02/09/2024
#TuNoEtsDeManresa, o sí, i saps que per un costat Montserrat i per l’altre el Montsalat
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
| Quines vistes té Manresa que t’omplen d’emoció, quan hi ets, o quant s’hi passa. Per un costat Montserrat i per l’altre el Montsalat. La llum de la Moreneta i el runam del Cogulló, el salí de la potassa. |
😉
Montsalat
Runam salí del Cogulló – Muntanya de Sal de Sallent (mapa)
Fa 35 milions d’anys, el mar que aquí hi havia es va evaporar, deixant sota terra uns grans dipòsits de sal.
Aquesta muntanya de sal (clorur sòdic), és el rebuig de l’explotació minera d’aquests dipòsits, que aprofita només la “potassa” (clorur potàssic), principalment per a fertilitzants. Per cada kg de potassa en surten tres de sal comuna.
| L’emplaçament i la topografia El runam salí del Cogulló constitueix una enorme muntanya, d’uns 40 milions de tones de sal i que deu superar les 40 Has d’extensió, situada a la cresta dels Emprius i el Cogulló que limita pel nord el Pla de Bages, a la dreta del Llobregat. Aquesta carena divisòria separa la conca de la riera de Soldevila al nord, de la dels torrents menors de mas les Coves i mas Terradelles que baixen al sud, vers el Pla. El substrat geològic on s’assenta el runam del Cogulló és constituït per l’alternança de gresos més o menys argilosos amb estrats de roques calcàries lacustres, que daten del període eocè superior i principis de l’oligocè. En uns 15 km en línia recta del sud-oest a nord-est, des del nord de Santpedor fins a Horta d’Avinyó, aquesta àrea del Bages està travessada per la gran falla encavalcada del Guix. El runam del Cogulló es troba emplaçat justament damunt de pla de la falla del Guix, i precisament al tram central del recorregut de la falla on el desplaçament dels estrats és més gran. La situació topogràfica carenera, l’existència d’estrats de roca calcària i i la disposició del terreny tectònicament trencat per la falla del Guix són tres condicionants geològics tremendament negatius per al runam del Cogulló. La posició enlairada del runam del Cogulló d’una banda n’accentua i eixampla l’impacte visual i de l’altra permet que les salmorres lixiviades flueixin cap a totes les direccions. Els estrats continus de roca calcària de la zona transporten a llarga distància cabals importants de salmorra procedent del runam. Igualment, el llarg pla de fractura de la falla del Guix, que creua el Llobregat, ha de ser una zona de circulació preferent d’aigua salada del runam. En definitiva, el lloc és decididament inadequat per a un dipòsit de sal. |
😉
La mina de Sallent
La Mina de Sallent començà a ser explotada el 1933, per Potasses Ibèriques, de capital hispanofrancès. El 1970 s’uní a la de Balsareny, en passar a ser propietat de Unión de Explosivos Río Tinto i posteriorment passà a ser propietària Ercros. El maig del 1991 l’Institut Nacional d’Indústria (INI) comprà a Ercros les mines de Sallent-Balsareny, i el 1998 passaren a ser propietat d’Iberpotash.
Des de mitjan anys noranta entitats ecologistes i veïnals denunciaren l’acumulació de residus i la contaminació de les aigües associada a l’explotació minera a la muntanya coneguda com el Cogulló, conflicte que donà lloc a un llarg contenciós judicial. L’any 2015 el Tribunal Suprem anul·là definitivament l’autorització ambiental de l’administració catalana, sentència que tanmateix no entrà en vigor fins al juny del 2019.
Durant gairebé tot un segle la minera de potassa tindria un paper molt destacat en l’economia de Sallent, entrant en declivi a començaments del segle XXI fins que el juny de 2020 a la mina de Vilafruns, ICL Iberia –abans Iberpotash– comunicava el tancament definitiu de la producció.
😉