24/07/2024
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Dolmen de la Caixa del Moro
Poble d’Odèn, capital del municipi d’Odèn (mapa)
El municipi d’Odèn és ric en jaciments arqueològics, que engloben des del neolític antic (cova de la Valldan) fins a l’edat del bronze (necròpolis megalítiques del Sàlzer i del Serrat d’Odèn).
Es caracteritza per ser un lloc de pas al llarg de la història, ja sigui per rutes de transhumància o per rutes d’intercanvi comercial. Tant en les poblacions del neolític, calcolític, com bronze, la població sedentària continua mantenint la pràctica de la ramaderia, fet que comporta l’existència de rutes de pasturatge, al voltant de les quals apareixen punts d’hàbitat (ja sigui estable o puntual) i punts funeraris.
Les rutes d’intercanvi comercial en aquesta zona del Solsonès es centren en productes com la sal i les matèries d’origen marí; aquests intercanvis poden abastar zones llunyanes com testimonien les puntes foliàcies de sílex, les denes discoïdals realitzades sobre pecten, les denes de dentalia, entre altres.
A la necròpolis dels serrat d’Odèn, entre el Tossal Rodó i el Sobirans, també coneguda com la necròpolis de Fontcoberta, hi ha tes dòlmens coneguts popularment pel nom de Caixa de Moro.
La necròpolis de les Caixes del Moro està formada per tres enterraments utilitzats durant el calcolític i el bronze mitjà. Tipològicament corresponen al que hom anomena cambres pirinenques: caixes de lloses l’accés a les quals es fa frontalment mitjançant una llosa rebaixada i tenen un petit vestíbul. Acostumen a estar cobertes per un túmul de pedres.
Dels aixovars funeraris dels individus enterrats entre totes tres en destaquem els elements següents: una vintena de peces de collaret fetes amb petxina, dos anells de bronze i diversos fragments de ceràmica. Aquesta necròpolis fou excavada per Mn. Serra Vilaró l’any 1917 i reestudiada per l’equip de l’arqueòleg Josep Castany entre el 2007 i el 2009.
Els objectes es poden trobar exposats al Museu Comarcal i Diocesà de Solsona.
Caixa del Moro I
Megàlit que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. Es tracta d’una cambra pirinenca de planta rectangular, delimitada per dues lloses laterals, una llosa de capçalera, una llosa de coberta i recoberta per un túmul de còdols de 13 m. de diàmetre. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul pou.
L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació realitzats per Mn. J. Serra Vilaró (1918, interrompé la tasca d’excavació a causa de l’epidèmia de grip) i el Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2008, consta de: vint-i-un fragments ceràmics, una dena tubular de pedra blanquinosa, vint-i-tres denes discoïdals de petxina, un anell obert de bronze amb els dos extrems que es tanquen sobreposant-se, un fragment de braçalet de bronze i una columbel·la. Les restes humanes que s’han documentat consten d’un nombre mínim de vint-i-tres individus, set dels quals són infants (tres de 3 a 4 anys, un de 6 a 7 anys, un de 8 a 9 anys, un de 10 anys i un de 12 anys), set adults joves, sis adults més grans i tres senils.
Caixa del Moro II
Sepulcre que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. És una cambra pirinenca, de la qual només se’n conserva la llossa lateral i la llosa rebaixada de l’entrada, recoberta per un túmul de còdols de 11 m. de diàmetre.
L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació realitzats per Mn. J. Serra Vilaró (1918, interrompé la tasca d’excavació a causa de l’epidèmia de grip) i el Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2009, consta de: quaranta-tres fragments ceràmics (trenta-cinc informes, vuit amb forma). Les restes humanes són d’un nombre mínim de cinc individus: un jove, un adult jove, dos adults més grans, un madur.
Caixa del Moro III o Dolmen de Cogulers
Megàlit que cronològicament s’ubica en el bronze mitjà. Correspon a una cambra pirinenca de planta rectangular, delimitada per dues lloses laterals, una llosa de capçalera, i recoberta per un túmul de còdols de 6m de diàmetre. L’accés es realitzaria a través d’un vestíbul i llindar de lloses rebaixades.
L’aixovar que s’ha recuperat, durant els treballs d’excavació del Grup de Prehistòria del Solsonès (sota la direcció de J. Castany) el 2007, consta de: vint fragments ceràmics (disset informes, dos nanses amb apèndix de botó, i un inici de nansa), un anell de bronze i un dentàlium. Les restes humanes corresponen a un nombre mínim de quatre individus: un de 3 a 7, un de 10 a 12, dos de 25 a 35.