01/11/2024
#TuNoEtsDeBiosca, o sí, i saps on són els sarcòfags gòtics del cementiri vell de Lloberola
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Traslladen a l’interior de l’església de Lloberola dos sarcòfags gòtics del segle XIV, que es deterioraven al cementiri, a l’aire lliure
El Segre – Xavi Santesmasses – 27/01/2019 – Operació salvament
Tècnics de la Generalitat van retirar el mes de desembre de 2018 els dos sepulcres gòtics de l’antic cementiri de Lloberola, a la Segarra, i els van traslladar de forma provisional a l’interior de l’església neoclàssica de Sant Miquel, al costat del cementiri, a l’espera d’una futura restauració.
Es tracta de dos sarcòfags de grans dimensions que porten l’escut de la família Sacirera, una de les més importants de Catalunya a l’època de la baixa edat mitjana, que tenia la distinció d’aquest lloc el 1397.
Segons va explicar a SEGRE l’alcalde, Corneli Caubet, es calcula que les dos sepultures eren a l’interior del primitiu temple romànic ubicat a prop de l’actual castell, una de les fortificacions més antigues de la Segarra, documentada ja l’any 1007. Segons Caubet, el creixement de la població hauria portat ja en època moderna el trasllat de les sepultures a l’antic cementiri situat al costat de l’església. Val a destacar que la nova església dedicada a Sant Miquel es va construir al segle XVII i que a finals del XVIII, Lloberola, que ja s’havia integrat al municipi de Biosca, hauria assolit el seu màxim històric de veïns amb més de 300 persones. Es tracta d’un agregat molt disseminat que en l’actualitat encara manté una vintena de masies.
Els sepulcres es van adossar al mur perimetral del cementiri i, a causa de la seua notorietat patrimonial, van construir una coberta amb un arc apuntat per a cadascun per evitar-ne el deteriorament. Els sepulcres estaven avalats sobre unes pedres en forma de columna. Cal destacar que en aquest antic cementiri els nínxols tenen gravats a la mateixa pedra el nom de les famílies.
Els treballs de trasllat van obligar a obrir les tombes, tancades per grans moles de pedra de forma triangular. A l’interior d’un dels sarcòfags es van poder comptar fins a sis esquelets, segons va comentar un veí, Miquel Venque. L’altre estava ple de terra. Caubet va explicar que el fet que entressin abelles en aquest sarcòfag va portar els veïns a omplir-los de terra per evitar que es deterioressin. Molt possiblement, després d’una època amb una única sepultura, posteriorment van ser utilitzats com a osseres de la família.
Al poble de Lloberola viuen actualment dos famílies, i la major part de la població viu dispersa en una vintena de masies. El poble s’estableix en un turó presidit per les restes del castell. Des de lluny, els dos sarcòfags als peus de la torre donaven un aire senyorial al conjunt històric. El nucli de Lloberola, allunyat de les vies principals de passada, queda a quatre quilòmetres cap a l’interior des de la carretera de Solsona a Guissona, i cal arribar-hi per un camí asfaltat que porta fins a Pinell, al Solsonès.
Tots dos elements, datats del segle XIV i d’estil gòtic, estan registrats en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i són declarats des de l’any 1988 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) juntament amb les restes del castell, que al seu torn és d’origen preromànic.
De fet, la datació de la muralla es pot situar en època musulmana, força abans de l’any 1000.
Confien a poder restaurar els dos sarcòfags de pedra en el futur
L’alcalde de Biosca, municipi on es troba Lloberola, Corneli Caubet, va explicar que l’operació salvament dels dos sarcòfags té com a objectiu evitar en la mesura possible una degradació més gran de les riques decoracions geomètriques i elements nobiliaris que tenen gravats a la pedra, a l’espera que en un futur puguin ser restaurats.
😉
Antic cementiri de Lloberola
Lloberola, municipi de Biosca (mapa)
L’antic cementiri conserva diversos nínxols encastats al mur i dos interessants sarcòfags esculpits amb decoracions geomètriques i nobiliàries força malmeses, que eren propietat de la família Sacicera de Cervera del segle XIV. Els dos sarcòfags estan encabits dins del mur, dins arcs de mig punt.
El primer, a l’esquerra, és de pedra de marès i es recolza sobre sis peus, a manera de petites columnetes de base cilíndrica. El vas té esculpits en alt relleu a la cara frontal dos escuts i al mig una creu de planta grega, així com una inscripció molt erosionada. La tapa és de secció triangular amb una sanefa de fulles i nusos que la decoren i cinc escuts com els del vas de la cara frontal.
El segon és realitzat en pedra de sauló, molt erosionat a causa dels fenòmens atmosfèrics. El vas té una sanefa que l’emmarca a la cara frontal, dos escuts per banda semblants als de l’altre sarcòfag i una flor central. La tapa és de secció triangular amb bisell i ja no se li veu la decoració. El nínxol de més a la dreta, té arc conopial. Al cementiri hi ha altres tombes més modernes.
A la porta del cementiri hi ha una llinda de marès on es pot llegir la següent llegenda:
MORS MORTIS / MORTI MORTEM / MORTE DEDIT
“La mort de la mort, amb la mort va donar mort a la mort”, seria la més provable traducció d’aquesta cita que des d’antic i amb lleugeres variacions trobem en llocs tan allunyats de la Segarra com en una església d’Anglaterra del segle XVI o al sarcòfag d’un poeta italià de finals del segle XIII. El seu significat religiós al·ludeix al fet que Jesús, lliurant-se a la mort en la creu, hauria donat a la humanitat la vida eterna.
- La mort de la mort – Giliet de Florejacs (bloc)
😉
Lloberola
Municipi de Biosca (mapa)
Lloberola és un nucli de població de 50 habitants pertanyent al municipi de Biosca (Segarra). Fins a mitjans del segle XIX fou un municipi independent anomenat “Lloberola i Quadra de Mas“.
El poble està ubicat al voltant del seu castell i de l’església de Sant Miquel, a l’esquerra de la riera de Sanaüja. Al l’antic cementiri hi destaquen dos sarcòfags del segle xiv esculpits amb decoracions geomètriques i nobiliàries. El poble formava part de la senyoria dels marquesos de Gironella.
A les proximitats del nucli destaquen les ermites de Santa Maria del Solà i de Sant Miquel del Mas d’en Forn.
😉