17/05/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quina casa és aquest aparador i si no recordes quatre noms d’espardenyers de Solsona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Espardenyer
Persona que fa o ven espardenyes. (DIEC)
De la nova i de la vella Solsona es recorden aquests espardenyers:
- Bufau (Plaça del Camp)
- Espardenyer Canal (Carrer del Castell)
- Espardenyers Carreras (Carrer de Sant Cristòfol)
- L’espardenyer Coix o espardenyer sense cama (Carrer del Castell)
- Espardenyeria i peixateria Casa Consel (Carrer del Castell)
- Cal Espardanyot (Portal del Pont)
- Ca l’Esparter (Carrer de Sant Miquel)
- Espardenyer Fígols (Carrer del Castell)
- Espardenyer Jaume Fornell (Plaça Major)
- L’Espardenyera Gràfica (Carrer del Castell)
- Espardenyeria Pey (Carrer de Sant Llorenç)
- Cal Seixanta-cinc (Carrer de les Terceries)
- Espardenyeria Solé (Carrer del Castell)
- Espardenyers Argentó (Carrer de Sant Roc)
Al llibre «L’Abans, Recull gràfic de Solsona (1864-1979)» explica el següent sobre els basters:
| L’ESPARDENYER: L’ART DE CALÇAR ELS PAGESOS El d’espardenyer és un dels altres oficis aferrats a la ciutat i es distribuïa en petits tallers familiars. S’acostumava a tenir una petita botiga davant de l’obrador i la producció era artesanal i manual fins ben entrat el segle xx. Segons documenta Ramon Planas, l’any 1700 hi havia el nombre considerable de 24 espardenyers, moment en què s’agruparen amb els corders per fundar la seva pròpia confraria sota l’advocació del Sant Crist del Sepulcre, i se separaren, així, de la més nombrosa, que era la Confraria de Sant Eloi, que agrupava la majoria dels altres oficis. Aquesta dada és rellevant, ja que indica la importància que van assolir els espardenyers i corders durant aquest segle, quan passaren a ser més de trenta mestres. Hi ha hagut al llarg de la història diversos models d’espardenyes, que es distingeixen tant pels materials de la sola – el més comú és el cànem – com pel nombre i la disposició de les vetes. Hi havia espardenyes amb característiques pròpies adequades a les necessitats de cadascú, com és el cas de les espardenyes utilitzades pels traginers, que eren de set vetes. Aquestes espardenyes, anomenades també de set brencs, són les que actualment porten tots aquells que participen en les tradicions solsonines, com els geganters, les caramelles o el pubillatge. Es diferencien de la típica espardenya catalana per la disposició dels brencs, arranjats d’una manera vertical des de la punta del peu fins al taló en lloc d’horitzontals com en les altres. Segons relata Josep Falp i Plana a Topografia mèdica de Solsona i districtes adjacents, els espardenyers treballaven entre quatre i sis hores diàries, asseguts als seus cavallets, molts patien bronquitis i tisi, ocasionada per la pols del cànem, i la majoria no arribava a una edat avançada. Com es recull als estatuts de la Confraria del Sant Crist del Sepulcre, els espardenyers, per tal de poder aconseguir el títol de mestre, havien d’examinar-se tot fent dos parells d’espardenyes, unes de les quals havien de ser blanques . Es coneix el nom de quatre tallers instal·lats a Solsona, dos dels quals són actius encara avui dia: Bufau (família Cuadrench), Valès (família Brichs), ca la Carmeta Pastora i cal 65. |
😉
Cal Metge Baixes
Carrer de Sant Miquel 1 i 3 (mapa)
Dita així, perquè hi vivia el metge Lluís Baixes, molt estimat a Solsona. És l’antiga Casa Bordons, que va pertànyer durant molts anys a una família d’orgueners i de nobles de la ciutat amb aquest cognom.
Als baixos hi han hagut moltes botigues, destacant per la seva durada i record històric cal Tut, en el local que dona a la plaça Major, i la rellotgeria Ester, amb el seu rellotge al carrer de Sant Miquel 3.
- Casa del Metge Baixes (Viquipèdia)
- Metge Lluís Baixes Castellví – TR de Recerca de Miquel Sala – La sanitat al Solsonès durant el segle XX (p. 19)
- Cal Tomàs Mosset
- Cal Tut – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història (Facebook)
- Els Bordons, destacada nissaga d’orgueners , i la seva aportació a l’orgueneria catalana (segles XV-XVII) – Josep M. Salisi i Clos (pdf)
- Arbre genealògic de la nissaga Bordons orgueners i nobles (pdf)
- Josep Bordons (Viquipèdia)
- Francesc Bordons (Viquipèdia)
- Bordons, Família d’orgueners catalans (Enciclopèdia.cat)
😉
Territori i arts i tradicions populars catalanes
Mostra de fotografies antigues de gran format
EXPOSICIÓ: «SOLSONA. TERRITORI I ARTS I TRADICIONS POPULARS CATALANES”
El nucli antic solsoní reivindica la cultura popular i els oficis amb una mostra de fotografies antigues de gran format que es poden veure al llarg dels carrers del Castell i Sant Miquel i que es podrà veure des del 27 de març al 17 de juliol de 2024.
El baster Josep Viñals i el ganiveter Joan Costa als anys setanta; l’espardenyer Jaume Fornell als trenta; Caramelles, el ball de bastons, Sant Antoni Abat, els trabucaires i les contradanses d’entre mitjan segle XX i la dècada dels setanta són només alguns dels protagonistes de la nova exposició de fotografies de gran format que es pot veure fins a final d’any en aparadors de locals buits del nucli antic solsoní.
“Solsona. Territori i arts i tradicions populars catalanes” és una iniciativa del Museu de Solsona i l’Ajuntament, a través de l’Agència de Desenvolupament Local, que complementa la temàtica de l’exposició temporal del Museu de Solsona que fa dialogar obres de Pablo Picasso amb objectes de la col·lecció etnogràfica solsonina. La mostra del carrer consta de vint-i-dues fotografies en vinil que reivindiquen manifestacions tradicionals i oficis artesans del segle XX que han deixat petjada en la identitat col·lectiva i la fesomia de la ciutat. Estan repartides al llarg del principal eix comercial del nucli antic tot aprofitant els aparadors buits de deu locals.
😉