27/04/2024

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on era el taller del darrer ganiveter totalment artesà de Solsona

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Biblioteca Municipal Carles Morató
Carrer de Mirabalda 6 i 8 (Informació a carrer Castell 19)

Abans de la construcció de la biblioteca, el número 8 era de cal Morató, que feia cantonada amb el carrer del Castell, on hi tenia el número 17, el número 6 era una casa coneguda com cal ganiveter Costa, perquè és on hi tenia el taller, i fins a la cantonada amb el carrer del fesolet hi havia l’hort o el jardí de cal Metge Solé, sense número i amb l’entrada principal al número 15 de carrer del Castell.

A l’antiga casa del número 6 del carrer de Mirabalda hi havia el taller del ganiveter Joan Costa, el darrer totalment artesà que hi va haver a Solsona i que va tancar l’any 1987.

EL GANIVETER JOAN COSTA. NOTES BIOGRÀFIQUES.
Per R. PLANES i TORREGASSA i R. PLANES i ALBETS

Joan Costa Orrit, fill del carboner Joan Costa Balaguer i Antònia Orrit, nasqué l’any 1902 a la Casa Junyent, d’Odèn (Solsonès) – això no obstant, fou inscrit al registre civil de Timoneda (Lladurs, Solsonès). Als quatre anys es traslladà amb la seva família a Solsona, on el seu pare treballaria de manobre, fent alhora encàrrecs amb un carretó i foc per a les calderes d’aiguardent que hi havia a la ciutat.

A Solsona anà a l’escola, seguint les lliçons impartides per una mestra a l’escola estatal, situada als escolapis, després amb el mestre “Alfredu” i als Dominics. Essent també minyó, feu d’escolà durant dos anys a l’església de l’hospital; però conta que ho deixà còrrer perquè mossèn Morist, de cal Torner, li ventà un dia un clatellot perquè havia fet tard. Aleshores se n’anà a fer d’escolà al Claustre, durant sis anys.

L’ofici de ganiveter el va aprendre amb Pau Camaret. …

El ganiveter Joan Costa – Notes biogràfiques per R Planes (imatge)

El Joan Costa, abans de la guerra, tenia el taller a la Carretera de Bassella, a cal Ferrer del Pla. Al entrar els nacionals a Solsona a finals de gener de 1939, com que les tropes tenien patent de cors, li van saquejar el taller i el van deixar sense res. El ganiveter Pau Orriols, conegut com a “Camaret” i que tenia el taller al Carrer Mirabalda 6, s’havia exiliat, en Joan Costa va aprofitar l’ocasió per ocupar aquest taller. Hi va treballar fins que es va jubilar fent els reconeguts ganivets Costa de Solsona.

VellaSolsona.cat

😉

Fotografia a un dels locals de:

Cal Balès
Carrer Castell 22 (mapa)

Nom de probable origen occità. És la casa on hi ha hagut, successivament, Tentazioni, una franquícia de moda femenina, la botiga roba de cal ValentíBetty Boop, de semblant dedicació, l’estanc de Dalt i l’espardenyeria Solé. Hi ha un segon local comercial, tocant al número 24, on hi havia hagut un punt de venda del forn de cal Candi.

VellaSolsona.cat

😉

Territori i arts i tradicions populars catalanes
Mostra de fotografies antigues de gran format

EXPOSICIÓ: “SOLSONA. TERRITORI I ARTS I TRADICIONS POPULARS CATALANES”

El nucli antic solsoní reivindica la cultura popular i els oficis amb una mostra de fotografies antigues de gran format que es poden veure al llarg dels carrers del Castell i Sant Miquel i que es podrà veure des del 27 de març al 17 de juliol de 2024.

El baster Josep Viñals i el ganiveter Joan Costa als anys setanta; l’espardenyer Jaume Fornell als trenta; Caramelles, el ball de bastons, Sant Antoni Abat, els trabucaires i les contradanses d’entre mitjan segle XX i la dècada dels setanta són només alguns dels protagonistes de la nova exposició de fotografies de gran format que es pot veure fins a final d’any en aparadors de locals buits del nucli antic solsoní.

“Solsona. Territori i arts i tradicions populars catalanes” és una iniciativa del Museu de Solsona i l’Ajuntament, a través de l’Agència de Desenvolupament Local, que complementa la temàtica de l’exposició temporal del Museu de Solsona que fa dialogar obres de Pablo Picasso amb objectes de la col·lecció etnogràfica solsonina.   La mostra del carrer consta de vint-i-dues fotografies en vinil que reivindiquen manifestacions tradicionals i oficis artesans del segle XX que han deixat petjada en la identitat col·lectiva i la fesomia de la ciutat. Estan repartides al llarg del principal eix comercial del nucli antic tot aprofitant els aparadors buits de deu locals.

😉

Deixa un comentari