15/09/2023

#TuNoHasEstatANàpols si no saps on és el Tempo interiore de Rosy Rox

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Tempo interiore: Rosy Rox
L’Orologio di Castel Sant’Elmo – Napoli
(mapa)

El concurs un’Opera per il Castello de 2012 va proposar com a tema per a joves artistes Lo spazio della memoria. La memoria dello spazio. Es van fer diverses propostes per a la creació d’una obra que passaria a formar part de la col·lecció permanent de Castel Sant’Elmo, que esdevé un expositor i un element que completa el sentit de l’obra. 

La guanyadora del 2012 va ser Rosy Rox, que va proposar el seu Tempo interiore, un rellotge format per fulles d’alumini i components electromecànics, per col·locar-lo al pati d’armes del castell.

El temps té diferents facetes i en l’àmbit filosòfic ha caracteritzat nombroses reflexions. En aquest cas l’obra té moltes claus interpretatives, que donen lloc a un únic tema, sovint utilitzat en les diferents produccions de l’artista: el de la memòria i el patiment.

El concepte de temps intern té una doble clau interpretativa: és un temps que caracteritza l’estat d’ànim humà en el processament d’un esdeveniment i un canvi, és un temps que no es pot marcar ni circumscriure, perquè va més enllà dels ritmes i les idees. de la societat contemporània. El temps interior també és de caràcter històric : l’artista va mirar l’interior del Castell, en particular el seu lloc de presó i tortura; va mirar el passat que va caracteritzar l’estructura, anant més enllà del fet de ser un lloc de bellesa i passeig, tal com es viu avui.

Tempo interiore: Rosy Rox al Castel Sant’Elmo

Tanmateix, l’artista realitza una mena d’exorcització del temps interior, que es catapulta a l’exterior, al pati d’armes.

Això passa en la creació d’un rellotge, format per agulles convencionals, que tanmateix són fulles afilades, que indiquen un temps dolorós i esmolat.

El moviment caòtic ocasional crea una porta temporal , que recorda el passat del castell, condueix al present perquè ens fa reflexionar sobre l’estat actual de les coses i condueix al futur, perquè la reflexió també és induïda pel moviment de les aspes . que suggereix un canvi.

L’obra es va crear amb tres fulles de ganivet d’alumini de dimensions impressionants, que substitueixen les agulles perdudes del rellotge ja presents a l’estructura.

La victòria d’aquesta obra va ser motivada per la capacitat de comunicar de manera incisiva una de les moltes característiques del Castell.

Rosy Rox ha dissenyat una obra coherent amb tota la seva producció anterior, que sovint està orientada a la recerca de la llibertat col·lectiva i personal. Un camí dirigit a expressar el seu judici, però també a la intenció de comunicar-se amb l’exterior, implicant-lo en aquest procés d’alliberament. Sovint el material utilitzat prové d’un repertori històric: instruments de tortura per treure a la llum els mitjans amb què es van cometre les atrocitats del passat. És precisament canviant l’ús previst d’aquests elements que té lloc el procés de memòria i alliberament.

El temps interior proposa una reflexió, en la qual es combinen el passat històric i humà. Els horrors humans comesos al Castell surten a través del moviment caòtic de les fulles afilades, com el caos dels pensaments humans que surten dels calabossos del castell, per revelar-se a la ciutat, davant dels que observen el rellotge.

Ja no hi ha temps per negar o amagar, perquè aquest moviment confús marca la interrupció del temps canònic que caracteritza la vida de cada individu i l’obertura de nombroses possibilitats .

La ubicació de la instal·lació a la Piazza d’Armi fa impossible no deixar caure la mirada sobre l’obra, que serveix d’avís per recordar que la història ha sorgit de la foscor del castell i ara està preparada per recuperar la memòria.

Fonts: Catàleg: Una òpera per al castell 2012, 2a edició, L’espai de la memòria. La memòria de l’espai, editat per Angela Tecce i Claudia Borrelli, Prismi, editrice politecnica napoli srl, Nàpols, Castel Sant’Elmo, maig de 2013. Informació útil sobre el Concurs An opera per il Castello 2015, A look elsewhere. Informes i reunions (data límit d’inscripció 11 d’abril de 2016): http://www.polonapoli-projects.beniculturali.it/

Àngela Maselli

😉

Deixa un comentari