15/08/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quina bòbila és aquest forn
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉


😉
Bòbila del Rampillaire
Carretera de Sant Climenç, cruïlla amb carrer de la Forja
A Solsona ja no hi ha bòbiles ni teuleries en funcionament, però encara en queden alguns rastres que ens recorden on van ser:
- Bòbila de cal Musiquet, també anomenada el forn de la Guingueta o la bòbila del Villaró, a la Partida de Santa Llúcia al costat de la carretera de Manresa.
- Bòbila de cal Sotaterra, la del “Serra Totxos”, a la confluència del Barranc de Pallarès amb la Ribera de Solsona
- Bòbila de La Canal, al municipi d’Olius però a tocar de la TRADEMA, encara conserva la xemeneia.
- Bòbila del Caldés, la de la xemeneia de la Font del Corb.
- Bòbila del Rampillaire, encara hi ha el forn a la Carretera de Sant Climenç, cruïlla amb carrer de la Forja.
A l’annex del treball de recerca del Gerard Roca Jané, “La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX“, diu el següent sobre les Teuleries:
| 2.4.6. LES TEULERIES Hi havia cabanes que també tenien el seu forn per fer obra, per exemple a Cal Tribulet, la Teuleria de la Ribereta, etc.: feien motllos i hi feien obra. Quan en feien en coïen molta d’obra: dos mil totxos, cinc-centes teules, corbes, rajoles petites, etc. Algunes, encara actualment, conserven el forat del forn. – La bòbila de Cal Sotaterra. – La bòbila Musiquet (també anomenada “el forn de la Guingueta”) – La teuleria de la Font del Corb (havia funcionat abans de la Guerra Civil) – El forn del Rampillaire (als peus del turó del Castellvell, a l’actual carrer de La Forja) – La bòbila de La Canal ( a Sant Bernat, darrera Tradema) Era un procés manual. Per coure l’obra s’havien de menester cinc o sis-cents feixos, i s’havia d’anar a buscar els feixos. Se’ls feien ells mateixos del que hi hagués, argelagues, etc. Amb pics, extreien terra argila dels marges. L’argila era una terra espessa i vermellosa. Posteriorment, a base d’aigua i terra, de l’argila en feien fang. Més tard es feien uns motlles. Llavors posaven el fang ben apretat amb les mans dins el motlle i quan agafava la forma, desmotllaven la peça. Esperaven que s’assequés, i quan ja eren seques, les enfornaven. Es feia foc tres dies i tres nits, de manera continuada. El Joan “Teuler” anava a les cases a ajudar quan es feien teules. Com que havien de vetllar el foc, eren una colla i es feia gresca. Els totxos que es feien amb terra dolenta o es deixaven massa crus, es tornaven vermells i es salinaven. Quan eren molt cuits, quedaven gairebé com ferro. |
😉
