Altres llocs, Esglésies, Viatges

19/09/2024

Posted on by Pep

#TuNoHasEstatALovaina si no saps quina és la catedral de la capital de la cervesa i universitària de Bèlgica

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Església de Sant Pere – Sint-Pieterskerk
Lovaina (Leuven), la capital de la cervesa i universitària de Bèlgica (mapa)

Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en francès: Louvain; en alemany: Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.

Lovaina, és de les destinacions més imprescindibles si es va de viatge a Bèlgica, és la capital de la cervesa i la capital universitària de Bèlgica però també una ciutat amb molta història i encant amb molts racons i llocs per visitar.

Lovaina és la seu d’InBev (abans Artois, encara anomenada Interbrew), per la qual cosa se la considera la capital cervesera del país. InBev és una empresa multinacional d’elaboració de cervesa i begudes, i és l’elaboradora de cervesa més gran del món amb una participació del 25 per cent del mercat global.

Lovaina és coneguda com la seu de l’antiga Universitat catòlica de Lovaina (actualment, KU Leuven), la més antiga dels Països Baixos i considerada una de les millors de Bèlgica i d’Europa.

Sobre la seva catedral, l’església de Sant Pere, en destaquem la següent informació:

Església de Sant Pere – Sint-Pieterskerk

L’església de Sant Pere (en neerlandès: Sint-Pieterskerk) de Lovaina, Bèlgica, està situada al Grote Markt (principal plaça del mercat de la ciutat), just a l’altra banda de l’ Ajuntament.

Construïda principalment al segle XV en estil gòtic brabansó, la planta de l’església té forma de creu llatina, el seu campanar mai no es va acabar.

La construcció de l’actual edifici gòtic, significativament més gran que el seu predecessor, es va començar cap a l’any 1425, i va ser continuat durant més de mig segle en un estil marcadament uniforme, reemplaçant l’església anterior progressivament des de l’est (cancel·la) cap a l’oest. La seva construcció es va solapar amb la de l’Ajuntament a l’altra banda de la plaça i en els primers decennis va compartir la mateixa successió d’arquitectes que el seu veí civil: primer Sulpitius van Vorst, seguit per Jan II Keldermans i més tard Matheus de Layens. El 1497 l’edifici estava pràcticament acabat, encara que es va continuar fent modificacions, especialment a l’extrem occidental.

Les torres

El 1458, un incendi va afectar les antigues torres romàniques que encara flanquejaven l’extrem occidental de l’edifici inconclús. Ràpidament van seguir els primers arranjaments per a un nou complex de torres, però mai no es van dur a terme.

Després, el 1505, Joost Matsys (germà del pintor Quentin Massys ) va forjar un ambiciós pla per erigir tres torres colossals de carreuat coronat per agulles calades, que haurien tingut un gran efecte, ja que l’agulla central arribaria als 170 metres, convertint-se així a l’ edifici més alt del món de la seva època. La insuficient estabilitat del sòl i la manca de fons van fer que aquest pla fos impracticable, ja que la torre central va assolir menys d’un terç de la seva pretesa altura abans que el projecte s’abandonés l’any 1541. L’alçada va quedar encara més reduïda per esfondraments parcials des de 1570 a 1604, de manera que actualment la torre principal arriba amb prou feines per sobre de la teulada de l’església; als seus costats hi ha simples esbossos. L’arquitecte, però, havia fet una maqueta del disseny original, que es conserva al braç del transsepte meridional.

Tot i el seu estat inacabat, les torres estan incloses dins del grup de 56 torres i campanars de Bèlgica i França a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1999.

Guerra i postguerra

L’església va resultar molt danyada en les dues guerres mundials. El 1914 un foc va esfondrar la teulada i el 1944 una bomba va destruir part del costat septentrional.

El sostre reconstruït està coronat al creuer per una flèche, que, a diferència de la cúpula del segle XVIII que la va precedir, encaixa estilísticament amb la resta de l’església.

Una addició molt tardana (1998) és el jacquemart, o autòmat, que periòdicament fa sonar una campana prop del rellotge a l’hastial del transsepte meridional.

😉

Deixa un comentari