26/01/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps de que és aquest niu
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Nius de garsa
Als àlbers i plataners de Solsona
El niu de garsa de la fotografia principal és a l’àlber que hi ha al jardí de la residència de l’Hospital Pere Màrtir Colomes de Solsona (mapa), al costat de la pujada del Seminari, l’altre es d’un plataner del Vall Calent.
La garsa, que abans només se veia a pagès, s’ha instal·lat de manera permanent com un veí més de la ciutat de Solsona, atret per l’abundància d’aliments (als patis de les escoles i als parcs infantils en troben en abundància) i perquè poden aprofitar els nius d’un any per l’altre (és una de les conseqüències que té no podar els arbres de la ciutat).
El pas de la garsa a ser un ocell urbà més és un fenomen que passa a tot Catalunya. Sovint surten noticies de garses que ataquen a nens als parcs infantils per prendre’ls-hi el menjar que porten entre les mans.
La garsa és un animal molt sociable fàcil de domesticar. A finals de l’any 2022 el Pep es va fer “amic” d’una garsa que l’anava a veure cada dia i fins hi tot es deixava tocar.
😉
😉
Garsa
Pica pica
La garsa eurasiàtica o senzillament garsa o blanca (Pica pica) és una espècie d’ocell passeriforme de la família dels còrvids. És distribuïda per tota la regió paleàrtica, de la península ibèrica al Japó.
Habita a tot Europa (excepte a Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears), i per Àsia des de les zones temperades fins Sibèria Oriental. Té algunes subespècies.
És fàcil d’identificar pel color, blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, amb irisacions de to blau, verd o morat a les vores de les ales i a la cua. Fa uns 46 centímetres de llargada.
És un ocell molt sociable i gregari a l’hivern. A l’estiu i a la primavera es desplaça en parella, mentre que a la tardor i a l’hivern s’aplega en estols més grans. És omnívor; s’alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i pollets d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues.
En català, hi ha una dita popular «donar garsa per perdiu» o bé «donar garsa per colom», que s’utilitza quan es vol enganyar algú tot donant-li quelcom que sigui de qualitat inferior a allò que espera.
En general, en català s’associa «garsa» amb un lladre o una persona que procura adquirir massa coses en perjudici d’altres. També es diu que es tornen boges per les coses brillants.
La gazza ladra és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre llibret de Giovanni Gherardini.
Hergé es va inspirar en ‘La gazza ladra‘ per crear una de les aventures de Tintín, protagonitzada per la soprano Bianca Castafiore, titulada ‘Les joies de la Castafiore‘.
😉