La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on i quan van actuar:
Iggy Pop, The Ramones, Jethro Tull i Demis Roussos

#TuNoEtsDeSolsona si no saps que vol dir Xelsa

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Adhesiu de la Xelsa de Solsona en el vidre d’un SEAT 600 aparcat en un carrer de Solsona.

😉

Sala de Festes Xelsa
Avinguda dels Trabucaires, 12 (Mapa)

Entre les moltes actuacions que es van fer a la sala de festes Xelsa de Solsona, es recorden d’una manera molt especial aquestes que podríem considerar com a “concerts en lloc poc habitual”:

• 2 de maig del 1998, concert de Lemmy Kilmister, membre creador del grup de heavy metal britànic Motörhead, mític grup de Londres que es va dissoldre el 29 desembre 1997.
  • Anunci Motörhead 1998-05-02 Solsona sala Xelsa
  • Entrada Motörhead 1998-05-02 Solsona sala Xelsa

• 30 de setembre del 1994, concert de Eric Burdon and the Animals, amb la seva cançó insígnia «The House of the Rising Sun» («La casa del sol naixent»).
  • LOS GLOSTERS – Conciertos – 30 SEP 1994 | SOLSONA · Sala Xelsa and Eric Burdon [The Animals] · Reison Fuzz

• 29 d’abril del 1994, concert d’Iggy Pop, conegut també com el Padrí del Punk.
  • rockviu – Concerts fora de lloc: Iggy a Solsona (bloc)
  • rockviu – Concerts fora de lloc: Iggy a Solsona (pdf)
  • Celsona 617 24-04-2009 – Iggy Pop actuà a la sala Xelsa el 29 d’abril de 1994

• 6 de març de 1993, concert de The Ramones, la mítica banda punk de Nova York.
  • The Ramones a Solsona – Curiositat.cat (bloc)
  • The Ramones a Solsona – Curiositat.cat (pdf)
  • Entrada The Ramones 1993-03-06 Solsona sala Xelsa

• 10 d’abril de 1992, concert de Jethro Tull, la famosa banda de rock progressiu anglesa.
  • TULLIANOS – La Vanguardia – 4 de Febrero de 1992 – Jethro Tull actuarà en Solsona, Madrid, Valencia y Barcelona (pdf)
  • 19920410 – Entrada del Miquel Vila al concert de Jethro Tull a la Xelsa de Solsona

• 23 de novembre de 1974, concert de Demis Roussos, un dels cantants melòdics de més èxit en aquella dècada. El concert a la sala Xelsa de Solsona tenia l’exclusiva per a Catalunya, és l’únic que es va fer al principat en aquella gira del cantant, abans de concert hi va haver una roda de premsa a l’Hotel Sant Roc.
  • Manresa – n 5454 del 28-11-1974 – Demis Roussos actuó en Solsona, con 90 minutos de retraso y con sólo media entrada (imatge)
  • Lecturas – n 1183 del 20-12-1974 – Demis Roussos a su paso por Barcelona – Ha actuado en Valencia, en Solsona y en Madrid (imatge)
  • Facebook – Comentaris sobre l’actuació Demis Roussos a Solsona (pdf)

😉

Què vol dir Xelsa?

Sempre s’ha dit que Xelsa és una de les denominacions antigues que havia tingut Solsona, que és d’on ve l’origen del nom de la ciutat, però no hi ha informació acadèmica que ho certifiqui.

Al llibre de l’any 1880.  titulat «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia» de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB), quan es parla de Solsona s’hi diu que Xelsa és l’origen del nom:

SOLSONA. (1) ENVOLT per lo vel de la antigüetat mes remota, vé ‘l origen de Solsona mitjá descubrirse allá entre ‘Is llunyans temps prehistórichs y aquells en que las armas dels romans dominar preten gueren sobre una república universal. Baix la denominació de Xelsa, segons Blanctad y Vosquieus, en l’any de la creació 2827, venia ja á ésser coneguda, y seria, á no duptarho, la mateixa que Ptolomeo nos descriu amparada ó resguardada de uns jegantins monts á sis lleguas de Bagá, y si seguint, com no podém menos, á la Marca Hispánica, …

• Número 15 – Solsona. Antoni Aguilar – 1880 – Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia, de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé (pdf)
• Quina la fem? – Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia
• 1880 – Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia, de Josep Pleyan de Porta, i Frederic Renyé (pdf)

😉

En aquest article del bloc del Morell s’explica la relació la relació de Xelsa amb Solsona:

Solsona KELSO-ONA Abans  de anar al origen del nom faré un resum prehistòric. S’ens ha parlat del ibers, però aquests van ser uns immigrants en territori lígur. Els ibers s’hi van estar uns 500 anys i van ser espolsats pels autòctons, els lígurs, que hi eren des de feia mes de 15.000 anys. Els lígurs tenien un origen comú amb els euskeres, però que no vam conservar igual el idioma, però i queden restes en noms  de pobles i llocs. Pere López Tolosana en les seves visites al Solsonès me anava dient el significat dels noms dels llocs, així mateix el filòleg Joan Coromines, te un estudi sobre toponímia catalana. – Esterri (literalment, vila closa)  – Taüll (ata-uli), població de la porta,  és a dir  port de muntanya). De la mateixa manera que  – «Núria» al S.XI s’escrivia «Annuria», an + uria, cognom basc actual que significa «corrent d’aigua».  – Lladorre, abans s’escrivia lidorre, Lid=allau orre=lloc, llavors, «lloc d’allaus». Els dos Pallars i la Cerdanya, te una toponímia majoritàriament basca o lígur malgrat els anys passats. A la Cerdanya es va parlar basc o ligur fins al S.IX, als Pallars, fins al XIV, i segons Bienvenido Mascaray, a la Ribagorça fins al XVII Repassem noms del Solsonès – Sanaüja: Zani-goia, antigament. «Guardià de Dalt». – Segarra: Literalment, poma o pomer.Altres fonts diuen que es el lloc on se separa el ramat – Súria: Blanc – Ondara, riu: Ondar vol dir sorra en basc o lìgur – Ansies: llocde ovellas – Su: foc o foc de la llar – Cardona: poble de la roca (karr) – Lladurs: Ladurci, Ladurco = Ladurço, Ladurç i fins i tot, La Durç : font o lloc de una font a la comarca encara hi ha gent que en comptes del Lladurs oficial, ho pronuncia Ladurs.[6] I Solsona? Seguin el mateix fil ve de Kelso o Kelsa: pont de pedra. Un apunt: Kelso en les llengües que fan servir sovint la  “K” però no com consonant forta si no feble es adir  “C”, i es pronunciava i encara es pronuncia amb  “X” o  “S” i per tant direm Xelso o Xelsa, Selso o Selsa. També en Lígur es deia Celso i es pronuncia Selso Si afegim la sufixa Ligur o euskera  “ona” que vol dir assentament humà o poble el nom seria: Kelsona o Celsona es a dir: poble al lloc del pont de pedra i el seu pronunciament era i es ara  “SELSONA” el qual al domini del visigots “molt cultes ells” al sentir Selsona van cambiar la  “e” per una  “o” = Solsona. Quan Grècia va comerciar amb el llevant peninsular nomenaven a Solsona, Setelsis, (del grec Σετελσίς o Σελενσίς), es a dir Setelsis o Selevsis i que segons  l’especialista en grec arcaic, Pilar López Aguilar, diu que no es grec arcaic, ni llatí, i que la seva etimologia es difícil i que algunes opinions de que ve del llatí  “excelsis” son poc probables. Efectivament ja que el historiador grec Ptolomeo a les seves “taules de Ptolomeo” ja nomenaba Selvelsis a Solsona el qual indica que el nom es mes antic que el grec i el romà, amb tota probabilitat derivat de Celsona que pronunciat es  “Selsona” d’aquí a Seltelsis o Setelsis o Selvesis es més que probable, a més de que la sufixa  “is” es lìgur o euskera i significa aigua o zona d’aigua i tenin en comte que fa 8.000 anys que va comenzar el desgel de la última miniglaciació, el riu Nere baixava ben ple i les fonts, i mira que n’hi ha a solsona, brollaven a doixo. I quan el domini arab li van ficar el nom del seu cadí :“Hnis Dhervera”. MORELL

• Morell – 13-01-2013 – Solsona KELSO-ONA (pdf)

😉