19/08/2023 (Actualitzat del 19/08/2025)
#TuNoEtsDOlius, o sí, i saps quina és aquesta església
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Pere del Cerc o Sant Pere de l’Alguer
Olius, una de les quatre entitats de població del municipi d’Olius (mapa)
Sant Pere de l’Alguer, o Sant Pere del Cerc, és una ermita romànica situada entre les masies de l’Alguer i el Cerc, a ponent del riu Cardener entre les rases de Ventolra i de cal Poc.
Protegida com a bé cultural d’interès local, és de propietat privada, i no s’hi celebra culte des del 1936.
Es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó absolutament refeta.
És una construcció totalment manipulada, que ha sofert moltes modificacions, la darrera de les quals fou arran de la seva destrucció en 1936-1939.
Cal dir, però, que davant el mur de llevant actual hi ha restes d’una construcció que, probablement, si s’hi cavés, trauria a la llum l’absis primitiu d’aquest temple.
Al mur de tramuntana resten dues pedres de l’antiga cornisa, una de les quals presenta una cara ovoide amb dibuixos facials molt rústecs; al costat seu queda el senyal de quelcom que ha desaparegut.
Història
“Sancti Petri de Cerco” és una de les esglésies que surten esmentades a l’acta de consagració de Sant Esteve d’Olius del dia 21 de desembre de l’any 1079, en què, a precs del comte Ermengol IV, es traslladà allí el bisbe de la Seu d’Urgell, Bernat, acompanyat de cavallers, clergues, laics i nobles barons per realitzar la cerimònia i santificar el temple sota la doble advocació de sant Esteve i santa Maria.
Actualment, aquesta església és coneguda popularment com la capella de l’Alguer, per tal com és propietat d’aquest mas.
😉
San Pedro del Serch
Solsona 10 y 11 Época 2 25-12-1954 – pàgina 11
A la pàgina 11 de la revista “Solsona“, números 10 i 11 època 2, del 25 de desembre de 1954, en la secció “NUESTRA COMARCA” es parla d’Olius i es fa referència a “San Pedro del Serch“.
Aquesta referència es permet veure quin era el nom oficial d’aquesta església en aquells temps i ens dona l’oportunitat de fer un cop d’ull a la revista “Solsona” del Nadal del 1954.
😉