29/09/2024
#TuNoEtsDeRiner, o sí, i saps on és Sant Miquel de Riner
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
😉
Sant Miquel de Riner
Riner, poble que dona nom al municipi de Riner (mapa)
La millor informació sobre Sant Miquel de Riner, de la que només en queden les restes de l’església a prop de Sant Martí de Riner, és la del treball de recerca de Maria Solà i Planas que va fer el curs 2017 titulat “Bastint Sant Miquel de Riner”:
| Bastint Sant Miquel de Riner … El jaciment arqueològic de Sant Miquel de Riner es troba situat en un turó a la costa de Ballesters (ocupada actualment per pi i alzina). Davant mateix hi ha el pla que acull el castell de Riner i l’església de Sant Martí de Riner. Les coordenades GPS del jaciment són: 41 56’ 38.03’’ N i 1 33’ 51.27’’ E. … Les primeres actuacions al jaciment arqueològic de Sant Miquel de Riner s’emmarquen en les intervencions d’urgència de la Generalitat de Catalunya de l’any 2014. La principal motivació va ser la descoberta, per part d’un treballador de l’Ajuntament de Riner que desbrossava la zona, d’unes restes òssies humanes a prop del moviment de terres que havia provocat la canalització d’aigües en què s’havia treballat feia poc a la costa de Ballesters. El propi Ajuntament es va posar en contacte amb els Serveis Territori als de la Catalunya Central per avisar de la troballa. L’arqueòleg territorial, en fer una visita a la zona, va poder localitzar, a part de les restes òssies, un mur de funció desconeguda. En trobar-se en una zona propera al castell de Riner, es va creure important l’estudi d’aquestes restes. La intervenció es va fer seguint el mètode Harris (unitats estratigràfiques), excavant primer els estrats moderns, documentant cadascun dels canvis i atorgant-los-hi un número d’Unitat Estratigràfica. El primer sondeig va permetre descobrir l’antiga necròpolis. Amb l’ajuda de la màquina retroexcavadora es va retirar el paquet vegetal de la zona on s’havia trobat una tomba tallada pel pas de la canalització d’aigües. A continuació, de manera natural es van retirar els sediments que cobrien les tombes. Això va permetre descobrirsis enterraments. El segon sondeig va deixar al descobert la continuació del mur de carreus que ja s’havien detectat prèviament. Això va permetre descobrir i delimitar la planta d’una construcció d’una sola nau i un absis semicircular orientat a l’est. Suposadament, es tractava d’un petit temple de 10,40 x 3,90 m de mides interiors. Les excavacions també van permetre descobrir, a més, les restes de la porta i l’escala d’accés al temple. Es va poder documentar ce ràmica blava catalana d’orles diverses que ens situarien al segle XVII. Pel que fa els murs (entre 1,10 i 0,9 metres d’amplada), estaven formats per carreus troncopiramidals treballats per tres cares (són visibles les marques de buixarda). Pel que fa la zona de l’altar, situada dins l’absis, presenta una certa elevació sobre el terra de la nau i un paviment enllosat. Finalment, els arqueòlegs van concloure que les restes trobades pertenyien a tres fases i cronologies principals, una de les quals es podia subdividir. Cada una de les fases representa canvis en la construcció, tal com podien ser reformes, canvis estructurals. HISTÒRIA La història de la capella de Sant Miquel és misteriosa i poc definida. Tant el meu estudi com el de l’equip arqueològic que va treballar en les excavacions només han pogut trobar petits fragments que anomenen o fan una petita referència a la possible construcció romànica. La primera documentació que cita la capella data del 29 de setembre en un testament d’una dona anomenada Rotudis que cedeix: “ (…) ad s. Michaele Rivover, ipsas vineas qui coparaverat in Frexanet (…) et ad s. Martini Rivover, molinos II”. Tradicionalment, s’havia relacionat amb Sant Miquel de Xixons, però les recents excavacions ho han pogut desmentir i associar el temple a Riner. Anys més tard, el 8 de gener de 1103 o 1104, trobem que Sant Martí de Riner és ja l’església mare de la parròquia de Riner. Apareix anomenada quan Ponç Hug i Bea triu van fer una donació de l’església de Sant Martí i les altres del seu terme del cas tell de Riner a Santa Maria de Solsona. Així, doncs diu: “et ecclesiamque prenotatam Sancti Martini, qui est mater ecclesia, ac cum omnibus ecclesiis qui in totum termi num castri Rivo Nigro sunt constructe, aut in antea erunt, annuente Deo, construen de aut hedificande, simu cum decimis quod hodie abet vel in antea, annuente Deo, adquiere potuerit, sive cum cimiteriis et omnia que ad usum ecclesie pertinent vel pertinere Christo Domino habebit, totum donamus atque tradimus prelibate Sancte Marie Celsone et eius Canonice propter Deum et remedium animarum nostrarum vel de parentorum nostrorum”. El dia 15 de setembre de 1111 tornen a aparèixer esmentades les dues esglésies en un document en què el sacerdot Guillem fa llegats a un conjunt d’esglésies i deixa per escrit: “(…) Et ad Santi Michaelis et ad Sancti Martini de Riner quarteres .III. et quartera .I. de forment et modio .I. de vino et tonna .I. qui fuit de Gonball, et barril .I. que emim de Pere Guilelm , et tina .I (…) Et ad Sancti Martini de Riner solido .I(…)”. En consultar “La dècima de la diòcesi d’Urgell”, corresponent a l’any 1391, trobem que es fa referència a una capella de Riner però no se n’especifica el nom. Talment diu: “Capellanus de Riner est in decima Solvitnpro pima et secunda solucionibus”. També fa referència a 12 sous relacionats amb el temple. Les primeres notícies del deteriorament i possible abandonament es citen al Capbreu del 1565 on es diu que ja no es pot fer la processó de Sant Miquel pel mal estat del temple. L’últim document (data del 5 de desembre de 1790) que nombra pròpiament la capella de Sant Miquel està inclòs al recull que va elaborar Ramon Planes anomenat Contracte d’obres al Bisbat de Solsona. Fa referència al contracte entre els obrers de Riner i Francesc Pons, mestre d’obres de Solsona, per a la construcció de l’església parroquial de Sant Martí de Riner. En el segon paràgraf es fa una clara citació: “Pons deurà demolir y desfer tota la actual església parroquial y la iglesia de Sant Miquel, quedant a son favor tota la pedra…”. A partir d’aquest document podem deduir que en aquella data encara era evident l’església de Sant Miquel i podríem pensar que alguna part (o al complert) es mantenia en peu però en males condicions. A partir d’aquí, no he trobat cap més apunt històric referit a la capella de Sant Miquel i des de l’Arxiu Diocesà de Solsona, tal com es van trobar els arqueòlegs que van fer l’estudi, no he pogut seguir cap més via d’investigació. Això em porta a la recerca d’informació oral. MEMÒRIA ORAL Entre el veïnatge de Riner havia sentit comentaris d’una possible construcció més antiga a les rodalies de l’actual església i de la torre, però molt difusos. Preguntes i més preguntes i la resposta sempre és la mateixa però amb diferents variants: “Oh.. sí, que potser sí, potser sí que hi havia alguna cosa allà”, “el meu padrí n’havia parlat alguna vegada…”. Cap informació concreta, fins que vaig poder quedar amb la Maria, veïna de Riner, i aclarir-ho una mica. Una tarda de principis de setembre parlo i parlo amb la Maria Algué del que ella sap, del que havia sentit a dir i del que li sembla recordar… La Maria va néixer el 23 de maig de 1937 i fa més de 52 anys que viu a cal Teixidor de Riner (molt a prop de les restes arqueològiques). No recorda cap història concreta que parlés de la possible capella; només té memòria d’alguns anècdotes. De més jove, havia sentit a dir que les pedres del campanar de Sant Martí de Riner havien sortit d’una capella que hi havia “una mica més enllà”, però que mai l’havia situat en un lloc concret. Tot i això, recorda quan van eixamplar la carretera cap a Santa Susanna. Es veu que en remenar el marge van aparèixer restes òssies, però ningú en va fer gaire cas. M’havia donat força pistes, certament. Quan em va dir amb mitja rialla que ella ja sabia que la capella estava dedicada a Sant Miquel (ningú més m’ho havia dit encara…), vaig saber que estava orgullosa de què algú s’hagués interessat en aquest misteri. … |
😉
Durant molt de temps hi ha hagut confusió entre l’esglésisa de Sant Miquel de Riner i la de Sant Miquel de Xixons, com es pot veure a l’entrada de l’Enciclopèdia.cat, que amb el nom de Sant Miquel de Xixons dona la informació històrica de Sant Miquel de Riner:
| Sant Miquel de Xixons Situada dins l’antic terme del castell de Riner, no passà d’ésser una capella rural del terme de la parròquia de Sant Martí de Riner. Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona a través de la parroquial de Riner. Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1027 en el testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, la qual manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet. L’any 1093, la muller d’Hug Dalmau de Riner-Cervera, anomenada Adalès, deixà en el seu testament les seves dominicatures del Grau, repartides entre Sant Miquel i Sant Martí de Riner. L’any 1103 aquesta església devia passar a dependre de la canònica de Solsona, ja que aquell any, Ponç Hug, senyor del castell de Riner, donà a Santa Maria de Solsona l’església de Sant Martí de Riner, amb les altres esglésies del terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia donat a Santa Maria de Castellfollit. Com que no era parròquia, aquesta església no apareix en cap de les confirmacions que bisbes i papes feren a la canònica de Santa Maria de Solsona. L’edifici actual no sembla que conservi restes d’època romànica. |
- Enciclopèdia.cat – Sant Miquel de Xixons
- Marta Solà i Planas – Bastint Sant Miquel de Riner – Treball de Recerca 2017 (pdf)
😉
oppidum 13 2015 – Un temple recuperat de l’oblit. Estudi històric i arqueològic de l’església de Sant Miquel de Riner (Riner, Solsonès)Baixa
😉