15/11/2023
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta font on abans s’hi feia cua per anar-hi a buscar aigua els estius
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Font de la Caputxina
Travessia de Sant Jaume 1 (mapa)
La font de la Caputxina és una petita font d’aixeta metàl·lica de polsador que es troba a l’inici de la travessera de Sant Jaume, pràcticament a la cantonada amb la carretera de Torà.
No és una deu natural sinó que està connectada a la xarxa de proveïment d’aigües de la ciutat.
Fins pràcticament a principis dels anys 80 del segle passat aquesta zona dels barris de Sant Jaume (La Caputxina) i de Grup Josep Torregassa (Les Cases Barates) patien freqüents restriccions d’aigua, de manera que aquesta va ser una font molt utilitzada pels veïns d’aquests barris per a proveir-se d’aigua i als estius no era gens estrany veure-hi cues per a omplir galledes i altra mena de recipients.
El seu nom obeeix al fet que moltes de les cases del barri de Sant Jaume eren propietat de Dolors Fàbrega Costa, coneguda popularment amb el sobrenom de la Caputxina.
- Viquipèdia – Fonts del municipi de Solsona
- Viquipèdia – Dolors Fàbrega Costa, La Caputxina
- La Caputxina (blog Paraules des de Solsona)
- La Caputxina (blog Paraules des de Solsona) (pdf)
😉
La història d’una font
Al llibre «Solsonins: Que en arbitrari passeig per la ciutat de Solsona i sota la llum darrera del segle XX» (1994), L’Anna Maria Ortiz, a la vora de la font de la Caputxina, parla de la història d’aquesta font.
| La història d’una font Quan van arribar a Solsona, molts andalusos van haver d’allotjar-se en les barraques dels pagesos, perquè no tenien altre lloc on ficar-se. Les barraques solien ser unes construccions molt simples que servien per protegir de la pluja el pagès i la mula que eren sorpresos per una tempesta, a mig camí de casa. D’andalusos escampats per barraques del Vinyet n’hi va haver uns quants fins que una persona va edificar pisos per a ells. Els pisos eren simples, i estaven fets de qualsevol manera. Però eren pisos i tenien una finalitat concreta: oferir habitacle a aquells que no en tenien. El primer promotor de pisos per als immigrants va ser una dona, i aquella dona era coneguda per tothom amb el nom de la ‘Caputxina»‘. Uns quants andalusos van deixar les barraques i van anar a viure a la Caputxina. Per exemple, la Trini i els seus fills van deixar la barraca de cal Teixidor, sobre el Pont de la Canal i van anar a viure a un pis de la Caputxina, sense llum ni aigua corrent. A mitja pujada de la carretera de Torà, una mica més avall del taller de ganivets de cal Pallarès, hi ha una font, i la gent de la Caputxina i de les Cases Barates en té molts records, d’aquesta font. Anna Maria Ortiz, per exemple, s’havia fet un fart d’anar a buscar aigua a la font. L’Anna Maria havia nascut a la Caputxina, en aquell indret de petits pisos mig embastats. Corrien els seixanta, ella era una nena i havia de fer cua a la font perquè a casa seva no tenien aigua corrent. Anna Maria és filla d’emigrants que van arribar a Solsona procedents de la província de Granada. «La Caputxina anava des de la font fins a l’antic camp de futbol -conta l’Anna Maria per damunt dels cants d’un ocell engabiat-. Per allí hi havia unes cases que en dèiem el Túnel, i unes altres que en dèiem la Carrera. El pitjor lloc per a viure era la Carrera, un precari bloc de pisos fet amb quatre totxos. La gent que anava a viure a les Cases Barates, en canvi, eren més ben mirats». A l’avi matern de l’Anna li deien «l’Alcalde», perquè feia el posat del senyoret, i anava amb un barret i un bastó. I és que l’home pertanyia a una família que havia tingut diners. Aquest avi es va posar a vendre al mercat de Solsona, de primer robai després, fruita. Tots els vuit fills d’aquest senyor van passar per Solsona, per bé que finalment només se n’hi van quedar quatre. (…) |
😉