13/10/2023
#TuNoEtsDeLladurs, o sí, i saps on és aquesta església dedicada a Sant Agustí
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Agustí d’Isanta
Isanta, municipi de Lladurs (mapa)
El poble d’Isanta, avui despoblat, és a l’extrem nord-oriental del municipi de Lladurs. L’església de Sant Agustí, mentre romangué oberta al culte regular, depenia de la parroquial de Sant Julià de Canalda, actualment dins el municipi d’Odèn, i també romànica.
Sant Agustí d’Isanta es troba sota els potents cingles de conglomerat de l’Espluga del Feixar que tanquen el Serrat de Prat d’Estaques per l’oest. Aprofita el cap d’una carena rodejada d’antics camps de conreu, ara de pastura, dominant els fondals de la Riera de Canalda des del seu marge esquerre. Una esclarissada vegetació de roures, garrics i alzineres rodeja i amaga la capella i les ruïnes del veí castell d’Isanta.
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó i absis semicircular. La porta d’arc de mig punt adovellada s’obre al mur de migdia. Els murs s’han reforçat amb tres contraforts, dos a tramuntana i un a migjorn. Té dues finestres d’una esqueixada, una al mur sud i l’altra al frontis, coronat per un campanar d’espadanya de dues obertures. L’interior de l’edifici és de volta de canó i enguixat.
Història
Ja al principi del segle XII, pel cap baix, el titular d’aquesta església era sant Agustí. Això és conegut a través del testament de Guadall Eimeric, de l’any 1117, pel qual li fou donada (“ad Sancti Agustini de Isanta”) una peça de terra.
Per la consueta parroquial de Canalda de l’any 1773, sabem que Sant Agustí d’Isanta era una de les seves esglésies sufragànies. Costa i Bafarull també recull aquesta situació a les acaballes d’aquella mateixa centúria, i assenyala que al seu terme hi havia cinc cases.
L’any 1855, el rector de Canalda notificava als seus superiors que l’església tenia la categoria d’annexa, que li calia fer una hora i mitja de camí per arribar-hi i que al seu terme habitaven dotze famílies. El mateix rector proposava crear una nova parròquia ajuntant Sant Agustí d’Isanta i Sant Miquel de Vilanova d’Isanta, també annexa de la parroquial de Canalda; aquesta creació, però, no s’arribà a portar a terme.
Tot indica que el llogaret d’Isanta s’anà despoblant a partir d’aleshores, seguint l’evolució demogràfica negativa experimentada pel Solsonès, la qual cosa devia determinar que l’any 1897, amb l’entrada en vigor de la nova ordenació parroquial del bisbat de Solsona, perdés la seva categoria. Com totes les esglésies annexes del bisbat que perderen aquest rang, segons les normes episcopals, havia de continuar sota la cura del rector corresponent; en aquest cas, el de Canalda.
😉