13/11/2024

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta capella feta de rajoles

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Cal Macari
Partida de Sant Pere Màrtir del Vinyet de Solsona (mapa)

Cal Macari és una casa de pagès del Vinyet de Solsona, de la partida de Sant Pere Màrtir, situada a menys de 50 metres de la font de la Fulla però que s’hi ha d’arribar pel camí de la Creu Blanca, on hi ha una capella dedicada a Sant Macari Abat d’Alexandria feta de  de ceràmica catalana vidriada policromada en honor del sant que li dona nom.

Popularment a aquesta casa també se la coneix com cal Peret Vermell, per ser el nom amb que es coneixia la família d’un porcater molt conegut a la comarca que la va habitar abans de qui hi viu actualment, als quals se’ls hi ha “encomanat” el nom dels “Peret Vermell”. Però el nom oficial de la casa sempre ha sigut Cal Macari.

Cal Macari té uns goigs per lloar a Sant Macari que hem trobat publicats al web “Alguns Goigs“:

😉

Sant Macari d’Alexandria
(Alexandria, ca. 293 – Desert de Nítria, 395)

Macari d’Alexandria (en llatí Macarius, en grec antic Μακάδριος Ἀλεξανδρεύς) també Macari Polític (Μακάδριος Πολιτικός) o Macari el Jove (Alexandria, ca. 293 – Desert de Nítria, 395) va ser un eclesiàstic egipci. És venerat com a sant a tota la cristiandat. Va morir molt vell, segurament prop dels cent anys. Declarat sant, és commemorat pels grecs el 19 de gener i pels llatins el 2 de gener.

Se’l representa vestit amb un hàbit negre com el dels monjos benedictins i portant un bàcul o crossa abacial, tot i que no va ser mai abat. Pot portar, així mateix, un llibre i tenir un petit dimoniet als peus (fent referència als seus poders contra el maligne).

Tradició catalana de Sant Macari Aventí

Segons narra Joan Amades, el 2 de gener se celebrava el dia d’un sant fictici, Macari Aventí, format a partir de tradicions llegendàries vinculades al nom de Macari. Segons aquestes tradicions, Macari era pagès i va inventar la fanga, que va facilitar el conreu de la terra, raó per la qual era venerat pels pagesos de l’Empordà. Després es va fer pastisser i es convertí en el primer fideuer, ja que va inventar una pasta de fideus gruixuts que s’anomenaren macaris i després macarrons. Per això els fideuers el tenien per patró, com també els passamaners.

Finalment va abraçar la religió, fent vida eremítica al desert. Una nit va tenir una visió en la que la Mort demanava comptes a tothom, independentment de la seva classe social. Aquesta visió, difosa en pintures i estampes, fou anomenada dansa macària, que derivà en la coneguda dansa macabra o de la mort.

😉

Deixa un comentari