#TuNoEtsDeSolsona si no saps quin sant és el patró dels bibliotecaris
Tant si ho saps com si no ho saps, clica aquí.
😉
| Sant Llorenç és invocat per patró dels bibliotecaris, bibliòfils i llibreters i també els qui treballen vora el foc, com cuiners i bombers. |
😉
Sant Llorenç màrtir
La seva festivitat se celebra el 10 d’agost,
dia que segons la tradició fou posat en una graella i cremat viu en una foguera.
Sant Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l’any 258. Venerat com a sant per totes les confessions cristianes, la seva festivitat se celebra el 10 d’agost, dia que segons la tradició fou martiritzat.
La tradició situa el seu naixement a Osca, a la Tarraconense. Quan Sixt II fou nomenat papa el 257, Llorenç fou ordenat diaca i encarregat d’administrar els béns de l’Església i tenir cura dels pobres. Per aquesta tasca és considerat un dels primers arxivers i tresorers de l’Església i és el patró dels bibliotecaris.
Durant la persecució dels cristians sota l’administració de l’emperador Valerià I al 258 molts sacerdots i bisbes foren condemnats a mort, mentre que els cristians que pertanyien a la noblesa o al senat eren privats dels seus béns i enviats a l’exili. El Papa Sixt II fou una de les primeres víctimes d’aquesta persecució i fou crucificat el 6 d’agost.
Una llegenda citada per Sant Ambròs diu que Llorenç es trobà amb Sixt en el seu camí cap a la crucifixió i li preguntà: «On vas, estimat pare, sense el teu fill? On vas, sant pare, sense el teu diaca? Mai has anat a l’altar de sacrificis sense el teu servidor, i ara desitges fer-ho sense mi?» i Sixt respongué: «D’aquí a tres dies em seguiràs». I segons la tradició, així fou, ja que el dia 10 d’agost fou posat en una graella i cremat viu en una foguera.
| Sant Llorenç, diaca i màrtir 10 d’agost Es celebra avui sant Llorenç, diaca i màrtir. Des dels primers segles, és un dels màrtirs més venerats a Roma i a l’Església. Formava part de l’equip de diaques romans que assistien el papa Sixte II. A la persecució de Valerià, decapitat el papa i martiritzats altres diaques, també ell assolí la corona del martiri. Murri i aragonès de mena, es va presentar davant l’emperador amb els molts necessitats que socorria com a diaca: “Aquests són els nostres béns, Emperador. Tu mateix!”. L’emperador, indignat i encès, va fer-lo rostir de viu en viu i a foc lent. Sant Ambrós explica que, damunt de la graella roent, sant Llorenç amb humor sorneguer, s’adreçà als botxins dient-los: “Aquest costat ja és prou rostit, tombeu i ja podreu menjar-ne”. Era el 10 d´agost del 258. Les Actes de Policroni –les que també recullen el martiri dels sants Abdon i Senén- expliquen el martiri de Llorenç i deixen testimoni de la gran veneració que gaudia ja al s. IV, quan s’escriuen aquestes actes, un recull de varis martiris. La seva tomba es venera en una noble basílica a la romana Via Tiburtina, a l’Agro Verano. La seva exquisida caritat envers els pobres, el gran tresor de l’Església, és tan proverbial com la seva sornegueria. Es representa jove, amb ornaments de diaca, palma del martiri, llibre dels evangelis, bossa amb diner… L’atribut més emblemàtic és la graella. És invocat per patró dels bibliotecaris, bibliòfils i llibreters i també els qui treballen vora el foc, com cuiners i bombers. Es considera que aquest dia és el més calorós, doncs a la calor del sol s’hi afegeix la calor de les brases on van rostir-hi el sant. Per això allò de sant Llorenç escura els torrents i que la pluja de sant Llorenç, sempre arriba a temps. No oblideu que per sant Llorenç, figues a querns i que el bon nap, per sant Llorenç ha d’ésser nat. Ah, i es diu que el sol, admirat del martiri que sofrí, escollí per ell el nom de Llorenç. |
😉
Barri de Sant Llorenç
Clica aquí si vols saber quines cases hi ha al barri
😉