Cels i meteorologia, Esglésies, Torà (municipi)

26/11/2023 2d2

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeTorà, o sí, i saps on és aquesta església parroquial de Santa Maria

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Santa Maria de Sant Serni
Sant Serni, poble de Llanera i del municipi de Torà (mapa)

Santa Maria de Sant Serni és l’església parroquial de Sant Serni, també conegut com Sant Serni de Llanera, o Sant Serni del Bosc, una de les sis entitats de població de l’antic municipi de Llanera que l’any 1968 es va incorporar al municipi de Torà. Es troba situada al costat sud-oriental d’aquest municipi, entre el riu de Llanera i el barranc de Figuerola.

L’església ha sofert diverses modificacions al llarg dels segles, canviant el seu aspecte inicial romànic. S’hi accedeix per unes escales que donen amb un espai enllosat.

De la primitiva construcció romànica, d’una sola nau, només se’n conserva la paret del primitiu frontis i una part del mur nord-est.

L’actual edifici és fruit d’una reforma i ampliació, realitzada cap al 1764, consistent en l’obertura de quatre capelles laterals, la construcció del cor i la volta de canó amb llunetes.

Com a elements destacables, la reixa de ferro forjat que tanca una de les capelles laterals, els travessers de ferro forjat de la porta d’entrada i una estela discoïdal encastada en un mur lateral. Davant la façana, en el fossar, s’observa un petit altar per beneir el terme.

L’entrada principal està en el mur sud-est, és una entrada rectangular amb llinda de pedra (amb data de 1764 inscrita) i porta de fusta de doble batent. A sobre hi ha una petita fornícula on hi ha una imatge de Sant Sadurní. A la part posterior de la façana hi ha un ull de bou circular. Al mur nord-est hi ha una petita obertura. Al mur nord-oest hi ha una finestra geminada.

El campanar és de planta quadrada, a la part superior té quatre obertures d’arc de mig punt i culmina amb una cornisa i una balustrada rematada per quatre esferes als extrems.

Història

Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Llanera. Inicialment fou una cel·la monàstica, i esdevingué una simple capella dependent del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.

La història d’aquesta església es remunta a l’any 805. El document, datat el 6 d’abril del 805, tracta de la donació que feu el bisbe Leidrad al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i al seu abat Calord, de l’església de Sant Sadurní, situada al comtat d’Urgell, a la seva Marca, en la solitud d’Ardèvol.

Aquesta església havia estat fundada, sembla, pel monjo Sidoni, seguidor de l’heregia adopcionista predicada pel bisbe Fèlix d’Urgell. L’esmentat monjo devia fugir de la persecució de què foren objecte els seguidors d’aquesta interpretació de la divinitat de Crist, i es refugià en aquest lloc solitari, on degué fundar aquesta església, però el seguí fins allà el bisbe Leidrad de Lió, comissionat per portar a cap la reforma del bisbat i la persecució dels heretges. El bisbe convencé amb les prèdiques el monjo Sidoni, el qual s’acollí al perdó que li oferien, tot reconeixent les seves culpes. Aleshores el monjo Sidoni donà l’església de Sant Sadurní al bisbe i aquest la donà al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on el monjo Sidoni es reintegrà a fer penitència. Posteriorment, es constata que aquesta església depengué realment del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles; quan, l’any 1040, fou consagrada l’església del monestir, foren confirmats els seus béns, entre els quals hi havia l’església de Sant Sadurní de Llanera.

Les notícies posteriors corroboren la seva existència i la seva dependència, i en el moment en què el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles fou suprimit, l’església passà al nou bisbat de Solsona amb una vinculació a l’antic priorat de Sant Celdoni de Cellers, si bé no sembla que anteriorment hi hagués hagut cap tipus de vinculació, encara que ambdues esglésies depenguessin del mateix monestir i es trobessin relativament properes.

😉

Deixa un comentari