06/08/2024 2d2

#TuNoEtsDeMontmajor, o sí, i saps on és aquest eremitori

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Eremitori de Can Soldevila
Oratori rupestre de Sant Miquel de Sorba

Poble de Sorba, municipi de Montmajor (mapa)

Un eremitori és un habitatge excavat a la roca, que habitaven els eremites.

El Eremitori de Can Soldevila és un oratori rupestre excavat a una veta de roca arenisca en forma de bauma. Per la seva situació i característiques podem pensar que inicialment fou una capelleta situada al costat d’un eremitori, que potser aprofitava la balma de la mateixa roca.

A la cara de migjorn d’aquesta roca hi ha tallada una fornícula coberta amb volta de mig punt, de 1,40 m d’alçada, 1,32 m d’amplada màxima i 60 cm de profunditat a la part inferior i 110 a la superior. Està delimitada per un àmbit rectangular que, l’any 1922, encara conservava motllures excavades a la roca a banda i banda.

A la part superior esquerra d’aquest àmbit pot llegir-se un epígraf en baix relleu format per quatre lletres capitals CRIS (T) U (S), que constitueixen l’inici d’una incripció epigràfica perduda pel desgast de la roca. Sobre la roca, damunt la fornícula, es conserven dos conjunts de tres forats disposats en forma de triangle separats entre 30 i 50 cm l’un de l’altre.

Història

La primera referència la trobem a la memòria d’excavació del poblat ibèric publicada per Mossèn Serra i Vilaró l’any 1922. Aquest recull la creença popular que en època de la invasió dels àrabs l’oratori (nomenat per ell columbari per la motllura que envolta la fornícula) amagava la imatge de Sant Miquel que actualment es venera en l’església construïda al turó.

Posteriorment, els arqueòlegs del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona (BOLÓS, PADILLA, PAGÈS, 1981), consideraren que el rebaix és una modificació força moderna. L’atribució d’un origen tardo-romà podria estar recolzada per l’existència d’un poblament continuat des de l’època ibèrica fins els nostres dies al pobalt de Sant Miquel i als entorns.

El jaciment pateix una degradació natural de la base de la roca que contribueix a la seva progressiva desaparició.

A principis de segle Mossèn Serra Vilaró ja va observar la pèrdua de gran part de la inscripció, així com la caiguda de la part posterior de l’àmbit rectangular que delimitava la fornícula, i la part superior de la balma. De llavors ençà s’han perdut les motllures que delimitaven la fornícula, ja que actualment tan sols s’insinuen.

😉

Deixa un comentari