgell, en el qual encara roman en l’actualitat.
😉