Naus i patrimoni industrial, Partida de Sant Bernat

15/08/2024

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quina bòbila és aquest forn

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Bòbila del Rampillaire
Carretera de Sant Climenç, cruïlla amb carrer de la Forja

A Solsona ja no hi ha bòbiles ni teuleries en funcionament, però encara en queden alguns rastres que ens recorden on van ser:

  • Bòbila de cal Musiquet, també anomenada el forn de la Guingueta o la bòbila del Villaró, a la Partida de Santa Llúcia al costat de la carretera de Manresa.
  • Bòbila de cal Sotaterra, la del “Serra Totxos”, a la confluència del Barranc de Pallarès amb la Ribera de Solsona
  • Bòbila de La Canal, al municipi d’Olius però a tocar de la TRADEMA, encara conserva la xemeneia.
  • Bòbila del Caldés, la de la xemeneia de la Font del Corb.
  • Bòbila del Rampillaire, encara hi ha el forn a la Carretera de Sant Climenç, cruïlla amb carrer de la Forja.

A l’annex del treball de recerca del Gerard Roca Jané, “La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX“, diu el següent sobre les Teuleries:

2.4.6. LES TEULERIES

Hi havia cabanes que també tenien el seu forn per fer obra, per exemple a Cal Tribulet, la Teuleria de la Ribereta, etc.: feien motllos i hi feien obra. Quan en feien en coïen molta d’obra: dos mil totxos, cinc-centes teules, corbes, rajoles petites, etc.

Algunes, encara actualment, conserven el forat del forn.

– La bòbila de Cal Sotaterra.
– La bòbila Musiquet (també anomenada “el forn de la Guingueta”)
– La teuleria de la Font del Corb (havia funcionat abans de la Guerra Civil)
– El forn del Rampillaire (als peus del turó del Castellvell, a l’actual carrer de La
Forja)
– La bòbila de La Canal ( a Sant Bernat, darrera Tradema)

Era un procés manual. Per coure l’obra s’havien de menester cinc o sis-cents feixos, i s’havia d’anar a buscar els feixos. Se’ls feien ells mateixos del que hi hagués, argelagues, etc. Amb pics, extreien terra argila dels marges. L’argila era una terra espessa i vermellosa. Posteriorment, a base d’aigua i terra, de l’argila en feien fang. Més tard es feien uns motlles. Llavors posaven el fang ben apretat amb les mans dins el motlle i quan agafava la forma, desmotllaven la peça. Esperaven que s’assequés, i quan ja eren seques, les enfornaven.

Es feia foc tres dies i tres nits, de manera continuada. El Joan “Teuler” anava a les cases a ajudar quan es feien teules. Com que havien de vetllar el foc, eren una colla i es feia gresca.

Els totxos que es feien amb terra dolenta o es deixaven massa crus, es tornaven vermells i es salinaven. Quan eren molt cuits, quedaven gairebé com ferro.

😉

Deixa un comentari