06/08/2024 1d2
#TuNoEtsDeMontmajor, o sí, i saps on és aquest Sant Miquel sobre un poblat iberoromà
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Miquel de Sorba
Poble de Sorba, municipi de Montmajor (mapa)
Sant Miquel de Sorba és una església preromànica situada dins del Poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba.
Fou excavat juntament amb el poblat iberoromà en el qual es troba pel mossèn Serra i Vilaró el 1921. El temple fou construït en els fonaments d’un antic oppidum ibèric que també fou ocupat pels romans.
Per a les parts inferiors de l’església es van utilitzar pedres d’una torre romana i d’una acròpoli. L’església té una sola nau i un absis rectangular situat a l’est que és més estret i baix que la nau. Al mur de l’absis s’hi pot veure una petita finestra amb un arc de mig punt adovellat.
Al temple original la porta estava situada al mur de migjorn, en el que encara s’hi troben vestigis d’una porta adovellada. En l’actualitat, la porta està al mur occidental i porta la data de 1810. Aquest mur té el reforçament de dos contraforts que es podrien haver construït quan es va fer aquesta porta i el campanar en forma d’espadanya que hi ha al mateix mur.
La paret interior de l’església està enguixada i s’hi pot veure la coberta en volta de canó i l’arc triomfal que separa l’absis, que té les parets i el sostre policromats amb pintures d’elements arquitectònics.[
Història
Sorba ha estat poblat de manera estable des de l’època romana i el temple de Sant Miquel de Sorba ens dona mostra de la cristianització i del repoblament de la Vall d’Ora durant l’alta edat mitjana que està relacionada amb l’església de Santa Maria de Sorba, de la que ha estat sufragània durant tota la seva història.
El 888 es va donar l’església de Santa Maria de Sorba al monestir de Santa Maria de Ripoll. Aquesta s’havia construït al peu del turó on hi ha Sant Martí de Sorba.
Sant Miquel de Sorba apareix en diversos llegats testamentaris del segle XIV, concretament en documents datats els anys 1373 i 1377.
El temple ha patit diverses reestructuracions al llarg de la seva història. Durant el segle XVII es van reforçar l’estructura externa dels seus murs, quan era coneguda amb el nom de Sant Miquel de Soldevila, ja que feia de capella de la veïna masia Soldevila perquè en aquella època no consta com a església sufragània de Santa Maria.
El 1810 es va remodelar la porta de l’entrada de Sant Miquel.
😉
😉
Poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba
Poble de Sorba, municipi de Montmajor (mapa)
El poblat pren el nom de l’església romànica bastida al cim del turó i dedicada a Sant Miquel, i s’extèn per tot el pla superior del tossal ocupant un espai de 98m x 23 m aproximadament. Fou exacavat quasi totalment per Joan Serra i Vilaró entre 1920 i 1921, restant inèdit l’espai ocupat per la capella.
El Centre d’Estudis Lacetans (CEL) hi va començar a treballar el 2010 i ara és un dels projectes centrals de la seva secció d’arqueologia. Cada any hi fa treball de camp durant unes quantes setmanes a l’estiu. A partir de les diferents intervencions, s’ha anat formant una imatge més completa de com va ser l’evolució del poblament al turó.
Història
La zona de Sorba fou un nucli d’assentament humà des de l’època dolmènica (calcolític) fins a la romanització passant per l’ibèrica.
El poblat seria construït en època protoibèrica, amb una ocupació en època ibèrica relacionada amb les estructures arquitectòniques d’hàbitat seguida d’una ocupació romana, finalitzant al segle I aC.
El poblat ibèric es trobava envoltat per una muralla sobre un turó al costat del riu, lloc on més tard fou edificada l’església de St Miquel de Sorba.
Al peu del turó i del riu Aigua d’Ora es va formar en època romana un agrupament humà que donà lloc al topònim de Sorba (Sub Urbe, Suburbano).
Sembla que l’església fou bastida aprofitant les restes d’una torre romana i sobre les ruïnes d’una necròpoli.
Es poden distingir tres fases cronològiques continuades a partir dels materials conservats:
- I- fase protoibèrica, caracteritzada per ceràmiques acanalades i fetes a mà amb cordons corresponents a una cronologia del VII-VI aC, i relacionats amb les sitges.
- II- fase ibèrica, caracteritzada per ceràmica comú ibèrica, àtica, campaniana, monedes ibèriques, joguines d’argila que imiten ceràmica domèstica d’importació i una joia d’or que desaparegué del Museu de Solsona l’any 1936. Cronologia 450-50 aC. Fase relacionada amb la majoria de les restes d’estructures arquitectòniques i la fase de màxim esplendor.
- III- fase imperial romana, caracteritzada per ceràmica sigil·lata itàlica, sudgàl·lica i hispànica, a més de ceràmiques comunes ( s. I aC). Aquesta darrera etapa correspon a la destrucció del poblat pels romans, pel cònsul Ponci Cató l’any 194 aC.
Durant les campanyes de sometiement dels Bergistans i Lacetans. El romans vàren aprofitar el lloc, van tapar les sitges i van edificar a sobre. Durant la dominació romana i abans de la destrucció sembla que el poblat va arribar a un important període de plenitud.
Es conserven unes plaques ceràmiques decorades amb figures humanes i es generalitza l’ús de la moneda, de les que es van trobar 9 monedes tipus as de finals del segle II aC , amb caps humans a l’anvers i genets amb inscripció al revers.
- patrimonicultural.diba.cat – Poblat ibèric de Sant Miquel de Sorba
- Un tros de món – Visita al jaciment ibèric de Sant Miquel de Sorba (Montmajor)
- Treballs d’arqueologia – L’impacte de la implantació romana entre les comunitats lacetanes i traces de presència itàlica a la zona durant el segle II aC (Sant Miquel de Sorba i Castellvell d’Olius)
😉