22/01/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on són les restes del “Portal de Vandelord“
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
😉
Portal de Vandelord (Segle XIV)
Carretera de Bassella 7 – Santa Llúcia 16 (mapa)
A la carretera de Bassella es poden veure les restes més antigues que es conserven de la muralla de Solsona. Són del segle XIV, i s’hi pot veure la base de la torre de planta quadrada que estava la costar del “Portal de Vandelord“.
Pere Cascante i Torrella, l’arqueòleg municipal de Solsona, al número 16 de la Oppidum. Revista Cultural del Solsonès de l’any 2018, va publicar l’article “Interpretació de les muralles i de l’urbanisme de Solsona a partir dels treballs realitzats al carrer de Sant Miquel” on parla, entre altres temes, de la primera muralla de Solsona i de les restes del “Portal de Vandelord“:
| Interpretació de les muralles i de l’urbanisme de Solsona a partir dels treballs realitzats al carrer de Sant Miquel Pere Cascante i Torrella … Aquest àmbit va ser abandonat i destruït després d’un conflicte aparegut entre el paborde Vilabernat i el vescomte Ramon Folch X, cap el 1303, en què aquest últim, volia deixar fora el monestir i bona part del barri de Santa Maria, obligant a traslladar la gent que hi habitava dins els murs de jurisdicció vescomtal. Si bé en principi es volia aïllar la canònica i el nucli de Santa Maria, el conflicte, que passà a mans superiors, va acabar amb la unificació en un de sol, tancat darrere unes muralles de nova construcció que integraren la canònica (els absis de la qual funcionaren com a torres de defensa). En aquestes muralles s’hi obrien set portals, dels quals ens han pervingut el del Castell, de Llobera, del fossar i el del pont, encara que aquest darrer correspon a una obra molt moderna. Altres portals que haurien existit seria el d’Anníbal, avui desaparegut , però del qual se n’han conservat fotografies antigues que il·lustren la seva composició a base d’una porta adovellada de mig punt, flaquejat per una torre o bestorre quadrangular. Característiques similars a aquest portal s’han mantingut al portal dit del “fossar”, obert a l’extrem nord de la canònica i d’accés al fossar. El portal de “Vandelord”, localitzat gràcies a la intervenció arqueològica que es va fer entre febrer i maig de 2007, va treure a la llum les restes d’una antiga torre quadrangular, juntament amb les restes del pas de ronda i d’una illa de cases situades a diversos nivells. Sabem que aquestes restes, juntament amb la documentació gràfica -restes d’una torre quadrada descoberta en els treballs d’intervenció arqueològica realitzada al carrer de la Regata i part del carrer Dominics (maig – juliol 2009)-, plasmaren que la fortificació d’aquest sector de la ciutat de Solsona era diferent a la conservada a la banda sud o zona del Vall Calent, construïda amb potents murs de pedra picada i reforçada per torres i bestorres circulars per a facilitar la defensa dels enemics, atès que era més difícil impactar en una superfície corba que en una de quadrada. Aquesta característica posaria de manifest la diferència de tècniques constructives fruit de la durada de la seva construcció i, també, de les constants reparacions. Justament és en aquesta part de la ciutat on, per a poder defensar-se de les armes d’atac enemigues (catapultes, torres d’assalt, mantellets…), es va erigir un ampli vall o fossat, primerament excavat a la roca i, posteriorment, restaurat amb murs, arcs i voltes per aprofitar-lo com a cisterna de recollida d’aigües (Zamora 1973). A la zona del jardí del Palau Episcopal, les intervencions del novembre de 2009, febrer 2010 i desembre de 2011, posaren al descobert aquest element que posteriorment s’ha consolidat i museïtzat per a la visita pública. L’interior de muralles deixà un espai entre les muralles i les cases per al pas de ronda. Aquest element hauria existit a la zona del Vall Calent, al Vall Fred i, possiblement també, en algunes parts de la carretera de Bassella. Sembla que en alguns casos es va emprar com a carrer. Aquest seria el cas de la zona de la plaça de Santa Llúcia on, paral·lel a la muralla, hauria existit un carrer dit “d’En Tarrida” (Planes 2016) o potser també “Carrer de Martell”, on es posà al descobert la seva pavimentació i trama urbana. Tot apunta que aquest vial hauria connectat amb la davallada dels Dominics, actual carrer de la Regata, ja que en els treballs del 2010 es va documentar part de la traça d’aquest vial. … |
Pere Cascante i Torrella, l’arqueòleg municipal de Solsona, al número 8 de la Oppidum. Revista Cultural del Solsonès de l’any 2010, va publicar l’article “Resultats de les darreres intervencions arqueològiques al nucli antic de Solsona” on parla de la intervenció feta a la casa del carrer de Santa Llúcia 16 – carretera de Bassella 7, i explica que s’hi van trobar les restes del “Portal de Vandelord“:
| Resultats de les darreres intervencions arqueològiques al nucli antic de Solsona Pere Cascante i Torrella … 2. Plaça de Santa Llúcia, núm. 16-18 Es tracta d’un solar que llinda per l’extrem nord-est amb la carretera de Bassella i per l’extrem sudo-est amb el carrer de Santa Llúcia i plaça homònima. Presenta una planta més aviat irregular derivant cap a la figura d’un triangle amb un 50% de la seva superfície edificada. A causa del pendent del terreny, el solar té un important desnivell salvat per mitjà de terrasses artificials, les quals són suspeses per importants murs de contenció. Damunt seu s’alcen dues edificacions de diferent alçada i cronologia de les quals, la situada més a tramuntana, presenta uns trets més aviat eclèctics i modernistes. Està composta per una planta soterrània, una planta baixa, dos pisos i coberta amb teulada a un únic vessant mirant a la plaça de Santa Llúcia, amb un cobert d’un sol vessant adossat a llevant. L’altra edificació mira al carrer de Sant Llúcia i correspon a una simple construcció entre mitgeres formada per planta baixa i quatre pisos amb teulada a dues vessants i badalot central. Aquesta àrea va ser objecte de diverses intervencions arqueològiques dividides en diferents fases d’execució: la primera entre el 19 de febrer i el 3 d’abril i, la segona, entre el 20 d’abril i el 3 de maig de 2007. El principal motiu era la construcció d’un bloc d’habitatges en un solar que coincidia amb el traçat de la muralla, d’un carrer i d’una illa de cases, la qual, segons la normativa del nucli antic (PEPNAS), obligava a la realització d’una intervenció arqueològica en el subsol. Entre les restes més rellevants hi havia els fonaments de tota una illa de cases oberta a la plaça de Santa Llúcia, la traça de la muralla amb la d’un portal (Portal de Vandelord) i la d’un carrer paral·lel a la muralla el qual havia desaparegut completament amb el nom de “carrer Martell o d’en Tarrida”. El solar es va dividir en diferents sectors: – Un primer sector format per les anomenades “casa Garrig, casa Garrig centre, casa Pensí” i distribuït a grans trets pels vestigis i fonaments de cases entre mitgeres, de planta rectangular i destinades a tallers artesanals com ara els terrissaires Pensí i Garrig. – Un altre sector anomenat “Muralla carretera de Bassella” el qual es dividí en casa 1 carrer Martell, casa 2 carrer Martell i carrer Martell pròpiament dit. Tots ells coincidien amb dues cases comuns entre mitgeres i d’un carrer desaparegut, anomenat “Martell o d’en Tarrida” el qual seguia un traçat paral·lel a la muralla. Cal destacar que en el soterrani de la casa 1 es documentà l’obrador d’un terrissaire, el qual es relacionà amb el d’“Antoni Trilló”. – La muralla, que presentava algunes reparacions, conservava la part inferior més bé que la superior i hi tenia encastades les restes d’una torre o bestorre de flanqueig de planta quadrada. En els àmbits de “Casa Garrig, casa Garrig centre i casa Pensí” identificarem la traça de tres cases parcel·lades seguint el model típic i característic de parcel·la entre mitgeres, de planta rectangular i dividida en una o dues crugies. L’estat de conservació era molt precari ja que els dos primers àmbits havien estat unificats en un únic espai a mitjans del segle XX, moment en el qual es decideix construir la casa de pisos que es mantenia fins poc abans d’iniciar les obres. Tot i així, hi identificarem restes d’un nivell de circulació de possible origen medieval. La casa Pensí, llar i obrador de terrissaires a partir de 1842 segons el padró municipal, conservava a la planta soterrània un celler cobert amb volta de canó, així com les escales d’accés i el cup (UE 1002, 1003 i 1005), les quals, malgrat estar reformades, tindrien un origen medieval. La part situada més a tramuntana, i interpretada com a casa Pensí 2, s’identificava amb la parcel·la d’una casa que tindria façana a la plaça de Santa Llúcia. Malgrat el seu nivell de destrucció hi vàrem documentar una sèrie d’encaixos o forats de pal destinats a sostenir alguna estructura de fusta, ara per ara desconeguda. A l’altre àmbit, anomenat Muralla de la carretera de Bassella, s’hi van localitzar els fonaments de dues cases obertes a la plaça de Santa Llúcia, la traça de la muralla amb la d’un portal (Portal de Vandelord) i la d’un carrer paral·lel a la mateixa que havia desaparegut completament arran de les reformes i modificacions realitzades. Aquest carrer denominat “carrer Martell o d’en Tarrida” tenia les façanes de dues cases, una de les quals (casa 1 carrer Martell) corresponia a l’obrador d’un terrissaire (Antoni Trilló) amb el forn, el dipòsit o abocador de les peces defectuoses i una entrada d’aigües per poder emmotllar el fang. Totes dues tenien façana i accés al carrer Martell o d’en Tarrida, un carrer que seguia paral·lel a la muralla i que havia desaparegut arran dels conflictes bèl·lics de l’era moderna. Tenia el paviment format per un sòl de còdols units amb argila i calç, amb una canalització que discorria a la part central i que servia per a recollir les aigües brutes de cada casa. També hi identificarem la traça d’un portal, la d’una torre i d’altres panys de paret en un estat de conservació força precari. 2.1. Conclusions Datem aquest barri de cases a mitjans del segle XIV per les relacions físiques dels seus murs i també pel material recuperat en el paviment del carrer (UE 3059) destacant un fragment de vora de plat decorat en “verd i manganès” i altres fragments de ceràmica gris medieval. Cal esmentar que els fonaments de les cases que miren al carrer Martell (UE 3009, 3044) estan construïts amb carreus de pedra seguint una tipologia medieval i, a més a més, al mur que hi recolzava (UE 3009) hi recuperarem un fragment de ceràmica esmaltada decorada en blau català amb motius de “palma amb branquillons i volutes contraposades” donant una cronologia dels entorns de 1635, segons Telese i Compte. En un costat i aprofitant el pas més estret que comunicava el carrer d’en Tarrida o Martell amb la plaça de Santa Llúcia, degué obrir-se el portal de “Vandelord” segons la documentació antiga. Ho hem identificat en aquest àmbit pel fet de localitzar els vestigis d’una rampa de còdols i pedra (UE 3051). Totes aquestes construccions tindrien una planta baixa que en part retallaria la roca natural, destinada a obrador o magatzem (cases 1 i 2 carrer Martell). Per tal de canalitzar les aigües pluvials i residuals de cada edifici, es construïren un seguit de conductes o canalitzacions, construïts en pedra i coberts amb lloses planes o maons ceràmics (UE 3054, 3055 i 3059), els quals connectaven amb la claveguera principal del carrer ( UE 3053). En el pas de comunicació de la plaça de Santa Llúcia fins al carrer de Martell, situat en una cota inferior i per tal de canalitzar les aigües pluvials, es construí paral·lel a la muralla un canal amb lloses de pedra que les expulsava fora del recinte. Pel que fa a la plaça pròpiament dita, el fet de no haver recuperat el paviment originari, ens fa pensar que seria la mateixa roca natural la que actuaria com a tal, amb unes dimensions més àmplies que les existents. Arran dels conflictes emmarcats per la guerra dels Segadors i en concret, el dia 8 de desembre de 1655, la ciutat va ser bombardejada i saquejada durant tot un dia per les forces de Joan d’Àustria, cremant sense cap mirament tot el que es posava per davant. La ciutat oposà resistència, element que provocà la indignació per part del rei, que li retirà el títol de ciutat. Després d’aquesta guerra, algunes estructures -com pot ser el cas de l’anomenada casa 2 del carrer Martell- foren reblides (UE 3057) amb la mateixa runa i quedaren com un solar buit, ja que no hi hem documentat cap altra construcció o reforma. En altres casos, com pot ser la casa 1 del mateix carrer, foren reconstruïdes amb els murs 3009, 3011 i 3012 de fàbrica més barroera, amb les pedres disposades de forma aleatòria i unides amb argamassa de calç i pavimentades de nou. Tot sembla fer pensar que en aquest lloc s’hi ubicà el taller d’un ceramista amb un forn (UE 3043) i els conductes d’aigua (UE 3058). Tot sembla indicar que aquest taller es va mantenir en ús fins al 1857, moment en el qual es va produir la tercera guerra Carlina i aquest obrador va quedar destruït i abandonat. Desconeixem per on es practicava l’accés, tot i que pensem que es feia des de la part oest, o sigui des de la plaça de Santa Llúcia. Pel que fa al carrer dit del Martell, o també d’en “Tarrida”3, els resultats obtinguts ens permeten afirmar que es pavimentà de nou, cobrint l’antic paviment de còdols (UE 3059) amb una capa de calç i sorra (UE 3045), la cúspide del qual actuava com a paviment de carrer. És possible que existissin altres construccions a la part de llevant, malgrat que aquestes darreres van desaparèixer en el moment de construir els pisos existents. El carrer de Martell, d’en Tarrida, o de la “muralla” connectava amb la davallada dels dominics, actuant com a pas de ronda, malgrat que la muralla s’anés reparant i modificant successivament (UE 3007). Amb la Guerra de Successió (1714) aquestes estructures degueren quedar alterades, però sense quedar destruïdes de forma completa com ho foren l’any 1654 o 1857. Coneixem aquests afers per la troballa d’algunes monedes d’aquest moment i també pel material obtingut. Aquest podria ser el període en que l’obrador “Antoni Trilló”, documentat en el padró d’habitants de la ciutat entre el 1840 i el 1887, produí la major part de ceràmica. Vegeu citació: “Domingo Torreguitart (acceso núm 10 plaza Santa Lucia), Dolors Roca Capdevila (núm.1), Felipo Vilatova (núm.2), Domingo Costa (núm.3), Dolores Roca (núm. 4), Gerónimo Capdevila (núm.5), Antonio Serres (núm.6), Herederos de Jordana (acceso 6 calle dominicos), Juan Capdevila y Tassà (núm.8), Vidua de Antonio Trilló (núm.9), Domingo Torreguitart (núm.10, accesos núm. 1 de calle de Sta Lucia), Jose Pujol (núm.11), Pedro Joaniquet (núm.12), Antonio Trilló ( núm.13), Ramon Pensí ( núm.14)…” A més a més, en aquest padró de l’any 1842 s’hi esmenta la casa de “Antonio Trilló, alfarero” i també la casa de “Antonio Pensi, alfarero”, dues cases diferents en una mateixa plaça, fet que posa en èmfasi el topònim que denominà popularment la plaça com a “plaça de les olles”. Amb l’enderroc d’aquestes cases hem recuperat rebuigs de peces vidriades en vernís marró i melós com ara escudelles, salers, fruiteres, bacins, plats amb ala plana i fins i tot petites llànties. Altres peces més modernes serien càntirs, escudelles i també llantions. Totes elles semblaven peces defectuoses o mal cuites ja que estaven barrejades amb morter de calç, donant la impressió que havien estat tirades expressament. Cal destacar un conjunt de plats deformats, o trossos de càntirs tallats pel mig. El mal acabat del vernís extern o la seva pasta mal cuita són testimonis que ens delaten aquest afer. Val a dir que s’han recollit en gran nombre i s’han dibuixat les peces més representatives. La troballa d’una peça decorada amb motius de “les arracades” ens permet situar la destrucció d’aquest obrador pels volts d’aquestes dates. En aquest mateix període, i coincidint amb la destrucció d’aquesta casa, es degué reconstruir el tram de muralla (UE 3007) i també es dipositarien els estrats 3014, 3021, 3025, 3029 i 3035 amb la finalitat d’anivellar les cotes del terreny. La darrera fase documentada és a partir de 1857 fins a l’actualitat, durant la qual s’amortitzen les antigues construccions i es basteixen les que ens van arribar als nostres dies. … |
😉