Castells, Clariana de Cardener (municipi), Construccions i restes històriques

19/03/2024

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeClariana, o sí, i saps on és la Torre de Telegrafia Òptica de la Guàrdia

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Torre de Telegrafia Òptica de la Guàrdia
Pla de la Guàrdia, poble d’Hortoneda, municipi de Clariana de Cardener (mapa)

La Torre de Telegrafia Òptica de la Guàrdia és al municipi de Clariana de Cardener, al pla de la Guàrdia del poble d’Hortoneda.

Si hi voleu anar, podeu fer aquesta ruta del Wikiloc, on es pot visitar l’antiga torre de la Guàrdia i una moderna torre de telefonia mòbil.

La Torre de Telegrafia Òptica de la Guàrdia és la que enllaçava amb les torres que hi havia als castell de Cardona, al sud, i al Castellvell de Solsona, al nord. Des de l’any 1850 fins al 1862 van donar servei a la línia de comunicació militar entre Barcelona i Solsona. La Línia passava per Manresa on hi sortia un altre ramal que anava fins a Berga.

Les guerres Carlines de la primera meitat del segle XIX, que tant van marcar aquest territori, van ser les que van fer que aquestes línies fossin considerades imprescindibles pels militars.

A partir dels anys 1854-55 la telegrafia òptica s’anà substituint per la telegrafia elèctrica, per tant la seva vida útil va ser molt efímera i la xarxa de torres es va abandonar.

Podeu trobar més informació a:

La telegrafia òptica

El 19 de juliol de 1794 s’enviava a França el primer missatge transmès gràcies a un nou mitjà de comunicació, la telegrafia òptica. Les ciutats de Paris i Lille van quedar unides per 22 torres sobre les quals Claude Chappe, el seu inventor, hi va col·locar un sistema de codificació visual.

Dalt de cada torre hi havia un pal vertical anomenat “regulador” que suportava un travesser al final del qual es troben uns “indicadors”. Les figures que aquest sistema podien crear permetien múltiples variants.

Els missatges codificats s’anaven transmeten de torre a torre i eren de fàcil identificació en la distància gràcies a la utilització de binocles o ulleres de llarga vista.

Durant la primera meitat del segle XIX, una època marcada per les guerres carlines, l’estat espanyol considera necessari l’establiment d’un sistema de comunicació ràpid i segur que ajudés a consolidar el nou estat liberal. A Catalunya on la Guerra dels Matiners (II Guerra Carlina) marcava l’agenda, aquesta necessitat era urgent.

Entre els anys 1848 i 1849 es va construir una xarxa de telegrafia òptica militar que el coronel José Maria Mathé va adaptar del sistema de Claude Chappe, creant nous codis numèrics gràcies a nous sistemes de senyalització instal·lats a les torres. El ramal de Manresa a Solsona es va construir l’any 1950.

Les torres eren ocupades per personal militar, els anomenats torrers, en un nombre de quatre, dos caporals i dos soldats, que vivien a la mateixa torre. Les torres van ser construïdes seguint uns estàndards marcats per Madrid.

De planta quadrada, alçada habitual de 5 metres, entrada a la segona planta i amb espitlleres a la resta de pisos i havien de guardar una distància de 8-10 km entre torre i torre en línia recta. A Catalunya s’arribaren a instal·lar un total de 88 torres.

Els contratemps que suposava aquest sistema de comunicació, molt influenciat per les condicions meteorològiques, la implantació del ferrocarril, però sobretot de la creació de la telegrafia elèctrica va suposar la mort definitiva d’aquest mitjà de comunicació a partir del 1855, quan una llei del Govern espanyol implementava la telegrafia elèctrica.

Com a curiositat, cal recordar que el telègraf elèctric neix l’any 1791 de la curiositat del català Francesc Salvà i Campillo per fer arribar la informació d’un lloc a un altre. Així doncs, crearà un prototip per enviar missatges des de Barcelona a Mataró amb una mena de senyals elèctriques que seran transformades a lletres mitjançant codis ja coneguts, com ara el Codi Morse.

– #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la Torre de Telegrafia Òptica de la Guàrdia

😉

Deixa un comentari