13/08/2023
#TuNoEtsDeTorà, o sí, i saps on és aquest santuari que la Mare de Déu ha d’ajudar als que tenen lo ruc per la cua i se’ls acaba d’escapar
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
| Mare de Déu de l’Aguda ajudeu els de Torà que tenen lo ruc per la cua i se’ls acaba d’escapar. |
😉
😉
| Si l’Aguda fos perduda i Torà fos ensorrat, Massoteres fóra plata, Guissona sobredaurat. |
😉
Santa Maria de l’Aguda
L’Aguda, poble del municipi de Torà (mapa)
Santa Maria de l’Aguda és una església romànica que es troba dalt de la muntanya de l’Aguda, molt a prop del seu cim, sota les restes del castell, en el que fou el nucli habitat del mateix nom.
És una Església- Santuari romànica d’un alt interès. És de planta rectangular i consta d’una sola nau coberta amb volta de canó.
Posseeix un absis semicircular important on podem apreciar bandes llombardes i una sanefa d’arcuacions cegues, així com una espitllera a l’E i una altra a SE.
El campanar, que es va construir en època moderna i està adossada al mur de ponent, és de planta rectangular, coberta amb teulada a dues aigües i presenta dues obertures d’arc escarser que miren al S i una que mira a l’O. Podem accedir a la torre del campanar a través d’unes escales metàl·liques que envaeixen la façana N de la torre.
Destacar la presència d’un cementiri adherit al mur de tramuntana que pren molt protagonisme en la primera visió que es té del santuari quan s’arriba per la pista de l’Aguda.
Hi ha una pica baptismal esculpida en una sola peça de pedra. És bastant tosca i pesada, ja que el peu li dona poca esveltesa. Està decorada amb una mena de lòbuls i arcuacions i també amb una sanefa senzilla i geomètrica a la part superior de la copa. L’interior té forma semiesfèrica.
Les primeres dades històriques del lloc de l’Aguda ens parlen del castell del qual en queden les restes de dues torres, ara d’uns dos metres d’alçada. La darrera que quedava caigué el 1907 sobre l’església.
L’Aguda i Torà, sempre formant una unitat, són esmentats en documents dels anys 1024 i 1034 com a límits de Guissona i Fontanet.
Pels volts de 1050 era senyor del lloc Ramon Miró d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic d’Orís, el primer senescal de la casa comtal de Barcelona.
La parròquia de l’Aguda tenia inicialment com a centre l’església de Sant Salvador, situada a uns tres-cents metres vers llevant del Santuari i nucli habitat de l’Aguda.
Història
quest santuari fou l’antiga parròquia del terme de l’Aguda. Se’n té constància des del 1100, any en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira, senyors de l’Aguda, feren donació de l’església de l’Aguda a la canònica de Santa Maria de Solsona.
La pertinença de la parròquia de l’Aguda a la canònica solsonina és consignada posteriorment per la butlla del papa Eusebi III atorgada a aquella institució el 1151 i per l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona de l’any 1163.
L’any 1438 Santa Maria de l’Aguda perdé la parroquialitat en favor de l’església de Sant Gil de Torà que havia estat fins llavors sufragània seva.
- Viquipèdia – Santa Maria de l’Aguda
- enciclopèdia.cat – Santa Maria de l’Aguda
- dites.cat – Mare de Déu de l’Aguda ajudeu els de Torà, que tenien lo ruc per la cua i se’ls acaba d’escapar
- dites.cat – Si l’Aguda fos perduda i Torà fos ensorrat, Massoteres fora plata, Guissona sobredaurat
😉
| Mare de Déu de l’Aguda ajudeu els de Torà, que agafen el ruc per la cua, qui més a prop el va agafar el va ben es compixar. |
😉