01/10/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és el Passeig Marítim de Solsona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Passeig Marítim de Solsona
Passeig nou de Sant Antoni Maria Claret (mapa)
Entre l’any 1992 i 1993 es va construir la prolongació del passeig de Solsona, rebaixant el terreny on hi havia el camp de futbol dels caputxins, per a fer-lo arribar fins a l’avinguda del Cardenal Enrique Tarancón. Es va fer un nou tram de passeig i una barana al desnivell que va quedar per haver de conservar l’accés a les escales que tant s’identifiquen amb l’entrada al Casal de Solsona, on hi trobem un bar i multitud d’espais de diferents entitats solsonines.
La prolongació del passeig es va fer amb el tipus de rajola que es podia veure a molts dels passeig marítims de la costa Daurada o de la Costa Brava, i la barana, d’un color blanc enlluernador, també era més pròpia d’un passeig marítim que d’una ciutat rural de la Catalunya central.
És per aquest motiu que aquest tram del Passeig de Solsona se’l va començar a anomenar el Passeig Marítim de Solsona, tant pels que se’n queixaven com pels que se n’enfotien o se’n burlaven.
La majoria de solsonins no van entendre que el nou tram del passeig fos tant diferent a l’antic, fet de llambordins de pedra. Cal suposar que era molt més barat fer servir material de gran consum a la costa que donar continuar al passeig amb una estètica més pròpia del Solsonès.
Per acabar-ho d’adobar, la superfície de les rajoles del nou tram del passeig era extremadament relliscosa quan estava molla o humida, tant que les van haver de polir poc temps després d’haver-ho inaugurat.
Amb el pas dels anys, el blanc de la barana s’ha anat apagant i el terra del passeig desgastant. Els solsonins ja ens hem acostumat a la seva presència i els nous passeig marítims que es fan, o refan, a la costa també estan fugint de l’estètica, passada de moda, que va ser tant característica de la costa catalana a finals del segle passat.
Segurament el nom de Passeig Marítim de Solsona ja no és el més escaient per aquest tram del passeig, però els que tenim certa edat encara el recordem i ens agrada recordar-ho.
😉