15/08/2024

#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quina bòbila és aquest forn

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Bòbila del Rampillaire
Carretera de Sant Climenç, cruïlla amb carrer de la Forja

A Solsona ja no hi ha bòbiles ni teuleries en funcionament, però encara en queden alguns rastres que ens recorden on van ser:

  • Bòbila de cal Musiquet, també anomenada el forn de la Guingueta o la bòbila del Villaró, a la Partida de Santa Llúcia al costat de la carretera de Manresa.
  • Bòbila de cal Sotaterra, la del “Serra Totxos”, a la confluència del Barranc de Pallarès amb la Ribera de Solsona
  • Bòbila de La Canal, al municipi d’Olius però a tocar de la TRADEMA, encara conserva la xemeneia.
  • Bòbila del Caldés, la de la xemeneia de la Font del Corb.
  • Bòbila del Rampillaire, encara hi ha el forn a la Carretera de Sant Climenç, cruïlla amb carrer de la Forja.

A l’annex del treball de recerca del Gerard Roca Jané, “La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX“, diu el següent sobre les Teuleries:

2.4.6. LES TEULERIES

Hi havia cabanes que també tenien el seu forn per fer obra, per exemple a Cal Tribulet, la Teuleria de la Ribereta, etc.: feien motllos i hi feien obra. Quan en feien en coïen molta d’obra: dos mil totxos, cinc-centes teules, corbes, rajoles petites, etc.

Algunes, encara actualment, conserven el forat del forn.

La bòbila de Cal Sotaterra.
La bòbila Musiquet (també anomenada “el forn de la Guingueta”)
La teuleria de la Font del Corb (havia funcionat abans de la Guerra Civil)
El forn del Rampillaire (als peus del turó del Castellvell, a l’actual carrer de La
Forja)
La bòbila de La Canal ( a Sant Bernat, darrera Tradema)

Era un procés manual. Per coure l’obra s’havien de menester cinc o sis-cents feixos, i s’havia d’anar a buscar els feixos. Se’ls feien ells mateixos del que hi hagués, argelagues, etc. Amb pics, extreien terra argila dels marges. L’argila era una terra espessa i vermellosa. Posteriorment, a base d’aigua i terra, de l’argila en feien fang. Més tard es feien uns motlles. Llavors posaven el fang ben apretat amb les mans dins el motlle i quan agafava la forma, desmotllaven la peça. Esperaven que s’assequés, i quan ja eren seques, les enfornaven.

Es feia foc tres dies i tres nits, de manera continuada. El Joan “Teuler” anava a les cases a ajudar quan es feien teules. Com que havien de vetllar el foc, eren una colla i es feia gresca.

Els totxos que es feien amb terra dolenta o es deixaven massa crus, es tornaven vermells i es salinaven. Quan eren molt cuits, quedaven gairebé com ferro.

😉

Deixa un comentari