La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no has escoltat el conte “La Mare de la Font, la Fada de la Cascada i els Follets dels Bolets“

Clica aquí, si el vols llegir o escoltar.

😉

😉

La Mare de la Font,
la Fada de la Cascada
i els Follets dels Bolets
Montserrat Riu Mas (24-12-2019)

La Mare de la Font, la Fada de la Cascada i els Follets dels Bolets   L’airet de la tarda, en què l’Abril i el Roger anaren a la Mare de la Font, era tranquil, suau, i la natura mig endormiscada el gaudia en pau.   Hi anaren per l’ample i formós camí de la ribera. Els cotxes no hi podien passar i ells, a cor què vols, cor què desitges, hi podien jugar.   En arribar a la Mare de la Font, el dringar espurnejant de l’aigua que hi brollava els convidà a acostar-s’hi i ells ho feren garlant, saltant,  i ballant.   R) A veure si endevines aquesta endevinalla, Abril, “És mare i no és casada, té una filla ploricona que no hi ha ningú a Solsona que no l’hagi visitada.”   A) Roger, amb les pistes que dona la pot endevinar qualsevol persona de Solsona. Tararí, tararà… la solució és: la Mare de la Font!   R) Potser sí que son prou bones les pistes que l’endevinalla dona. Però la de la filla ploricona… Jo, Abril, sento la font cantar i no plorar.   A) Doncs, recorda el poema de Joana Raspall que diu: Quan la fontanella canta sota el pi la cançó més bella del matí…   R) Quan l’aire sospira amb dolça remor i la lluna gira xopa de claror… és: l’hora encantada.   A) La voleu guardar? Crideu una fada i us l’aturarà.   R) Ai, mare meva, Abril! La fada es deu haver pensat que l’hem cridat de veritat. Oi tant que sí! És allà a la cascada i ens saluda enriolada.   A) Oooooh! És formosa i blanca com els esquitxos de l’aigua que la gronxa i acarona tota l’estona. Au, anem al seu costat, Roger, que en tinc molt deler.   F) Bonics humans petits, joiosa us he aturat l’hora encantada, en què la Mare de la Font, alegre i amorosa canta la seva cançó de benvinguda, al fons de la seva ànima nascuda, per als nens i nenes que la sabeu escoltar i a ella -la mare de la primera gran font de Solsona- us plau apropar.   R) Que potser ets la fada del Parc de la Mare de la Font, tu, fada per l’aigua de la cascada gronxada?   F) Potser sí o potser no. Ah! Jovenets, si voleu entendre aquesta resposta millor, escolteu la meva narració: Temps era temps, en aquest formós entorn aigua dolça i neta començà a brollar i la Font de Miravella la gent l’anomenà. Quan la nova al món de les fades arribà, molt ens alegrà i qui en seria la fada protectora començàrem a rumiar.   A) Aaaaah! I tu vas ser l’elegida. Caram, quina elecció més encertada, perquèèèè ets una fada d’allò més galana.   F) Mil gràcies, joveneta. Ets persona d’ànima blanca i això m’encanta. Sííí! continuaré el meu relat encara amb més felicitat: Vetllar la Font de Mirabella fou cosa tranquil·la i bella. Mes un dia els solsonins decidiren portar-ne aigua a Solsona. I, en no ser cosa de bufar i fer ampolles, hi hagueren de dedicar moltes estones.   R) La mestra ens va explicar que per aquesta conducció d’aigua a Solsona, s’hagueren de construir canons, un aqüeducte sobre la riera de l’Olmeda i els dipòsits de les tres fonts de la ciutat on l’aigua hi aniria a parar en arribar.   F) Cert, i la Font de Mirabella començà a anomenar-se Mare de la Font en començar a proveir d’aigua la font dita Major, la primera de les tres que es construïren a Solsona, i en no poca estona. Ningú s’adonà, però, que la font de Mirabella no tan sols havia canviat de nom: havia canviat també de manera de ser. Se sentia mare, i amb cor amorós de marona començà a obsequiar l’aigua a Solsona. Ah, i des d’aleshores, el seu cor de marona percep les alegries i penes que els solsonins gaudeixen i sofreixen. Si hi rep alegries, l’aigua cristal·lina que de la Mare de la Font brolla, canta i juga amb la vegetació i la roca. Si hi rep sofriments, l’aigua brolla silent i per la roca  traspuen llàgrimes de sentiment.   A) Alça! Així doncs, encara que ara no hi arribi l’aigua de la Mare de la Font, les fonts de Solsona segueixen tenint una amorosa i bona marona.    F) Sí, i també els solsonins: tant els grans com els nins. I ells, els solsonins, tothora l’han respectada i estimada. Oi tant que sí! Els passats començaren a arreglar el seu entorn natural, i els que han anat venint l’han seguit modificant i embellint.   R) Que contenta devies estar el dia que hi construïren aquest munt de bolets típics dels boscos del Solsonès.   F) Ui, sí!, infinita joia vaig sentir. Sabia que ben aviat a la Mare de la Font vindrien follets que als bolets dels boscos viuen ben amagadets. I, tal dit tal fet, en van venir un munt i les nits serenes, davant la cascada i la font, ballem danses, cantem cançons, fem saltirons…   A) Ah, sí? Doncs, trobant-nos ara dins l’hora encantada, si us plau, convida’ls a sortir dels bolets de la Mare de la Font, formosa fada.   F) No cal pas que ho faci, no. Ens han sentit i guaiteu com en surten ben enriolats i amb cara de felicitat. Anem, Abril i Roger, anem cap a la font, i al seu costat volem, dansem i cantem -tots plegats- mentre fem bona amistat. Quan estiguem fatigats, donaré per acabada l’aturada de l’hora encantada i dels companys follets del bolets ens acomiadarem amb una forta abraçada.   R) Oh, Abril, la fatiga ha arribat i els follets ja obren els braços per dir-nos adeu amb una abraçada emocionada.   A) I quan l’acaben de fer, se’n van cap als bolets per obrir-ne les portetes que donen entrada a aquestes seves casetes.   F) La Mare de la Font, però, no està gens cansada i recita senzills versets inspirats en les seves tres filles solsonines. Veritat que us abelleix escoltar-los? Doncs, obriu el cor a la màgia d’aquests moments i us hi arribaran contents: La meva filla gran dona encant a la plaça de St. Joan. La meva filla segona a la plaça de l’Església, o placeta de Missa, saluda els devots que a la Mare de Déu del Claustre van a fer la visita. La meva filla tercera a la plaça de Sant Isidre juga amb els infants que a l’escola van tot jugant.   A) I catacrac, catacrac, si això no ha passat és mentida i si ha passat és veritat. Mig món diu que sí i l’altre mig diu que no, i aneu a saber qui té raó. Mes, si el conte heu escoltat, doneu-lo per acabat.   Montserrat Riu Mas (24-12-2019)

😉

😉

La Mare de la Font
Vinyet de Solsona – Partida de Sant Pere Màrtir (mapa)

Antigament era coneguda amb el nom de font de Miravella per trobar-se sota mateix de la masia d’aquest nom, però davant les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona, a principis del segle XV el Cosell de la ciutat va acordar fer arribar a Solsona l’aigua d’aquesta font.

• Mare de la Font (Solsona) – Viquipèdia

El poeta Ramon Valls i Pujol (Solsona, 1911 – 1981) va dedicar un poema a aquesta font, publicat l’any 1958 al llibre “A la llum del roseret”.

La Mare de la Font Oidà una font d’alcúrnia solsonina! quin bell sopluig de falda maternal Bé dóna sempre a tot sedent la sina, refent-lo a frescos dolls de manantial. Al seu entorn, diria que l’arbreda hi sent també la fresca d’aquell raig i que les flors, amb llurs capells de seda, hi fa adesiara aplecs de maig. Tota ella és un regal que per més plaure, penetra al cor i tot hi entona al caure un raig de música de xilofon. Potser és neu que es fon, potser és bresca. No ho sé; però plau tant la dolça fresca de l’aigua de la mare de la Font…! Ramon Valls i Pujol – 1958 – A la llum del roseret

😉

A la Mare de la Font
Sardana del mestre Josep Font i Parera, autor de la música i de la lletra

Na Montserrat Riu Mas explica que la sardana fou estrenada a la plaça Major de Solsona durant la Festa major de l’any 1960, cantada pels cantaires que serien les veus de l’orfeó que aviat es constituiria a la ciutat (Orfeó Nova Solsona). L’estrena va ser tan exitosa que tot seguit l’interpretaren novament dirigits pel Mestre Font.

L’any 1995, l’Orfeó Nova Solsona va publicar el disc “Homenatge a Josep Font i Parera” on hi ha enregistrada la cançó “A la Mare de la Font“, la sardana a 4 veus mixtes amb música i lletra del mestre Josep Font Parera que es va estrenar per la Festa Major de Solsona de 1960.

Sardana: A la Mare de la Font Autor de la música: Font i Parera, Josep Autor de la lletra: Font i Parera, Josep Cantem ben fort amb tot el cor ben curull de gaubança. D’aquest racó encisador fem-ne digna lloança. A la Mare de la Font cant més bell li correspon. Sigui per tu fontana bella aquest nostre humil cant. Font, tota meravella perquè et volem tant. L’exuberant deu del seu brollador fa sentir-ne arreu tan bella cançó. Oh Mare de la Font paratge n’ets d’encís tal volta així seria un tros de Paradís. El rossinyol hi pon la merla hi té el seu niu la flora s’hi extasia i el maig sempre hi somriu. L’infant enjogassat com l’ocellada voleia brandant fort el gronxador parella enamorada pel teu idil·li no hi ha lloc millor. Oh Font encisadora dels solsonins honor pren el cant com penyora del nostre ver amor.

😉

Els bolets de la Mare de la Font

Els berenadors en forma de bolet que hi ha a la Mare de la Font van ser ideats per Manel Casserres als voltants de l’any 1960, construïts per Antoni Ramonet, que els va realitzar amb uns motlles i instal·lats per Gonçal Clotet.

Hi ha 14 conjunts de bolets repartits pel parc (un bolet gran fa de taula envoltat de bolets més petits que serveixen de tamborets) que representen els bolets següents: ou de reig, cep, llenega, pelros, candela de bruc, citoclybe geotropa, pinetell de calceta, farinera borda, rovelló, citoclybe metachoides, moixeró blau, pimpinella morada, rovelló de cabra i un conjunt de fantasia.

L’any 1991, quan va morir Antoni Ramonet, els bolets de la Mare de la Font van ser restaurats per primer cop. Per segon cop, s’han restaurat pels alumnes de la UEC l’Afrau durant el curs 2011 – 2012.

Més informació a: Un blog de la UEC dedicat a la Mare De La Font (Solsona).

Des d’aquest bloc volem fer un homenatge a Antoni Ramonet Duran, que entre els anys 1950 i 1965 va participar en la construcció dels berenadors en forma de bolets de la Mare de la font i en la construcció d’uns testos de ciment imitant a un tronc buit que es van col·locar al passeig de Solsona i que, actualment, es troben al parc de la Mare de la Font.

• #TuNoEtsDeSolsona si no saps on es practica la caça de bolets sense mort (web)
• Història – Uec 2011-2012 – Antoni Ramonet Duran (pdf)
• Celsona 759 3/2/2012 – Els bolets de la Mare de La Font – UEC l’Afrau (pdf)
• Mosaicos A.R – Anunicis programa Festa Major 1949 i 1952 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)

😉