Esglésies, Pinós (municipi)

06/04/2024

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDePinós, o sí, i saps on amagaries el Sant Graal

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Sant Grau o Sant Gra
Sangrà, dins l’antic terme del castell d’Ardèvol, al municipi de Pinós (mapa)

Hi ha qui explica Sant Gra ve de Sant Greal, també anomenat Sant Graal, Sant Grial o Sant Gresal, un objecte llegendari que apareix en moltes obres narratives medievals que s’identifica amb el Sant Calze. La barreja entre un mite germànic antic i la simbologia cristiana és el que dona la llegenda següent:

El Sant Calze va recollir la sang de la crucifixió de Jesucrist (recollida per Josep d’Arimatea) i a més, segons algunes versions, era el mateix calze emprat per Jesucrist en l’Últim Sopar.

Com que la copa té forma d’aparell reproductor femení, d’aquí podria venir el símbol de la vida eterna, renovada en cada dona; així, aquell que begui del calze sagrat assolirà la immortalitat, per això és un bé tan preuat.

A més, només els dignes aconsegueixen veure’l, el viatge de recerca és una prova de coneixement d’un mateix que pocs superen.

Es cert que si algú vulgues amagar el sant Graal, fer-ho pels voltants de l’església de Sant Gra de Pinós és garantia de no ser trobat, a ningú se li ocorreria anar-lo a buscar a aquest lloc. Però no cal donar-li més voltes, al menys aquest “Sangrà” no deriva del Sant Graal, deriva de Sant Guerau

La Wikipepia explica que Sangrà, cap a mitjan segle XIX, aleshores amb ajuntament propi, tenia comptabilitzada una població de trenta habitants. Apareix descrit en el tretzè volum del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz amb les paraules següents:

SANGRÁ: cuadra en la prov. de Lérida, part. jud. de Solsona: sit. á la der. del r. Cardaner, en terreno montuoso y quebrado; clima templado, propenso á catarros y pulmonías: consta de 4 casas, y una igl. dedicada á San Gerardo, aneja de la parr. de Matamargó: confina por N. con Sú; E. Matamargó; S. y O. Ardebol; hay en él varias fuentes escasas.

El terreno es montuoso, de secano y de mediana calidad, cruzado por caminos vecinales, y uno que dirige de Torá hácia Cervera y Cardona: recibe la correspondencia de este último punto y de Solsona. prod.: trigo centeno, patatas, pocas legumbres y vino; cria ganado lanar y de cerda, y caza de conejos, perdices y algunas liebres. ind.: un molino harinero. pobl.: 4 vec., 30 alm. cap. prod.: 18,654 rs. contr.: el 14’48 por 100 de esta riqueza.

(Madoz, 1849, p. 734)

La Enciclopèdia.cat explica que Sant Grau o Sant Gra, situada dins l’antic terme del castell d’Ardèvol, no degué passar de capella rural o sufragània de la parroquial de Santa Maria d’Ardèvol.

Les primeres notícies de l’església es troben al testament sacramental de la muller del senyor del castell, Retrudis, publicat l’any 1027, en el qual feia una deixa d’un mancús a l’església de Sant Guerau (“Sancti Geraldi”); com que féu deixes a totes les esglésies del terme del castell d’Ardèvol, ha de correspondre a aquesta d’aquí.

L’any 1064 el vescomte de Cardona, Ramon Folc, i la seva muller donaren a Ramon Gerbert l’església de Sant Guerau amb els seus termes i el seu alou, per sis unces d’or, i a més cada any recapte. Fins al segle XX havia estat sufragània de la parròquia de Matamargó, però l’anul·lació de la categoria parroquial d’aquesta féu que Sant Grau passés a dependre de la parròquia de Su, la més propera.

Per tant Sant Grau, es l’evolució del nom de Sant Guerau:

Guerau d’Orlhac, Guiral o Sant Grau (Castell de Sant Esteve, Orlhac, 855 o 856 – Postòmis (Roerga) o Sant Cirgues (Carcin), 909-918) va ser un noble occità, fundador de l’abadia de Sant Guerau d’Orlhac.

És venerat com a sant per l’Església catòlica i l’Església Ortodoxa i va ser tingut com a model de cavaller cristià que renunciava als seus béns per la fe i la justícia.

Segons una tradició Sant Guerau visità Catalunya vestit de pelegrí. És per això que moltes vegades se’l representa seguint aquesta tradició. Llavors hi havia una pesta bovina però per allí on passava, els bous que estaven malalts eren guarits quan eren beneïts pel sant. També portava una ampolleta d’oli que no s’acabava mai: l’oli tenia efectes guaridors, com també els té l’oli de Sant Grau, que es beneeix el dia de la festivitat del sant a les esglésies on es venera.

Se’l venera a molts llocs de Catalunya, destacant a Albons (festa petita del poble), l’Estela (al municipi de Cistella) i Tossa de Mar. Algunes ermites dedicades a Sant Guerau d’Orlhac als Països Catalans són les de Sant Grau d’Albons, Caldes de Malavella, Cogolls, Sant Grau d’Ardenya (Tossa de Mar) o Sant Grau d’Entreperes.

😉

Deixa un comentari