24/09/2023 1d2

#TuNoEtsDeNavès, o sí, i saps quina és aquesta església neoclàssica
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉










😉
Sant Andreu de Linya
Linya, una de les nou entitats de població del municipi de Navès. (mapa)
Sant Andreu de Linya és una església neoclàssica rural amb la rectoria adossada i al costat de Can Reig.
És d’una sola nau, planta rectangular i amb coberta a doble vessant. Té un esvelt campanar de tres cossos, acabant amb una balustrada de pedra d’on surten quatre semiarcs ogivals.
Porta al nord-est senzilla amb llinda de pedra i al damunt, un petit rosetó. Escala amb esgraons per entrar-hi. Parament de pedres irregulars amb morter, excepte a les cantonades que són de pedra picada i escairats. A l’interior hi ha un Retaule renaixentista (segle XVI) amb escenes de la Vida de Crist, coronat per un Sant Andreu.
L’estela funerària es troba clavada davant de l’església. És feta de pedra, té una decoració a base d’una creu, en forma d’ametlla i ficada dins d’un cercle, amb peu de forma triangular.
Linya
Linya és a l’extrem meridional del terme de Navès, a la capçalera de la vall de Sant Grau, on hi ha la parròquia de Linya, dedicada a sant Andreu, que conserva un notable retaule renaixentista.
Tradicionalment tenia només quatre masos, entre els quals hi havia la Sala (d’on era l’enginyer militar Ignasi Sala, mort a Madrid el 1754, que traduí al castellà el Tratado de la defensa de las plazas de Vauban, editat el 1743), Can Reig i Anglerill de Sant Grau (amb l’església de Sant Grau), i a la fi del segle XIX hom li annexà masies que havien estat de Navès i de Besora. El lloc havia estat possessió dels Cardona.
Llevat de les quatre cases de Linya, les altres de la contrada formaven la sufragània de Sant Martí de Vilapedrers, romànica, situada prop de Can Roses. Hi ha l’església de Sant Pere prop de Duocastella i, prop de la masia del Pla d’Abella, l’antic castell d’Abella i una estació arqueològica d’època romana, excavada el 1912 per Joan Serra i Vilaró, que hi descobrí un forn de ceràmica (una bona part dels objectes —motlles de vasos esgrafiats— es conserven al Museu Diocesà de Solsona).
😉