04/05/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps que és una “mesura”
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Esperem que el gat que fa servir la mesura com a cau per a criar els seus gatons acabats de néixer no us confongui amb el què es pregunta. Sabeu que és una mesura?
😉
Mesura
Atuell de capacitat coneguda que serveix per a mesurar
En aquest cas ens referim a la mesura com aquell atuell de fusta que, fins no fa masses anys, hi havia en totes les cases de pagès del Solsonès per a mesurar el blat, l’ordi, la civada, o qualsevol des grans que es cultivaven per aquestes terres.
La paraula “mesura“, tal com s’indica en el diccionari, tant es fa servir fer referència a una unitat de mesura com a l’estri de capacitat coneguda que serveix per a mesurar líquids o àrids, i solen ser recipients de fusta per als grans i de terrissa o de metall per als líquids.
| L’avi Joan ens ha explicat que la mesura que feien servir pel gra, com aquesta, era de tres quartans. Una quartera, o un sac, són quatre mesures, i per tant una quartera té dotze quartans. També hi havia mesures petites, d’un quartà, que es feien servir, per exemple, per fer pa o per fer tractes amb el forner. La mesura gran es feia servir per omplir sacs d’una quartera. Les quarteres es transportaven en sacs d’una quartera. Si era de blat de bona collita pesava al voltant dels 55 kilograms, menys si era d’ordi i encara menys si era de civada. Si la collita era dolenta, pesava menys. La quartera també és una unitat de superfície per mesurar camps i propietats. Una quartera equivalia al que es pot sembrar amb un sac d’una quartera de gra. Aproximadament, tres quarteres son una hectàrea. Dit d’altra manera, en una hectàrea s’hi sembren tres sacs d’una quartera. |
Què és un quartà?
| Un quartà és una mesura d’àrids antiga, equivalent a la dotzena part d’una quartera o a 4 picotins. Tenia diferent capacitat segons què calia mesurar i també segons el territori on s’aplicava. Per això el mostassaf de les batllies catalanes disposava d’estris per al quartà estàndard del seu territori. El quartà de gra solia oscil·lar a l’entorn dels 6 litres; El quartà d’olives, al voltant dels 7 l; la de sembradura equivalia a la dotzena part de l’espai que es podia sembrar amb una quartera de blat. La quartera es podia subdividir en quartans, quartons o picotins. Una sisena part de la quartera era, sobretot a la zona pirinenca i especialment a Andorra, un sesteró. Aquestes mesures foren suprimides amb la implantació del sistema mètric decimal, però en molts àmbits rurals els pagesos encara s’entenen amb aquesta mesura, a l’hora de considerar la capacitat de les terres que treballen, per exemple. – Viquipèdia – Quartà |
A la nostra comarca la unitat de mesura de referència per al gra és la quartera.
| Quartera Una quartera és una mesura antiga, de diferent capacitat segons què s’havia de mesurar i també segons el territori on s’aplicava. Per això el mostassaf de les batllies catalanes disposava d’estris per a la quartera estàndard del seu territori. S’han conservat mesures d’aquesta mena a Barcelona (Museu d’Història de Barcelona), Falset, la Seu d’Urgell i Montblanc, entre altres llocs. La quartera de gra solia oscil·lar a l’entorn dels 70 litres; la d’olives, al voltant dels 80; la de sembradura equivalia a l’espai que es podria sembrar amb una quartera de blat, que equival a la província de Barcelona a 2.448,25 m². La quartera es podia subdividir en quartans, quartons o picotins. Una sisena part de la quartera era, sobretot a la zona pirinenca i especialment a Andorra, un sesteró. Aquestes mesures foren suprimides amb la implantació del Sistema mètric decimal, però en molts àmbits rurals els pagesos encara s’entenen amb aquesta mesura, a l’hora de considerar la capacitat de les terres que treballen. – Viquipèdia – Quartera |
😉
Els tres quartans
| Els tres quartans Una mesura de capacitat, en aquest cas per al gra, feta de fusta, de les d’abans del sistema mètric decimal, que mesurava el que ara en diríem 18 litres i 360 centilitres. I això és així perquè la referència de mesura era el “quartà” que mesurava 6,12 litres. Però…si us plau! no intenteu fer cap càlcul del valor d’un quartà. Entre diferents poblacions de Catalunya mateix, sovint la mesura del quartà era diferent, com també ho era si el quartà mesurava líquids com la llet o el vi. A Barcelona el quartà valia 5,79 litres i a Tarragona 5,90 litres. A Girona el quartà valia 6 cops o mesurons, o sia 18,08 litres i a Lleida valia 6,113 l. Per intentar controlar el garbuix de mesures diferents i sobretot per tal que no es fessin massa fraus en els pesos i les mesures dels productes, a les Corts de Montsó de 1585, s’aprovava la unificació de les mesures de referència catalanes i la seva reducció a les unitats vigents a Barcelona, diu, “per a llevar los molts y notables inconvenients que resultan de haver-i diversitat de pesos, midas y mesuras en les ciutats, vilas i llochs dels Principat de Cattalunya y Comptats de Rosselló y Cerdanya“. Però anterior a aquells acords de les Corts de Montsó, existia una institució i un personatge que a la península ibèrica té l’origen al final del regnat omeia al segle IX, associat a les mesures en general que m’agradaria comentar. És l’anomenat mostassà o mostassaf, paraula que prové de l’àrab hispànic almuḥtasáb i aquesta de l’àrab clàssic muḥŏtasib, que no era altra que un personatge que s’encarregava de vetllar per la correcta qualitat, mesura i preu dels productes al mercat, així com per l’aplicació de les normatives vigents. Com tantes altres institucions i lleis, la figura del mostassà va ser suprimida el 1715 en els Decrets de Nova Planta signats per Felip V, tot i que algunes de les seves funcions s’han mantingut al llarg del temps. El Sistema Mètric Decimal que utilitzem actualment, no s’implantaria a Barcelona fins el 1871 i a l’estat español fins el 1880. Des d’aleshores, s’han quedat pel camí, mesures com el petricó, l’arrova, la cana, la vara, la unça… però avui encara ens fan servei el pam, el jornal, la lliura, el peu, la milla terrestre i la milla marina, la polzada, la dotzena, el porró, del que en parlaré en una altra ocasió, i expressions com… “anem a pams”! – Fes ta festa – Els tres quartans |
😉
Fauna a les fotos del Pep
😉