09/09/2023
#TuNoEtsDeTorà, o sí, i saps quina és aquesta església dedicada al seu patró
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Gil de Torà
Torà, vila que dona nom al municipi de Torà (mapa)
Sant Gil de Torà és l’església parroquial de Torà. Sant Gil és el patró de la vila de Torà i dels pastors de Catalunya. La seva festivitat, i la Festa Major de Torà, és el dia 1 de setembre.
Església
Església gòtica-tardana d’una sola nau amb dos trams de volta de creueria, el cor i el presbiteri.
A l’interior es pot observar una única nau molt ampla i quatre capelles laterals a cada banda. Les del S més petites i les del N més grans i ricament decorades. L’altar Major està presidit per la imatge de Sant Gil, patró del municipi de Torà.
Tota la nau es troba arrebossada i pintada amb cromatismes ocres. Gris o rosat a les motllures i nervadures. Es pot accedir a l’interior de l’església a través de dues portades, una principal al mur sud i l’altra al mur de ponent.
La façana que mira a la Plaça de l’Església és molt sòbria i només s’hi poden veure dues obertures d’arc escarser i un rellotge de sol al centre de la façana. El portal d’accés presenta una porta semicircular amb la clau decorada, emmarcada per dues fornícules amb petxina i columnes estriades adossades al mur. Damunt aquesta portada trobem una fornícula central de petxina en molt mal estat.
A l’extrem O de la façana s’aixeca la torre del campanar. Aquest té dos trams i presenta una planta quadrangular amb les arestes tallades i una obertura d’arc de mig punt a cada cara.
Història
Aquesta església va ser en un primer moment una sufragània de Santa Maria de l’Aguda i, com ella, va dependre de la canònica de Solsona. El primer esment que se’n coneix és de l’any 1069, en què Ermengol Bernat féu donació al seu parent Berenguer Ramon i a la seva muller Rielena de tot el que tenia a l’Aguda, a Torà i a altres llocs, excepte un alou i una vinya amb les seves cases que havia donat a Sant Gil de Torà i una vinya que havia llegat a Sant Just de Comabella.
L’any 1100 el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera i la seva muller Gelvira feren donació a la canònica de Santa Maria de Solsona de l’església de l’Aguda, juntament amb la de Sant Gil de Torà. Més endavant, en l’acta de consagració del 1163, l’església de Torà figura entre les esglésies que estaven subjectes a la canònica de Solsona.
En el seu testament del 1141 Ramon Gilabert i la seva esposa Bonadona feren alguns llegats a l’obra de Sant Gil de Torà i als seus clergues. Ramon Gilabert féu donació de la meitat de la tercera part del seus béns mobles entre l’obra de les esglésies de Santa Maria de l’Aguda i de Sant Gil de Torà i els capellans d’ambdues, a fi que diguessin misses per la seva ànima. Bonadona establí que tres quartes parts del seu terç dels béns mobles es destinessin a l’obra de Santa Maria de l’Aguda i Sant Gil de Torà i als capellans d’aquestes esglésies per tal que diguessin misses.
L’any 1438 l’església de Sant Gil assolí la plena categoria de parròquia i convertí en sufragània seva l’església de Santa Maria de l’Aguda. Vuit anys abans havia obtingut el dret de tenir fonts baptismals.
El 1593 passà a la diòcesi de Solsona, d’on és cap d’arxiprestat.
L’edifici actual només conserva d’època romànica l’orientació i alguns panys de murs; la resta correspon a reformes practicades dins l’estil gòtic avançat i encara en temps posteriors.
😉
😉