30/12/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps qui era el banquer de la Plaça Major
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Francesc Irla i Cot
El banquer de la Plaça Major
La primera oficina d’una entitat financera moderna que es va obrir a Solsona, segons explica Francesc Irla i Cot, va ser el Banc de Terrassa, al número 6 de la plaça Major, a principis del segle XX. Abans el que hi havia era alguna corresponsalia i, sobre tot, prestadors particulars. Aquesta entitat va fer fallida l’any 1924, amb pèrdues de dipòsits i un gran daltabaix en la confiança dels solsonins en les modernes entitats financeres.
Poc temps després, en el mateix lloc, va obrir la Banca Arnús, que va ser comprada pel Banco Central l’any 1942. Aquesta oficina encara continua activa en el mateix lloc amb l’evolució de noms motivada per la concentració del sector bancari espanyol dels darrers decennis, passant a dir-se Banco Central Hispano (BCH), Banco Santander Central Hispano (BSCH) i per acabar operant amb l’actual marca de Banco Santander.
Francesc Irla i Cot van ser entrevistats al llibre “Solsonins que en arbitrari passeig per la ciutat de Solsona…” de Narcís Clotet, Quicu Riu i Pere Riu (Edicions Grata; Data publicació: 01-11-1994). D’aquesta explica els origens de la banca a Solsona:
| El banquer Irla Com Claustre Vilalta, mestressa de la casa Aguilar, el senyor Irla també sap quina cosa és recuperar per a l’habitabilitat una casa que dóna fora i dintre de les muralles de la ciutat. La seva casa és veina, precisament, de ca l’Aguilar. Francesc Irla Cot va néixer fa 71 anys a la vila de Puigcerdà. Amb 16 anys complerts, Irla va entrar d’aprenent («aspirant, en deien llavors ») a la banca Arnús, de Puigcerdà, i en va sortir el 1.950 per venir a dirigir la sucursal que el Banc Central tenia a la plaça Major de Solsona. Bon coneixedor de la banca, el senyor Irla explica que en aquesta oficina de la plaça es va obrir el primer establiment bancari modern a Solsona, sota el nom del Banc de Terrassa, primer, i sota el nom de Banca Arnús, després. Aquesta moderna arrencada de la banca a Solsona no treu que abans del segle XX a la ciutat es donés la figura del corresponsal de banca o la figura també típica del banquer particular. La usura és antiga com d’altres arts poc o molt exemplars. En fi, que una fusió va posar la Banca Arnús dins el Banc Central i j a teniu un solter Francesc Irla camí de Solsona, on faria família i carrera llarga. Quan ell va arribar, al banc Central hi treballaven els senyors Bonany, Cuadrench, Calvo, Mosella i Barrera. Els dos primers es van jubilar i la resta van seguir treballant amb el nou flamant director. Ara que ja està jubilat, convido el senyor Irla a raonar la tan típica sentència que diu que a Solsona i comarca s’hi amaguen molts i molts diners. «Jo crec que els dipòsits actuals de les entitats bancàries de Solsona superen de bon tros els deu mil milons de pessetes. El Solsonès no és tan ric com d’altres zones industrials, però aquí la gent té la virtut de l’estalvi. Amb el banc Central, a Solsona hi ha dues entitats de rància solera: la Caixa de Catalunya la Caixa de Pensions i Estalvis. «La Caixa de Catalunya ha estat la més forta a Solsona», apunta el senyor Irla, «perquè va tenir l’encert de comptar amb una persona decisiva que coneixia molt la comarca i que comptava amb la confiança de la gent. Aquest home, que va captar molts dipòsits, és Marius Coromines, jubilat fa anys, el qual ha tingut un fill que també ha estat delegat, en Joan, i que també ja esta jubilat». El paper de Coromines va ser tan important que els responsables de les altres oficines de caixes i bancs a Solsona estaven supeditats al que ell feia, segons explica Irla. «De fet, em sembla recordar que allí pels anys 50-60, tret de la zona de Barcelona, la sucursal de Solsona de la Caixa de Catalunya esta la més important de l’entitat». «Ara, probablement», apunta Francesc Irla, «la Caixa de Catalunya i la Caixa de Pensions tenen un repartiment de protagonisme molt més equilibrats. En l’època d’Irla, les caixes s’enduien el gruix de moviments, i els bancs es dedicaven a un paper secundari, dedicats a tasques, «com és ara la negociació de lletres», que les caixes deixaven per fer. Des del Central, Irla va viure el boom econòmic dels 60, i el 1.969 se’n va anar; uns anys abans que els terroristes italians de les Brigades Roges fumessin un sust (i un atracament) al director Cardona i als seus empleats. Va anar a obrir la sucursal que el Banc de Madrid va plantar davant la catedral a instàncies de Joaquim Viola que, abans de morir víctima d’un atemptat, havia estat alcalde de Barcelona i registrador (i protector reconegut) de Solsona. El 1.980, Francesc Irla es va deixar tornar a temptar, i llavors va obrir, també coma director, la sucursal de Caixa de Manresa. Allí va treballar durant anys fins que es va jubilar. |
😉
Cal Moncunill
Plaça Major 6 i 7 (mapa)
L’actual denominació correspon al cognom del propietari, que ho és també de la Teuleria, a la partida de Sant Pere Màrtir, al Vinyet de Solsona; per aquest motiu també hi ha qui l’anomena cal Teuler, sent el Teuler, el propietari.
És ben viu. però, el record de ca la Margarita Estasia i, de quan eren dues cases, hi ha qui recorda cal Flotats (núm. 6) i cal Vicens (núm. 7).
Als baixos hi ha la pastisseria de cal Massana, successora de cal Roses.
I també se la coneix com la casa del banc de la plaça, perquè s’hi han anat succeint al llarg dels anys aquesta mena d’establiments, des de la Banca Arnús al Banc de Santander.
- Cal Vicens – Noms de cases en censos i padrons de Solsona entre 1840 i 1870
- Cal Tomàs Mosset
- Cal Viladot – Fotografia d’Adolf Mas Comentada per Ramon Planes Albets
- L’ocupació de Solsona pels carlins l’any 1837 segons la ‘relación’ de Jaume Riu i Ribera – Ramon Planes i Albets – Cal Mosset (pdf)
- Arxiu Vicens – Arxiu Comarcal del Solsonès (Viquipèdia)
- Arxiu Comarcal del Solsonès (web)
- El banquer Irla – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
- Banca i caixes a Solsona (lafotodelpel.cat)
😉