07/10/2023
#TuNoEtsDeNavès, o sí, i saps per què hi ha una Creu Roja al Serrat de Montjorn
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Memorial Maquis 1943 Creu Roja de Montjorn
Serrat de Montjorn, municipi de Navès (mapa)
La Creu Roja de Montjorn es troba al Serrat de Montjorn, costat del camí de Busa, on hi ha el trencant de Marcinyac. És a mig camí entre les cases de Ventolra i Guilanyà, poc abans d’arribar a la casa de les Veces.
Aquest punt està marcar amb una creu llatina de ferro amb la part central pintada de color vermell, per recordar uns fets que van passar l’any 1943 que ens han arribat a nosaltres pel que ens ha explicat el Josep Guilanyà, de cal Guilanyà de Busa, segons li va explicar el seu pare. Quan van passar aquests fets, el Josep Guilanyà tenia quatre anys.
Un escamot de maquis va ser atacat pels voltants de la masia del Cavall, per la zona on ara hi ha la presa del Cavall. Normalment quests escamots estaven format per un grup de entre 8 i 10 persones, i anaven per les cases de pagès demanant menjar i els que els hi fes falta.
S’explica que els soldats els van atacar disparant trets des d’un single, es maquis es van poder escapar però amb algun ferit. Dies més tant, el pare del Josep Gilanyà anant cap a casa seva amb un camió que tenia, va veure que hi havia algú fent vigilància per l’indret on ara hi ha la Creu Roja.
Mes tard, quan es va anar a veure que hi havia, es van trobar restes d’embenatges i taques de sang, entenent que en aquell punt els maquis van establir un hospital de campanya. És un lloc amagat, de fàcil accés des del la masia del Caball, amb aigua, és al costat de la font de les Veces, i és un dels antics camins que arriba fins a Andorra, quan s’hi vol arribar sense ser vist.
En record a aquests fets, aquest lloc va passar ser conegut com la Creu Roja, i aquesta creu n’és el testimoni.
😉
Jesús Caellas Aymerich (Jesús de la Francesa)
Maquis solsoní conegut amb els sobrenoms de Carlos o el Catalán
Jesús Caellas Aymerich, conegut amb els sobrenoms de Carlos o el Catalán (Solsona, 31 d’agost del 1921 – Chauffailles Saona i Loira, 29 de novembre del 1976) fou un maquis que comandà el 23è Sector de l’AGLA. La seva identitat vertadera no va ser coneguda per la Guàrdia Civil fins que s’exilià a França el 1948.
A Solsona era conegut com el Jesús de la Francesca, perquè a la seva mare li deien la Francesa, no se sap si per ser una deformació del seu nom de pila, es deia Francesca, o per si era un malnom de la seva família que hauria vingut de l’altre costat del Pirineu.
El fets recordats per la Creu Roja de Montjorn que van passar l’any 1943 van ser decisius per a que Jesús Caellas Aymerich iniciés la seva activitat com a maquis, tal com ho explica Francesc Itarte i Vericat en l’article “El maquis al sud de l’Ebre. Testimonis de la guerrilla rural contra el franquisme, memòria històrica viva” publicat l’any 2003 al número 19 de la revista Raïls.
| El maquis al sud de l’Ebre. Testimonis de la guerrilla rural contra el franquisme, memòria històrica viva. Biografies dels guerrillers més significatius a les nostres comarques Carlos (Jesús Caellas Aymerich, el Catalan). Era natural de Solsona (Lleida), on va nàixer l’1 de setembre de 1921. Amb només setze anys ja va ingressar al PSUC. Donada la seua joventut no va fer la guerra, així com tampoc el servei militar, del qual es va lliurar per pare sexagenari. La forta repressió franquista dels primers moments de la postguerra el va portar a complir una condemna d’un parell d’anys a la presó de Lleida, Els possibles motius de temperament revolucionari, la seua afiliació al Partit Comunista i la revenja al no poder detenir un germanastre seu, més gran, Ramon Caellas Miró, afiliat al PSUC i força significat políticament, que s’havia exiliat i va morir a França i que durant la guerra europea fou membre dels GE (Guerrillers Espanyols) a Chaufailies (Saòne-et-Loire, capital Màcon). En sortir de la presó franquista, Jesús va retornar a casa seua i treballava a Solsona a una serradora de fusta. Sembla que una nit de l’octubre de 1944, la Guàrdia Civil va fer una sèrie de detencions per la zona, possiblement de maquis i guerrillers que ajudaven a fer el pas de la frontera. Els guàrdies, que controlaven molt de prop Jesús des que havia sortit de la presó, van anar a casa a buscar-lo i no el van trobar. No era a casa perquè havia anat a casa d’una germana del seu pare, al mas de la Llosa, a ajudar en la matança del porc. La seua mare es va espantar molt, i quan va anar per avisar-lo li va dir que preferiria veure’l mort abans que detingut. Alguns dels detinguts aquella nit a Solsona, després d’estar retinguts unes hores, els deixaren anar sense que els passés res, però ell, amb la mateixa roba que duia posada al damunt, ja va fugir a la muntanya. Contactà amb els maquis i s’enrolà a la guerrilla. Precisament el títol 8è de l’ordre general de l’operació feia referència als ciutadans que oferissin garanties i que fossen voluntaris per a incorporar-se a les seues formacions: eren dotats amb armes recuperades i enquadrats pels oficials a les unitats guerrilleres. Poc després passava a França. Al voltant de 1945, Jesús, sota les directrius del PCE-PSUC, retorna a Espanya i inicia la seua activitat guerrillera a la zona controlada per l’AGLA, i arriba a ser-ne un dels més actius membres. Amb el seu primer nom de guerra (Carlos) va actuar per la província de Terol, i amb el segon (el Català) va ser conegut per les de València, Castelló i sud de Tarragona. El Català, durant els anys 1945-1949 va comandar pel Maestrat la partida anomenada dels Monagrells. Es parlava molt freqüentment del Català com d’algú molt difícil de caçar i que va donar molta guerra. La seua partida va anar també per terres de Conca (part oriental de la província), on va col·laborar amb la del Manco de la Pesquera. Va abandonar la seua activitat guerrillera i va creuar definitivament la frontera, cridat per l’organització comunista a França, els últims dies del mes de desembre de 1949, segons la versió que ens ha donat la seua esposa. Per una altra banda, en canvi, Serrano, citant Yusta i Romeu Alfaro, diu que va ser una deserció i la situa a finals de 1949 (SERRANO, pàg. 304). Una darrera versió, aquesta vegada de Pons Prades, diu que Jesús marxà acompanyat de Germàn Amorrortu Martínez, de nom de guerra Germàn i Larranaga, —cap de la partida Manso, que actuà per les serres de Gúdar, laTarayuela (Terol) i el Penyagolosa (Castelló) (PONS, pàg. 147)—, quan es canvià la tàctica d’oposició al règim per la lluita pacífica i s’evacuà l’Agrupació Guerrillera de Llevant (AGL), on havia compartit les penes i els treballs d’aquella resistència agònica amb els catalans Joaquim Bernat Agustí, Joan Moreno Valldosera, —Noi de Badalona, mort en combat el 1947 als 33 anys—, o Eduard Puig Mifïans, enterrat el 18 de febrer de 1948 al cementeri de Terol (SÀNCHEZ, pàg. 228). En canvi la seua esposa ens ha donat la versió que més endavant llegireu, en què ella mateixa ens explicarà les peripècies i vicissituds que en el seu intent de passar a França per aquells Pirineus completament nevats, aquell mes de desembre de 1949, va patir el Català acompanyat de la que es convertiria en la seua esposa, la Cinta Solà Albert, amb qui engendraria quatre fills. Quan, després de la mort de Franco, estava preparant el seu retorn a Espanya des de Chaufailles (Saòneet-Loire, capital Màcon), sobtadament, morí d’infart de miocardi, als 55 anys, el 29 de novembre de 1976. Caellas, a Solsona, era conegut entre els seus coetanis com a Jesús de la Francesa. De jove havia estat porter del Solsona CF i també jugà de porter a França. Sabia molt de cantar, no s’havia vist involucrat en cap afer de sang durant la Guerra Civil i gaudia d’una peculiar popularitat entre el jovent pel seu caràcter extravertit. Un dels seus admiradors era el manyà Ramon Llumà, convergent històric i alcalde de Solsona des d’abril de 1979 (SÀNCHEZ, pàg. 228). Afegirem que l’activitat del Català com a cap guerriller, responsable del 23è Sector de l’AGLA, no ha estat gaire estudiada encara, tot i la llarga trajectòria guerrillera que va portar a terme per les nostres comarques. L’hermetisme dels arxius oficials juntament amb la desconeixença del personatge —silenciat parcialment unes vegades i completament d’altres— són possiblement els motius pels quals es coneix tan poc sobre l’activitat guerrillera d’aquest cap de partida. Francesc Itarte i Vericat – El maquis al sud de l’Ebre – Raïls N19 any 2003 |
😉
El maqui Jesús Caellas Aymerich
Llibre de de Joan Obiols i Rios presentat el mes d’abril de 2024
El 17 d’abril de 2024, a la biblioteca Carles Morató de Solsona es presenta el llibre “El maqui Jesús Caellas Aymerich” escrit per Joan Obiols i Rios.
| Jesús Caellas Aymerich, nascut a Solsona el 1921 i conegut com el Jesús de la Francesa, va convertir-se en maqui el 1944. Es faria conèixer com Carlos “El catalán” a zones com Castelló, València, Terol i Tarragona fins que el 1949 va exiliar-se a França, d’on no va tornar mai més. Aquesta és la història que Joan Obiols i Ríos (Solsona, 1955) explica a la seva darrera obra, El maqui Jesús Caellas Aymerich, que presenta el 17 d’abril a les 19 h a la biblioteca Carles Morató. Ho farà juntament amb Josep Maria Borés. Llicenciat en Geografia i Història i Dret per la UNED i màster en l’Espanya contemporània al context internacional per la mateixa universitat, Joan Obiols ha publicat tretze llibres, majoritàriament de contingut històric. És autor d’obres com Les cases de prostitució a la Solsona de la Segona República, La oleada migratoria hacia Solsona (1939-1975), L’epidèmia de la grip espanyola de 1918 a Solsona o Gusen, viatge sense retorn, entre d’altres. Biblioteca Carles Morató – PRESENTACIÓ DE LLIBRE: ‘El maqui Jesús Caellas Aymerich’, de Joan Obiols |
A l’entrevista que es fa al Celsona número 1379 del 12-04-2024 explica dona la següent informació sobre els maquis de Solsona:
| Ala portada, hi apareix una imatge del Port del Comte, per què? Doncs perquè allà dalt, segons està documentat, es va produir una topada amb els maquis. És un fet històric que molta gent recorda i que va ser rellevant. Quina rellevància va tenir a Solsona i a la comarca? De maquis, en coneixem 2. Un el Jesús i l’altre, un tal Joan Isanta que era originari de Pinós, tot i que en determinats llibres es diu que va néixer a Solsona. Hi ha documents que narren que Isanta va combatre a la Guerra Civil i després va anar a Manresa, on vivien les seves germanes. En aquests documents també s’expliquen les bestieses que Joan Isanta hauria realitzat a Santa Maria d’Oló. Pel que fa a Solsona, està documentat que l’octubre del 44 a dalt a la Bòfia van segrestar a un tal Josep Viladrich. |
😉
😉
Segrest dels maquis a a Bòfia
Octubre de 1944
En el llibre “El maqui Jesús Caellas Aymerich” escrit per Joan Obiols i Rios, s’explica el segrest perpetrat pels maquis el mes d’octubre de 1944:
| Octubre de 1944. Succés entre solsonins i maquis al Port del Comte Sí, a l’octubre de 1944 és quan el Jesús s’incorpora a la guerrilla – com hem vist al paràgraf anterior. I també s’esdevé aleshores un succés entre maquis i solsonins a la Bòfia (Port de Comte), de certa o molta importància, segons la part biogràfica del fons de Josep Serra i Forn, que resta dipositat amb el mateix nom a l’Arxiu Històric Comarcal de Solsona. No sabem si quan es va produir el fet de la Bòfia, el Jesús ja estava amb els maquis. Per un costat és probable que fos així, i ho podem deduir del testimoni de la Carme Serra Caellas. I per altra banda, és probable que no fos així. Tant una hipòtesis com l’altra són difícils de verificar. La part biogràfica del qui va ser alcalde de Solsona ens diu: “L’any 1944 Josep Serra tornà a ser alcalde de Solsona durant dos dies, concretament des del 25 fins al 27 d’octubre a causa d’un conflicte amb els maquis. El dia 24 d’octubre de 1944, Josep i Pau Serra Forn havien d’anar, junt amb Joan Viladrich (segons dada contrastada amb la família, era en Josep Viladrich i Viladomat que tothom coneixia com el Pepito, de cal Joan del Portal) i Josep Melet, a mirar un bosc a la zona de la Bòfia al Port del Comte. Els dos primers no van poder arribar-hi a causa d’una avaria al seu vehicle, però els altres dos sí que hi van anar i van ser atacats pels maquis. Varen prendre com a hostatge a Josep Viladrich (dada corregida desprès de consultar la família) i van enviar a Josep Melet a buscar el rescat. Josep Serra Forn va Jer efectiva la meitat de la quantitat que es demanava en el rescat i l’altra meitat se’n va fer càrrec la família Viladrich. Alliberaren a l’hostatge i, mentrestant, Melet havia avisat dels esdeveniments al seu oncle, Agustí Solé, que aleshores era l’alcalde de Solsona i que, atemorit, junt amb el seu nebot, corregué a amagar-se durant tres o quatre dies. Durant l ‘absència de l’alcalde, Josep Serra es feu càrrec de l’alcaldia fins que es resolgué l’assumpte i Solé fou empresonat durant un mes i inhabilitat de per vida per exercir qualsevol càrrec públic . “ Sabem, pels qui han estudiat el tema, que el Jesús, juntament amb els seus nous companys, passaren a França, poc després d’aquest afer. – Octubre 1944 – Succés entre solsonins i maquis al Port del Comte (pdf) |
😉