21/07/2024
Aquest menhir es va trobar al pla de Gangolells, a mig camí entre el Miracle i Su, per on passava el camí ral entre els municipis de Riner i Pinós, al nord hi ha el Collet de Gangolells, de Riner, i al sud el Collet del Moro, on hi havia tombes i restes arqueològiques, que pertany a Sant Just d’Ardèvol. Cal suposar que d’aquí li ve el nom de menhir d’Ardèvol.
El més de novembre de 2023 van retornat al territori els tres darrers elements megalítics, els de l’estela de Través, el menhir del Solà i el menhir d’Ardèvol, tots tres al municipi de Riner, donant per tancat el projecte «Gegants immortals«.
| GEGANTS IMMORTALS Es tracta d’un projecte de Museu al Territori amb la implicació del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Solsonès i els diversos ajuntaments compromesos. La zona geogràfica situada a cavall del Solsonès i el Bages concentra la major part d’estàtues-menhirs existents a Catalunya i la majoria d’elles es trobeven en un procés de deteriorament molt important que provocava la pèrdua de la valuosa informació impresa en les seves superfícies. El projecte es refereix, concretament, a set elements que en origen havien tingut tota la superfície repicada i posteriorment gravada amb diversos motius decorats. Actualment tots ells presentaven greus problemes de conservació a causa, bàsicament, de la seva localització a la intempèrie. El projecte que ens ocupa afecta als següents elements arqueològics declarats Bé Cultural d’Interès Local: – Roc de la Mare de Déu. Riner, el Solsonès – Pedrafita de Su. Riner, el Solsonès – Estela de la Costa dels Garrics del Caballol. Pinell, el Solsonès – Menhir del Solà. Riner, el Solsonès – Estela de Través – Font de Plata. Solsona, el Solsonès – Estela de la Vinya del Giralt. Cardona, el Bages. – Menhir d’Ardèvol. Riner, el Solsonès Ara fa uns 5.000 anys, en l’època en què s’erigiren els grans monuments megalítics, moltes comunitats d’arreu d’Europa adoptaren el mitjà i gran format per representar en pedra els éssers humans. Catalunya es troba plenament integrada dins el fenomen de l’estatuària antropomorfa europea del neolític final-calcolític i podem afirmar que no es tracta d’una simple extensió d’un fenomen escultòric veí sinó d’expressions pròpies arrelades en tradicions autòctones. El repte de la recerca, i d’aquest projecte en concret, és aprofundir en la caracterització d’aquests elements de pedra com a manifestació de les comunitats humanes existents a casa nostra a la prehistòria. Tots aquests elements es van traslladar a un espai situat al Santuari del Miracle. El trasllat s’efectuà sota control arqueològic i en aquells casos en què l’estàtua-menhir es trobava en el seu lloc original es va fer una excavació arqueològica prèvia. Un cop situats a l’espai de treball es va procedir a la seva neteja, restauració, fotografia, dibuix i estudi. El projecte va tenir una durada de quatre anys, del 2018 al 2022. Un projecte pioner a Catalunya que ha permès visualitzar el museu al territori. |
- Museu de Solsona – Finalitza el retorn al territori dels menhirs, esteles i estàtues-menhir del Solsonès (web)
- Museu de Solsona – ES PRESENTA AL MUSEU DE SOLSONA EL PROJECTE: GEGANTS IMMORTALS. RECUPERACIÓ, RESTAURACIÓ I ESTUDI DE DIVERSES ESTÀTUES-MENHIRS A RINER, PINELL I SOLSONA – EL SOLSONÈS- I CARDONA –EL BAGES- (web)