23/11/2023
#TuNoEtsDOlius, o sí, i saps perquè Setelsis no és la Numància catalana
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Poblat ibèric del Castellvell
Serrat del Castellvell, municipi d’Olius (mapa)
Tu no ets de Solsona si no saps perquè Setelsis, la Solsona ibèrica, no se la recorda com la Sagunt o la Numància catalana, i perquè no és una de les glories catalanes o perquè no tenim els nostres Indíbil i Mandoni.
Setelsis no és la Numància catalana perquè en la seva defensa davant dels romans va fer un ridícul de tal magnitud que si vas al Castellvell, una nit serena amb fort vent, encara es pot escoltar el riure dels romans.
El més humiliant és que van ser els de Su els que els van enredar. De ben segur que el malnom de mata-rucs ha de venir d’aquells temps.
Pels que no coneixeu la història, us transcriuré el relat que en fa sobre el tema el Doctor Llorens (Antoni Llorens i Solé) en el seu llibre “Solsona i el Solsonès”:
| La Solsona ibèrica i la segona guerra púnica L’any 218 a.C. Annibal atravessa l’Ebre amb el seu exèrcit i subjecta totes les tribus i pobles que troba al seu pas. Mentre el de Bergús, aliats dels romans, se li oposen, amb els de Su, els del Castellvell li deixen pas lliure cap a les Gàl·lies. Per tenir segura la rera-guarda nomena un prefecte, de nom Hannó, i el fa amo de tots els pobles que se li havien oposat al seu pas. La rèplica romana no es fa esperar. L’exercit romà, desembarca a Empúries, envaeix Catalunya per tal d’aïllar de tota comunicació amb les posicions que tenia més enllà de l’Ebre l’exercit d’Annibal. No és fins al cap d’uns 24 anys que les legions romanes arriben al Solsonès, comandades pel cònsol Marc Ponci Cató. Aquest, amb les seves cohorts arriba vers el 194 a.C. a la Solsona ibèrica i es val d’una estratagema per a ocupar el poble que els historiadors romans en diuen “la ciutat dels Lacetans”, descrivint-la com “més llarga que ampla”. Fa amagar les cohorts a uns quatre-cents passos del poble; fa pujar els guerrers de Su, aliats seus, a atacar les muralles i, al veure’ls els Lacetans, enemics seus per haver-los devastat moltes vegades els seus camps, obren les portes i es llencen impetuosament contra ells. Els de Su fugen i es deixen perseguir. Havent-se esdevingut les coses tal com el cònsol les havia previst, aquest pren les legions que tenia amagades i entra a la “ciutat dels Lacetans”, on tot era silenci i solitud, ocupant-la sense cap resistència. En tornar els guerrers que havien encalçat els seus enemics de Su, es trobaren amb la ciutat ocupada i no pogueren fer res més que rendir-se. Aquesta relació tant detallada i que pel seu interès he volgut transcriure ens la dona l’historiador romà Titus Livi. Al dir-nos que la ciutat de la que parla era “més llarga que ampla” s’adiu perfectament amb el poblat del Castellvell. Amb els boscos que hi ha fins a la Torregassa podien haver servit al cònsol per amagar-hi les seves cohorts. Al llibre extens de la Història de Solsona i del Solsonès s’hi exposen les raons que fonamenten la identificació d’aquest poblat del Castellvell amb la “ciutat dels Lacetans” de Titus Livi. Setelsis, nom romà de Solsona El geògraf egipcià, Ptolomeu, en la seva carta geogràfica de la Tarragonesa romana i en la regió de Lacetània, que s’estenia pel centre de Catalunya, hi registra deu ciutats. Una d’elles és anomenada “Setelsis”. De Setelsis se’n deriva el mot Setelsona, que apareix en documents del segle X i Selsona – Solsona. LLORENS I SOLÉ, Antoni (1981) Solsona i el Solsonès. Manresa: Gràfiques Perramon. Edita l’Autor. [Pàgines 11 a 13] |
No estic del tot segur que el Doctor Llorens tingués arguments prou sòlits per poder assegurar que la “ciutat dels Lacetans” que és “més llarga que ampla” es correspon a la de les restes que hi ha al serrat del Castellvell. Però estic totalment convençut que amb una història tant poc heroica com aquesta, no hi ha cap altra ciutat, de les deu de la regió de Lacetània que va registrar el geògraf egipcià Ptolomeu, que ho reivindiqui.
😉
Poblat ibèric del Castellvell
Serrat del Castellvell, municipi d’Olius (mapa)
Aquest poblat ibèric es troba al turó situat a l’oest del Castellvell (Olius, Solsonès).
Es tracta d’un poblat de grans dimensions que, possiblement, configura el jaciment d’hàbitat més antic de la comarca.
Aquest establiment podria haver exercit certa capitalitat respecte als altres assentaments ibers de la zona.
Cronològicament, el podem situar entre els segles VII-VI aC, en plena edat del ferro, fins a època medieval, amb una fase d’esplendor a l’ibèric tardà, al s. III aC.
Aquest jaciment fou parcialment excavat per Mn. Serra Vilaró a mitjan segle XX i des del 2007 l’equip del CEL (Centre d’Estudis Lacetans) hi porta a terme campanyes d’excavació anuals. Així doncs, actualment el jaciment arqueològic es troba en fase d’estudi.
- Museu de Solsona – Poblat ibèric del Castellvell (web)
- Ramon Cardona 2012 – El poblat ibèric del Castellvell, reexcavació noranta-tres anys després (pdf)
😉