Ajuntament de Solsona, Memorial Democràtic

01/04/2025

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on s’han col·locat les pedres de memòria (Stolpersteine) a les víctimes del nazisme del Solsonès

Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.

😉

😉

Solsona homenatja les seves víctimes del nazisme amb Stolpersteine
Dimarts, 1 d’abril de 2025, Ajuntament de Solsona

Amb un acte institucional per a la col·locació de sis llambordes Stolpersteine, Solsona ha culminat el 1 d’abril de 2025 un procés de memòria iniciat fa vint anys per rescatar de l’oblit les víctimes de la comarca de la deportació nazi.

La participació activa de l’alumnat de primer de batxillerat dels dos centres de secundària solsonins ha llançat un missatge inequívoc sobre la dimensió pedagògica d’iniciatives com aquesta.

Les llambordes Stolpersteine que recuperen la memòria a Solsona les podem trobar a:

També s’han col·locat llambordes a la cinc municipis més del Solsonès:

  • Pere Muntada Villaró, a Lladurs.
  • Josep Riba Orrit, a Odèn.
  • Miquel Call Plana, a Navès.
  • Agustí Costa Cardona, a Guixers.
  • Pedro Hidalgo Pérez, Sant Llorenç de Morunys.

La col·locació de les llambordes Stolpersteine a Solsona és un projecte impulsat pel Consell Comarcal en col·laboració amb el Memorial Democràtic, el Centre d’Estudis Lacetans, l’Observatori Europeu de Memòries, l’Ajuntament de Solsona i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Ajuntament de Solsona – 01-04-2025 – SOLSONA HOMENATJA LES SEVES VÍCTIMES DEL NAZISME AMB STOLPERSTEINE I LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CENTRES DE SECUNDÀRIA (pdf)Baixa

😉

Stolpersteine
Pedres de memòria

Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular Stolperstein), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Actualment n’hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d’una vintena de països.

Són un petit monument d’admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d’una víctima del nacionalsocialisme, abans que l’arrestessin o deportessin. Segons l’artista, el qui ho mira s’ha d’inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada.

😉

Lluís Fornell Call
Nascut a Solsona el 27 de novembre de 1906 a la casa Barceló de la partida de Sant Bernat.

Fet presoner a França pels alemanys i traslladat a Mauthausen el 27 de gener de 1941, amb el número 87785, cinc mesos més tard, el 30 de juny de 1941, és traslladat a Gusen, amb el número 5916, on hi trobà la mort el 17 de juliol de 1941.

Lluís Fornell era fill de Tomàs Fornell Cots dels Torrents de Lladurs i d’Antònia Call Sala d’Odèn. Formà part de l’exèrcit republicà i lluità a la Batalla de l’Ebre; es retirà a l’exili des d’on fou fatalment deportat. La seva germana, Paquita Fornell i Call, és encara viva amb 95 anys i viu a Mallorca amb el seu nebot Florenci Vilà Fornell.

😉

Miquel Jordana Tarque
Nascut a Solsona, el 20 d’abril de 1917.

Va entrar al camp de concentració de Mauthausen el 27 de gener de 1941, amb el número de presoner 6773.

😉

Francesc Orriols Cots
Nascut a Solsona, el 2 de juny de 1919.

Mort a Verdun (Arieja), el 20 d’octubre de 1971.  Va sortir de Compiègne el 17 de gener de 1944 cap el camp de concentració de Buchenwald, on va entrar el 18 de gener de 1944, amb el número de presoner 40426.  Va estar als camps de concentració de Buchenwald, Flossenburg i Beneschau. Alliberat el 5 de maig de 1945.

Francesc Orriols va ser agrupat a Compiègne, i deporat a Buchenwald el 19 d’octubre de 1944, va passar per Flossenbürg i Beneschau i va tornar al primer camp –Flossenbürg- amb el número d’internat 5510.

😉

Pere Mosella Besora
Nascut a Solsona el 1891.

Dirigent i destacat polític d’Estat Català i d’Esquerra Republicana de Catalunya a Solsona. Va ser detingut l’1 d’abril de 1939 i empresonat. Posteriorment marxà exiliat a França on hi està durant 30 anys. Va ser internat al camp de concentració dels nazis a França: caserne NIEL des del 24 de juny del 1942 fins la seva alliberació, on va ser sotmès a treballs forçats. Va morir a Solsona el 1978.

😉

Josep Nosàs Augé
Nascut a Solsona, el 15 de març de 1918.

Com a soldat quintat, marxà amb la Retirada de l’exèrcit republicà. A França, incorporat a una companyia de treball, fou detingut i els alemanys el van agrupar a l’ Stalag XII-D a Tiers –Alemanya- i d’allà el van portar el 22 de gener de 1941, juntament amb un comboi de 775 espanyols a, Mauthausen (comboi amb els registres 3153 fins al 5104). Posteriorment, traslladat al camp de Gusen al cap de dos mesos, hi morí el 21 de gener de 1942 a l’edat de 23 anys.

Podia haver tornat amb alguns companys de Solsona que també passaren a França, com un tal Esparté i un de Cal Pau, però ell es va voler quedar perquè havia aconseguit que a França el paguessin per fer de cantant. El van agafar amb l’entrada dels alemanys i la formació de les STO. Va acabar a Mauthausen amb el registre 3279. Al seu certificat de defunció expedit al camp de Gusen –amb el número 11676- hi constava “neumònia” com a causa de la mort.

😉

Pedro Frutos Otón
Nascut a Solsona, el 24 de novembre de 1911.

Internat a Mauthausen amb la matrícula 4803. Hi va estar deportat quasi 5 anys. Morí a França l’any 2000.

Pedro Frutos va néixer  al quarter de la Guàrdia Civil de Solsona –que aleshores era al carrer Sant Roc. El seu pare era Guàrdia Civil, d’una família d’origen murcià, fidels al govern legítim de la República.

Passà amb l’exèrcit republicà a França amb la Retirada, s’incorporà a l’exèrcit francès –la legió estrangera- i anà destinat a reforçar la línia Maginot. Fou detingut el juny de 1940 durant l’ofensiva alemanya i la capitulació de França i conduït a un camp de presoners de guerra o Stalag. D’allà, com apàtrida, anà directament a Mauthausen, on hi va sobreviure fins a la seva alliberació el maig de 1945, un dels deportats que hi restà més temps, com el mateix Antoni Barberà. Tornà a França on formà una família, renuncià a la nacionalitat espanyola “Franco el va rebutjar i ell es convertí en francès”. Casat amb Virginie Tomant, tingué 3 fills, Daniel Frutos i Pierre Frutos i una germana que viu a Itàlia. Pedro morí l’any 2000. Va fer creu i ratlla amb Espanya a causa del règim Franquista. Tot i així anava a veure la seva mare a la frontera espanyola d’amagat i clandestinament durant molts anys i per ell això suposava una penalitat moral i física amb el perill que l’agafessin. De totes maneres va ser sempre soci dels Anciens Combattants Français, i seguí lluitant per les llibertats i la democràcia, per la qual cosa, rebé homenatge per part del govern francès i alemany.

😉

Pere Muntada Villaró
Nascut a Lladurs el 16 de novembre de 1905 a la casa Meix Nou.

Traslladat a Mauthausen el 13 de desembre de 1940, amb el número 3071 i després a Gusen amb el número 9485 el 24 de gener de 1941, on hi morí el primer de desembre de 1941.

Des de Meix Nou marxà a treballar a Puig-Reig, a la casa anomenada Cal Sota. Feia d’escrivent al Sindicat de Pagesos i Unió de Rabassaires durant el govern republicà. El quintaren i passà a França amb l’exèrcit en retirada. Des d’allí en van perdre la pista, fins que va aparèixer el seu nom en una llista, recollida per un deportat supervivent, Antoni Barberà i Pla, també deportat 5 anys, que ho notificà a la família. A la llista hi figurava el nom d’en Pere com a mort a Mauthausen el dia 1 de desembre de 1941.

😉

Josep Riba Orrit
Nascut a Odèn el 27 de desembre de 1897 a la casa Ton Riu.

Internat a Mauthausen amb el número 6727 el 27 de gener de 1941, traslladat a Gusen el 17 de febrer de 1941 amb el número 13875 i mort el 30 de setembre de 1941.

Pagès del Mont Nou d’Odèn, fou president del Comité municipal  i alcalde per Esquerra Republicana de Catalunya. Va fugir amb l’entrada de les tropes franquistes, deixant esposa i sis fills. Internat a França fou deportat a Mauthausen i després a Gusen on hi morí el 30 de setembre de 1941.

😉

Miquel Call Plana
Nascut a la Valldora de Navès el 17 de novembre de 1915.

Mort a Gusen el 7 d’abril de 1941. Número de presoner 3744. Camps de concentració: Mauthausen i Gusen.

Fill de Joan Call Pujol i de Maria Plana Altarriba. Van viure a la Vall D’ora de Navès fins el 1926 que es traslladaren a viure al número 3 de la colònia La Plana d’Avià. Tota la família treballava a la fàbrica de Josep Sanglas de la colònia.

Va estar internat a l’Stalag IX A, a Thutzain (Renània Palatinat) fins l’11 d’agost de 1940. Des de l’estació de Ziegenhain el van traslladar al camp de Mauthausen, on hi va ingressar el 13 d’agost de 1940, amb el número de presoner 3744. El 17 de febrer de 1941 el traslladaren a Guzen on hi morí el 7 d’abril de 1941.

😉

Agustí Costa Cardona
Nascut a Guixers el 25 d’agost de 1907, a la casa Ripallas.

Deportat a Mauthausen el 26 d’abril de 1941, amb el número de presoner M. 3253. Traslladat al camp terminal de Gusen el 20 d’octubre de 1941 amb el número G. 14609. Morí 18 dies més tard, el 7 de novembre de 1941.

Nascut a les muntanyes de Moncalb al municipi de Guixers, era el petit de 9 germans. El 1925 van anar a viure a Berga i van obrir el bar Ripallas (després de la Guerra es digué bar Torrents). S’escapà a França seguint el seu germà més gran, en Josep. L’Agustí estava en un camp a França i el van incorporar a una GTE de treballs forçats. D’allà va demanar un aval a la família per poder tornar. L’aval no va arribar mai perquè la família estava aterrida per les amenaces dels falangistes de Berga. Així doncs, hagué de quedar-se a França, on aviat el van agrupar amb altres presoners i deportar a Mauthausen, on hi morí el 7 de novembre de 1941. En Josep, va tornar clandestinament des de França però el van agafar en una inspecció, el detingueren i va morir –segurament a la presó de Manresa- al voltant del 1950 a causa de les pallisses de la policia.

😉

Pedro Hidalgo Pérez
Nascut a Nava del Rey el 29 de març de 1905.

Internat a Mauthausen amb el número 5562 el 27 de gener de 1941, traslladat a Gusen el 29 de març de 1941 amb el número 1130, on hi morí el 16 de novembre de 1941.

Pere Hidalgo es casà amb Rosa Costa Casas a l’ajuntament de St. Llorenç de Morunys el 12 de setembre de 1936. Van tenir un fill, Josep Hidalgo Costa, que morí de ben petit.

Visqueren al carrer Sta. Isabel de la mateixa població. La segona desgràcia familiar fou l’exili forçat d’en Pere cap a França.  D’allí fou deportat i morí a Gusen el 16 de novembre de 1941. La seva vídua sempre el tingué en la memòria i se l’estimà fins al final de la seva vida.  No tingueren cap més fill.

😉

Deixa un comentari